{Play}

Així ho denuncia el sindicat CCOO en el seu estudi sobre el Salari de Referència a les Illes Balears, una eina que mesura el mínim que hauria de percebre una persona treballadora per cobrir les despeses essencials i tenir una vida digna a cada illa. Segons aquest estudi, “el salari de referència a Formentera hauria de ser de 2.976,64 € nets mensuals (en 14 pagues)” per fer front al cost real de la vida. Aquesta xifra només és superada per Eivissa (2.996,06 €), i se situa molt per sobre de la mitjana balear.

Això suposa un increment significatiu respecte a l’any anterior i reflecteix una realitat preocupant: “l’augment dels costos, especialment de l’habitatge, a Formentera fa que els salaris actuals siguin del tot insuficients”.

 CCOO alerta que “per fer front a les despeses, els salaris haurien d’haver pujat un 14% respecte de l’any passat”, mentre que el salari mitjà balear només ho ha fet en un 6,25%. Aquest desfasament provoca un empobriment progressiu de la classe treballadora.

 L’habitatge és la despesa que més pressiona l’economia domèstica.  A nivell balear, aquesta despesa ja suposa el 57% del salari de referència. “Les partides que més pes tenen en el cost de la vida són l’habitatge, les despeses extraordinàries, l’alimentació i el transport”, segons recull l’estudi elaborat per la Fundació Intercoopera.

 Davant aquesta situació, CCOO insisteix en la necessitat de “seguir augmentant els salaris en el marc de la Negociació Col·lectiva” i reclama que el Salari de Referència “sigui una eina de referència en aquestes negociacions”.

 El sindicat també fa una crida al Diàleg Social per impulsar polítiques que redueixin les desigualtats i millorin la cohesió social. Segons el comunicat, “cal controlar i minorar el preu dels aliments i de l’habitatge, reduir el pressupost dirigit a la mobilitat i millorar les polítiques socials”.

Finalment, CCOO adverteix que “la insuficiència dels salaris s’ha d’abordar des de diferents perspectives”. A més de les negociacions sindicals, “és imprescindible que les institucions apliquin polítiques públiques per contenir o reduir el preu dels béns bàsics i reforçar els serveis públics”.