L'exalcalde de Felanitx, Biel Tauler (PP), i l'antic regidor de platges Juan Ramón Vidal Ferrer han negat avui el tripijoc en la concessió per a gestionar i explotar els arenals del municipi en 2013 i 2014 durant el primer dia de judici per presumpta corrupció que se celebra en l'Audiència de Palma.

Els dos acusats han respost només a les preguntes dels seus lletrats defensors i demà seran interrogats altres cinc encausats. Tant l'exprimer edil com l'exregidor han rebutjat haver anticipat els plecs del concurs a l'empresari Miguel Adrover Rigo, que també està acusat, amb la intenció de beneficiar-li i que obtingués la concessió per sobre d'altres competidors. Tots dos han destacat que van actuar seguint el criteri dels tècnics.
Tauler s'enfronta a una petició de condemna per part de la Fiscalia Anticorrupció de dotze anys d'inhabilitació i dos anys de presó per un delicte continuat de prevaricació administrativa i un altre de frau a l'administració. Mentrestant, el ministeri públic reclama per a l'exregidor Vidal quatre anys de presó i dotze anys d'inhabilitació per revelació de secrets, frau a l'administració i prevaricació administrativa.
Biel Tauler ha explicat al tribunal de la secció segona que va ser alcalde de Felanitx entre els anys 2011 i 2015. Segons la seva versió, anys abans ja s'havia tret a concurs la licitació de les platges del municipi. "Des de feia anys hi havia problemes, sempre hi havia problemes; s'interposaven recursos, indemnitzacions que havia de pagar l'Ajuntament, sempre hi havia denúncies", ha recordat en la primera sessió del judici.

Admet que va contractar una persona externa
"Totes les platges eren deficitàries llavors per a l'Ajuntament", ha detallat l'exalcalde del PP. L'acusat ha justificat la contractació d'una persona externa perquè dissenyés i redactés les bases del concurs. "L'Ajuntament de Felanitx no tenia personal propi per a elaborar un plec d'aquestes característiques. Era inviable treure un plec d'aquesta magnitud", ha assegurat Tauler. Per això, es va contractar una persona aliena al Consistori, Antoni March Vigueret, acusat també en aquest procediment, ja que suposadament la seva parella tenia relacions laborals amb l'empresa beneficiada. "Jo no tenia cap relació amb ell ni gens d'interès a contractar-li", ha reconegut l'exalcalde. Segons ha manifestat, va ser el regidor de platges qui li va proposar el seu nom perquè aquest professional es dedicava a això i en altres municipis com Pollença i Alcúdia ho tenien contractat i estaven molt contents amb el seu treball. "Tenia molt bones referències. Jo mateix li ho vaig preguntar a l'alcalde de Pollença. Ens van dir que les platges anaven molt bé, que estaven molt contents amb el seu treball i que era molt professional", ha subratllat Tauler. Finalment, els serveis jurídics de l'Ajuntament de Felanitx el van contractar, ha confirmat l'encausat.

Tauler ha corroborat que va fer una bona feina perquè el plec que es va redactar llavors "encara està vigent", amb algunes petites modificacions. Fins i tot, el concurs es va prorrogar amb el mateix contracte posteriorment amb un altre equip de govern d'un altre partit polític, ha detallat Tauler. "Des d'aquest moment el servei de platges ha millorat i l'Ajuntament ha tingut superàvit", ha emfatitzat l'exprimer edil de Felanitx.

La naviliera italiana Caremar, del Grup Aponte ha retirat la seva petició d'atracar davant de l'APB al·legant que la franja horària autoritzada per l'ens portuari és "inviable de comercialitzar".
Caremar volia entrar en el mercat de transport de passatgers i vehicles entre Formentera i Eivissa amb la seva embarcació "Isola de Vulcano", oferint preus molt més baixos i competint, per tant, amb les actuals operadores, Baleària i Trasmapi. La naviliera eivissenca Aquabus opera únicament amb passatge.
Autoritat Portuària ha ofert una franja horària "inviable de comercialitzar", ja que el ferri italià per les seves característiques havia de dormir al moll exterior del Port de la Savina per sortir a les 05.05 rumb a Eivissa i retornar a les 23.05 cap a Formentera.
Intent fallit de FRS l'any 2021
Hem de recordar l'intent de la naviliera FRS que va començar a navegar entre Formentera i Eivissa el 28 de juny de 2021 i dos mesos després el seu buc San Gwan va xocar amb els illots des Malvins, amb una vintena de ferits de diversa consideració, en el que va ser el seu darrer viatge entre les Pitiüses.
Finalment, la companyia alemanya va confirmar que abandonaven les seves rutes a les illes Balears.

Els socialistes de Formentera afrontem les eleccions europees d'aquest diumenge dia 9 de juny amb el convenciment que guanyarem per contribuir a la victòria dels socialdemòcrates al Parlament Europeu.
Per posar en context aquestes eleccions, en primer lloc, cal remarcar la transcendència i la rellevància que tenen les decisions que es prenen a Europa en un lloc com el nostre, Formentera. De vegades, és molt fàcil caure en la temptació de pensar que les decisions que afectin l'illa han de ser preses només pels que aquí residim perquè som nosaltres, els formenterers, els que millor coneixem la realitat de la nostra illa. En alguns casos ha de ser així, però no podem caure en el localisme més simple, quan el que està en joc és garantir el sistema democràtic europeu i la justícia social actual.
Per a Formentera, les polítiques que es desenvolupen des d'Europa són transcendentals per a l'esdevenir de la nostra illa i els seus ciutadans: les polítiques públiques i els projectes engegats l'última legislatura així ho han posat de manifest. Una Europa forta i cohesionada ens va aportar un pla de vacunació exemplar i eficaç en temps rècord contra la COVID-19. Mentrestant, cal recordar-ho en moments com aquest, la ultradreta es dedicava al negacionisme científic amb líders que la rebutjaven.
No podem oblidar que una Europa socialdemòcrata ens va portar els ERTEs i les prestacions per a autònoms que, durant la pandèmia, van salvar milions de llocs de treball, van protegir les rendes dels treballadors i van preservar el nostre teixit productiu. A Formentera, atesa l'absoluta temporalitat del nostre sistema econòmic, aquesta protecció va resultar fonamental. Prop de 14 milions d'euros van arribar a l'illa per sostenir i protegir les petites empreses i els autònoms locals. Com també ho va ser i ho continuen sent els fons europeus, que a les Balears hem estat un exemple en la seva execució, i que a Formentera ajuden a posar en marxa projectes bàsics i tan necessaris com, per citar exemples recents, la urbanització de sa Roqueta, la modernització des Pujols, o la implantació d'energies renovables.
Des del PSOE tenim molt clar que l'objectiu és que Europa, Espanya, Balears i Formentera puguin continuar avançant cap a més prosperitat econòmica, sostenibilitat mediambiental i justícia social. I amb el vot al PSOE hem d'evitar que tots els drets aconseguits retrocedeixin víctimes d'una dreta i d'una ultradreta cada cop més semblants. Una dreta i una ultradreta sense cap altre projecte que la destrucció de tots els avenços.
Com diu el nostre lema de campanya, necessitem Més Europa per impulsar l'Agenda Verda i la creació de llocs de treball de qualitat; volem Més Europa per impulsar la igualtat real entre dones i homes i la lluita contra la violència de gènere i volem Més Europa per treballar per la pau al món, des d'Ucraïna fins a Palestina. I des de Formentera podem contribuir a avançar en les polítiques de progrés.

Rafael Ramírez
Secretari general del PSIB/PSOE Formentera

Articles d’opinió: Per a publicar un article d’opinió adreceu un correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., fent-nos arribar el text de l’article i el vostre nom complet i número de DNI i un telèfon a on contactar-vos. Els comentaris d’Opinió són responsabilitat del signant de l’article i Formentera Ràdio podrà evitar alguna part del text, de forma consensuada amb l’autor, en cas que vulneri els drets fonamentals de les persones.

El jurat del IV Premi Ildefons Joan Marí, format per Jahmila Canale, Jordi Riera Ferrer i Joan Ferrer Ribas com a membres de l'OCBF, s'ha reunit en data de 18 de maig de 2024 i ha acordat que els guardonats en aquesta quarta edició són:
1r Premi: Lorena Tudose, amb el treball "El transport públic terrestre a Formentera, ahir i avui".
2n Premi: Pau Costa Tur, amb el treball "Com podem reduir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle a l'illa de
Formentera?"
3r Premi: Laia Escandell Barbero, amb el treball "L'educació a Formentera durant la postguerra (1940-52)".
L'entrega de premis es farà en un acte públic al Centre Antoni Tur "Gabrielet", el dia 15 de juny, a les 20.00 h, i
anirà acompanyat d'un concert de Mar Grimalt.