Les Balears,Còrsega, Sardenya i Gozzo demanen a la UE que compensi la insularitat


Aquest dimarts les regions insulars de les Balears, Còrsega, Sardenya i Gozzo han signat una declaració per reivindicar el fet insular davant la Unió Europea. En concret, han exigit mesures per pal·liar els efectes que provoca ser territoris de doble perifèria a Europa, a causa de ser illes i estar situades a la conca mediterrània. En aquest acte polític conjunt, que ha tingut lloc a Brussel·les impulsat per les Balears, s’hi ha tractat per primera vegada del concepte d’insularitat mediterrània. Aquest concepte es refereix a una situació específica de territoris amb problemes de connexió amb el continent, dificultats logístiques derivades d’aquesta circumstància, reptes comuns com garantir que la pressió humana i turística sigui compatible amb la protecció d’un territori fràgil, i la responsabilitat de fer de porta entre continents i territoris del sud d’Europa. L’objectiu és enfortir la unió d’aquests territoris perquè es puguin establir nous criteris de cohesió territorial a partir de 2020, quan s’obre un nou escenari polític i normatiu. La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, ha intervingut en l’acte «Insularitat mediterrània: reptes i futur», que s’ha celebrat en el marc de la Setmana Europea de les Regions i les Ciutats, en la qual s’han exposat les línies fonamentals d’aquesta Declaració. «El nostre objectiu és construir una Europa més propera als ciutadans: l’Europa de les regions», ha començat la seva intervenció. En aquesta línia, ha exposat que «és des de la proximitat que es garanteixen la majoria de solucions per a la ciutadania» i que, per tant, és important que tots els territoris europeus puguin tenir igualtat d’oportunitats: «El fet de ser illes ens condiciona de forma decisiva la nostra competitivitat i el nostre desenvolupament econòmic i social». En la Declaració, els quatre territoris recalquen que «la insularitat és una font d’obstacles estructurals, naturals i permanents que tenen com a resultat un ampli ventall de mancances i fracassos del mercat». Les diseconomies d’escala, les escasses infraestructures de xarxes, les interrupcions físiques i digitals, o els costs addicionals per a empreses i ciutadans són alguns dels exemples que s’hi exposen. Per aquest motiu, es reclama un marc legislatiu complet per complementar les polítiques i la legislació de la UE amb components centrats en les illes i que s’implementi, plenament, la cohesió territorial.

Maribel Castelló, nova consellera de Sa Unió de Formentera


Maribel Castelló (número 8 de la llista electoral) substituirà la consellera Anna Negre, que ha renunciat a la seva acta per motius personals i familiars. Maribel Castelló Yern, de 33 anys, administrativa, que actualment fa feina en una assessoria, és natural de Formentera i forma part de la coalició pel PP de la mateixa manera que Ana Negre. La intenció de Sa Unió és que la nova consellera prengui possessió del seu càrrec en el ple ordinari que se celebra a finals d'octubre, tot i que depèn dels tràmits legals que s'han de realitzar davant la junta electoral. Llorenç Córdoba, portaveu de la coalició, vol agrair a Ana Negre la seva "dedicació i feina desinteressada en els més de 4 anys de consellera, en què ha defensat en els plens nombroses iniciatives per a la millora de la nostra illa, especialment en temes mediambientals". Per al portaveu, la qui serà nova consellera, Maribel Castelló, "aportarà il•lusió i joventut al projecte" i assegura que "tindrà el suport dels altres cinc consellers per seguir fent feina en grup". Per la seva banda, Maribel Castelló afirma que assumeix el repte amb "enorme entusiasme" per fer feina en un grup de consellers que, tot i estar a l'oposició, "ha de seguir fent feina i duent als plens els problemes que la gent els reclama solucionar".

Mesures del Govern per la fallida de Thomas Cook


El Govern balear ha presentat un document que recull un conjunt de mesures de caràcter autonòmic per pal·liar la situació creada a les Illes Balears arran de la fallida del majorista Thomas Cook i que complementaran les iniciatives que es desenvolupin a nivell estatal en el pla de xoc del Ministeri del ram. La bateria de polítiques autonòmiques ha estat consensuada i presentada al Consolat de Mar entre el Govern, els quatre Consells insulars i els agents econòmics i socials, i recull actuacions en quatre eixos: el laboral, l’empresarial, la connectivitat entre les illes i amb l’exterior i la promoció turística. La presidenta Armengol ha explicat que el principal objectiu ha estat “actuar amb celeritat” per tal de “tenir cura dels treballadors i treballadores que ara mateix pateixen una incertesa absoluta sobre el seu futur”. Per això ha remarcat que durant els darrers dies “s’ha tornat a demostrar que des de la unitat i el diàleg és la millor de solucionar problemes tan importants com aquest”. Mesures laborals Una de les principals mesures que es posaran en marxa s’inclou dins l’eix laboral i consisteix en la creació d’una línia d’ajudes de 500 euros mensuals fins a un màxim de quatre mesos per a aquelles persones treballadores de Thomas Cook que, davant la situació concursal de l’empresa, ni cobren el seu salari ni poden sol·licitar la prestació per atur. Així mateix, s’estableix un programa d’incentius econòmics per fomentar la recol·locació destinat a empreses que contractin persones provinents de Thomas Cook. La presidenta també ha recordat l’habilitació d’una línia telefònica d’atenció directa a treballadores i treballadors afectats que gestionarà el Servei d’Ocupació de les Illes Balears i que anirà acompanyada d’un pla de suport on s’oferiran serveis d’orientació a dos punts específics d’atenció: l’oficina del SOIB de l’Escola d’Hoteleria de les Illes Balears i la seu de Thomas Cook a Palma. Liquiditat de les empreses A través de la Societat de Garantia Recíproca ISBA, el Govern obrirà una línia de crèditde fins a 10 milions d’euros a interès zero per a aquelles empreses que hagin patit un impacte en la seva liquiditat per la fallida del turoperador britànic. El Govern també bonificarà l’Impost del Turisme Sostenible del tercer trimestre de l’any per afavorir la liquiditat de les empreses afectades. Aquesta bonificació serà del 100% sobre la quota tributària íntegra,i correspondrà exclusivament a  l’estada dels turistes provinents de Thomas Cook en el període juliol-setembre. Només serà aplicable a aquells establiments turístics amb clientela afectada directament per Thomas Cook, i queden fora els hotels del propi turoperador. Connectivitat D’altra banda, es desplegarà un programa de turisme social per fomentar la mobilitat entre residents de les Balears, orientat a persones majors de 55 anys, joves de rendes baixes i col·lectius vulnerables. Així mateix, s’impulsaran campanyes de comarketing realitzades per l’AETIB que permetin consolidar rutes aèries ja existents, fomentar connexions de substitució de les línies que es puguin perdre i obrir nous enllaços a mercats estratègics. Promoció dels Consells Durant la reunió d’avui també s’ha tractat que els Consells Insulars establiran plans de xoc per fer front a la reducció de l’arribada de turistes. Les competències en matèria de promoció estan en mà dels consells insulars i són aquestes institucions les que desenvoluparan les estratègies corresponents.

Xerrades per a famílies i docents


I aquest dijous comencen les Xerrades per a famílies i docents’, un cicle de nou conferències que es desenvoluparà fins al 7 de maig a la sala polivalent del Centre de Dia. La primera de les xerrades l’oferirà la directora del Centre d’Estudi i Prevenció de Conductes Addictives (Cepca) d’Eivissa, Belén Alvite, amb la conferència ‘Bencriats: Claus per educar els nostres fills i filles’. L’objectiu d’aquestes xerrades és el de formar a famílies i docents en l’enfortiment de les seves habilitats, a fi de prevenir el desenvolupament de conductes problemàtiques (assetjament escolar, consum de drogues i d’altres) entre infants i joves.  Alguns dels temes que s'abordaran són, l'alimentació saludable, els jocs en línia, les xarxes socials i la sexualitat, entre d'altres. S'ofereix  un servei d’acollida per a infants mentre duren les xerrades. La resta del programa és: Nens bons i dolents; El perill de les etiquetes, amb Alberto Soler, 14 de novembre. Fornite...oci o addicció?, amb Andreu Alba, 28 de novembre. Tic Toc, Instagram, Snapchat…? Coneixeu per on es mouen els vostres fills i filles?, amb Belén Alvite, 12 de desemebre. Com parlar de sexualitat amb els nostres fills?, amb Teresa Ramos, 30 de gener. A la vora d’un atac de nervis! amb Iván Castro, 6 de febrer. Què vol dir menjar bé?, amb Marina Ribas, 12 de març. Recompenses i càstigs en polèmica, amb Estela Berenguer, 30 d’abril. Com parlar amb els i les nostres fills i filles adolescents, amb Carles Ventura, 7 de maig.

Els turistes van gastar 713 milions d'euros a l'agost a les Pitiüses


Els turistes que van visitar Eivissa i Formentera a l'agost van gastar 713 milions d'euros, la qual cosa representa una pujada de l'1,7% en comparació amb el mateix mes del passat any. Quant a la despesa mitjana per turista va ser de 1.203 euros a Eivissa i Formentera, mentre que la despesa diària va ser de 176,2 euros, el més alt de tot l'arxipèlag, amb un increment anual del 2,5%. Les Pitiüses van registrar el 22,5% de la despesa total dels turistes a Balears a l'agost. Són dades que ha fet públics l'Institut d'Estadística de Balears, en col·laboració amb l'Institut Nacional d'Estadística. De gener a agost, els turistes han deixat a Eivissa i Formentera 2.348 milions d'euros. Una xifra pràcticament idèntica a la de 2.018. La pujada és del 0,03%. D'altra banda es van comptabilitzar una mica més de quatre milions de pernoctacions, amb una lleugera caiguda del 0,7%. Quant a l'estada mitjana, va anar de 7,4 dies en el cas dels turistes espanyols i de 6,7 en el mercat internacional.

Pàgina 346 de 426