Antoni Jesús Sanz és el nou diputat per Formentera al Parlament


Aquest dimarts, el formenterer Antonio J. Sanz ha pres possessió com a nou diputat per la coalició GxF, PSOE i EU, substituint a Sílvia Tur Ribas. El nou diputat ha volgut deixar clares les línies generals a seguir als següents períodes de sessions. Per un costat, la necessitat que la base del 061 sigui una realitat al més aviat possible, per a tot l'any i no només a l'estiu. Per l'altre, la d'avançar en la transició energètica que Formentera i les Illes necessiten; en aquest sentit, aposta per avançar en la reducció de les emissions de carboni i l'establiment d'energies netes, com en el cas de la subestació des Ca Marí, de la que demana el desmantellament de la turbina elèctrica o la seva descarbonització. Finalment ha fet referència a la voluntat d'acabar quan abans el procés per garantir una regulació del fondeig de vaixells al litoral, així com que s'aconsegueixi desenvolupar el reglament de transport marítim establert a la llei balear. Segons Antonio J. Sanz: "Establiré els ponts necessaris amb el Govern per aconseguir el que volem". A més, ha volgut deixar clar que "és un orgull ser el diputat per Formentera i la meva tasca al Parlament serà al servei de totes i tots" El nou diputat s'adscriurà al Grup Mixt, juntament amb Més per Menorca, conforme a l'acord de govern a Formentera, i compaginarà la tasca de diputat amb la conselleria insular de Medi Ambient. Fins al 2007, Sanz ha estat docent i gestor de la qualitat al Centre d'Estudis TAES de València i, des de llavors, ha desenvolupat diverses responsabilitats a l'Hospital de Formentera, així com a enginyer en energies renovables.

El Govern subvencionarà les escoles matineres per abaratir el seu cost per a les famílies


El Govern ha reunit la Mesa de Conciliació per aprovar, per unanimitat, el primer Pla de Conciliació i Corresponsabilitat de les Illes Balears 2021-2024, el qual consta d’un total de 115 mesures, un calendari de l’aplicació d’aquestes i un pressupost de 157.778.544 €. El Pla s’ha elaborat des del diàleg i la feina conjunta entre institucions, agents socials i econòmics i entitats implicades i durant més de vint reunions de feina. Es divideix en tres eixos: laboral, socioeducatiu i local. La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha defensat el Pla per garantir el dret de poder conciliar vida personal, familiar i laboral a la vegada que es democratitzen les tasques domèstiques, la qual cosa és, en definitiva, «el dret a viure». Armengol ha destacat que es tracta d’un pla “ambiciós” que afecta sobretot les dones: “tots som conscients que encara avui dia la dona assumeix un pes molt important de càrrega del treball domèstic i de la cura tant dels infants quan són més petits com de les persones majors amb dependència, amb alguna necessitat o amb algun problema de salut”, ha dit la presidenta. D’altra banda, ha recordat que es tracta d’un pla dotat pressupostàriament amb recursos públics i que moltes mesures també es duran a negociació col·lectiva “perquè el dret de conciliació s’ha de garantir també per part de l‘empresa privada i ha de ser objecte d’un acord social més ampli”. Finalment, ha agraït la feina feta per les institucions, les entitats i les patronals i sindicats que han format part de les tres comissions de treball que han elaborat aquest pla. Eix laboral Consta de 39 mesures, un pressupost de 18,9 milions d’euros, i el seu objectiu és que la conciliació i la corresponsabilitat entrin a tots els llocs de feina de les Illes Balears, especialment en professions precaritzades i en les quals els treballadors i les treballadores necessiten millorar la seva qualitat de vida. L’objectiu d’aquest àmbit és fomentar mesures que facilitin l’ordenació el temps i l’organització de la feina a les empreses, l’elaboració de plans d’igualtat, la formació perquè les empreses puguin incorporar mesures de conciliació i corresponsabilitat, l’establiment d’ajudes per a persones i empreses que permetin tenir mecanismes d’excedència o reducció de jornada per cura de fills i filles o familiars en situació de dependència, la introducció de clàusules socials en l’adjudicació de contractes amb l’Administració pública que fomentin la conciliació en les empreses o la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques de prevenció de riscs laborals. D’aquest bloc, destaquen dues mesures. La primera és el compromís d’avançar en la flexibilització de la jornada laboral, definint paràmetres concrets i pactats, a través de la negociació col·lectiva, a fi de fer real la conciliació de la vida laboral, personal i familiar. A més a més, el Pla també preveu obrir el diàleg social per introduir dins les negociacions col·lectives sectorials el dret a la conciliació dels treballadors i les treballadores, amb la finalitat d’anar aprovant mesures concretes que garanteixin aquest dret. Eix socioeducatiu Conté 48 mesures i preveu un pressupost de 116,9 milions d’euros. En l’àmbit social, el Pla preveu continuar treballant en la creació i la millora de serveis i prestacions que afavoreixin la conciliació de les cuidadores i els cuidadors de persones grans en situació de dependència i de persones amb situació de discapacitat. Per això, en matèria d’atenció a la dependència es potencia la creació de serveis públics i concertats per tenir cura de les persones en el seu entorn, com és universalitzar la teleassistència domiciliària per a persones en situació de dependència; incrementar les hores del servei d’ajuda a domicili; crear serveis de respir per dies, caps de setmana o nits, o augmentar el nombre de places de residències o de centres de dia, entre altres serveis. A més a més, en el Pla es continua treballant per sensibilitzar la població sobre la tasca de tenir cura d’altres persones i potenciar-ne el reconeixement social. En l’àmbit educatiu, es fa una aposta clara per la millora dels serveis complementaris, l’acompanyament a les famílies i l’impuls de la coeducació. De fet, es preveu el finançament parcial del cost de les escoles matineres mitjançant el Pla Corresponsables del Govern d’Espanya, integrat en el pla autonòmic, de manera que es redueixi el cost per a les famílies. El servei d’escola matinera facilita la conciliació i la corresponsabilitat a molts mares i pares encarregats de dur els fills a escola. També destaca l’impuls de la creació de centres educatius de primer cicle, escoletes, amb una previsió d’inversió de 14,4 milions d’euros entre 2021 i 2024. Es crearan 28 centres nous (25 a Mallorca, 2 a Eivissa i 1 a Formentera) i se n’ampliaran 10 de ja existents, la qual cosa permetrà crear 1.749 places públiques a les Balears i suposarà que pràcticament tots els municipis de les Balears tenguin places de 0-3 públiques. A més, es preveu incorporar 664 places de titularitat privada a la xarxa complementària de la xarxa pública d’escoletes de les Balears. Finalment, s’inclou un finançament de les beques de menjador amb una dotació de 7 milions d’euros que permet atendre totes les famílies que reuneixen els requisits dels ajuts. Eix local Amb l’objectiu que la conciliació i la corresponsabilitat arribi a tots els racons de les Illes Balears, el Pla preveu la implicació dels ajuntaments amb 28 mesures i una inversió de 21,9 milions d’euros. En aquest sentit, el Govern crearà els agents de corresponsabilitat i conciliació per elaborar una diagnosi de les instal·lacions i els recursos municipals per a la conciliació existents, de manera que es puguin afrontar en un futur les mancances en aquest sentit. Afavorim, així, que la conciliació arribi a cadascun dels barris, dels carrers i de les places de les nostres illes. Els principals objectius seran els següents: identificar els recursos municipals per a la conciliació existents actualment al municipi, revisar i millorar les condicions econòmiques d’accés a l’oferta dels recursos de conciliació, conscienciar a favor d’un comportament social corresponsable en l’àmbit municipal i impulsar la creació de departaments de gestió de recursos per a la conciliació.

15 joves algerians interceptats en haver arribat en una pastera a Es Ram


Un total de 15 homes d'origen algerià han set interceptats aquest migdia per la Policia Local i la Guàrdia Civil quan es trobaven al marge de la carretera de la Mola, molt a prop del camí des ram, a on havien arribat amb una pastera. Els homes, tots ells en bon estat de salut han aturat a un ciclista i li han demanat que avises a la policia per a poder entregar-se. Així ho ha fet el ciclista i al cap d'uns minuts s'han personat diverses unitats de la policia i la benemèrita. Els migrants han set traslladats a la caserna de la Guàrdia Civil, per després ser traslladats a Eivissa a on passaran a mans de la Policia Nacional per iniciar el seu expedient de repatriament, un cop hagin passat les proves de la Covid. Des de principi d'any 2021, han arribat 190 migrants a Formentera en 12 pasteres

43 migrants han arribat aquest cap de setmana a Formentera


15 homes d'origen algerià van ser interceptats ahir al migdia per la Policia Local i la Guàrdia Civil quan es trobaven al marge de la carretera de la Mola, molt a prop del camí des ram, a on havien arribat amb una pastera. Els homes, tots ells en bon estat de salut van aturar a un ciclista i li van demanar que avises a la policia per a poder entregar-se. Així ho va fer el ciclista i al cap d'uns minuts es van personar diverses unitats de la policia i la benemèrita. Ahir a la nit a les 22.10 va arribar una altra pastera a la zona d'es Copinar a Migjorn amb 14 migrants, tots homes i que van ser interceptats en terra per la Guàrdia Civil. D'altra banda aquesta passada matinada ha set localitzada, a les 2 i 45 una nova pastera que ha fet terra a Cala Saona i han set detinguts els 14 ocupants en aparent bon estat de salut. Els 43 detinguts han set traslladats a Eivissa per posar-los a disposició de la Policia Nacional després de passar les proves de la Covid i se'ls obrirà expedient de repatriació. 13 migrants més a Eivissa Aquest matí ha set localitzada a Sant Josep una altra pastera a la zona de Cala Jondal a Eivissa amb 13 ocupants que han set interceptats per la Guàrdia Civil i la Policia Local.

81 petites empreses de Formentera rebran 7,3 milions de les ajudes del fons estatal


Un total de 81 petites empreses de menys de 10 treballadors de Formentera rebran a partir de la setmana vinent una part dels 7,3 milions d'euros de la línia 2 d'ajudes directes de l'Estat per a fer front a l'efecte de la Covid-19. En el conjunt de l'arxipèlag Un total de 4.721 petites empreses de menys de deu treballadors rebran ajudes per un import de 334 milions. Aquest dijous s'ha publicat la segona línia de convocatòries de la injecció de 855 milions d'euros de fons estatals per a pal·liar els efectes de la pandèmia. Segons el Govern està previst que la setmana vinent els beneficiaris puguin rebre el cent per cent de l'import sol·licitat. El sector de l'hostaleria acumula el 40 per cent de les ajudes, en total 129 milions a repartir en 1.746 empreses. Mentre que per Illes, Mallorca rep 237 milions d'euros amb 3.383 sol·licituds, seguit d'Eivissa amb 64 milions i 756 peticions; Menorca amb 25 milions i mig miler de petites empreses; i Formentera amb 7 milions d'euros per a 81 beneficiaris. Amb aquesta segona línia d'ajudes se sumen un total de 7.400 empreses i autònoms que s'han pogut beneficiar de les ajudes de l'Estat. Està previst que dimarts que ve es pugui convocar la següent resolució per a petites i mitjanes empreses. Amb tot, està previst que a final de mes es pugui repartir la totalitat dels 855 milions d'euros de l'Estat.

Pàgina 236 de 426