El president del Consell Insular de Formentera, Llorenç Córdoba, ha presentat aquest migdia el primer autobús 100% elèctric de la flota de transport públic de Formentera.
Córdoba ha assenyalat que la jornada d'avui «és una fita per al transport públic de l'illa», perquè a més de comptar amb un vehicle 100% elèctric, «també és 100% sostenible», ja que, per recarregar-lo, l'empresa utilitza energia proporcionada per les plaques solars instal·lades a les seues cotxeres.
Aquest nou vehicle se suma a l'híbrid amb el qual ja comptava el transport públic, «i això ens ha de portar a l'objectiu, a llarg termini, que tots els vehicles siguin sostenibles, que seria l'ideal. De moment cal anar a poc a poc i agrair a l'empresa que realitza el servei que, malgrat la situació en la qual es troba», amb un contracte caducat des de fa anys, «continuï fent aquest esforç per millorar la flota i donar un millor servei als usuaris».
El president insular ha incidit al seu torn que en la futura contracta del servei de transport públic per carretera es demanarà que els vehicles siguin els més sostenibles possibles.
L'administrador de l'empresa que realitza el servei, Joan Costa, d'Autocars Paya, ha explicat que aquest nou vehicle, que ha tengut un cost de més de 400.000 euros, té una autonomia de setze hores, «la qual cosa el fa ideal per a Formentera».
L'autobús començarà a donar servei la setmana vinent en la línia L1, que fa una ruta circular des del port de la Savina, passant per es Pujols, Sant Ferran i Sant Francesc.
Farà deu voltes al matí i altres deu a la tarda.
El nou vehicle té una capacitat per a setanta persones, assegudes i dretes, i per a dues cadires de rodes.

El quiosc de nova concessió Amagatai a la platja de Migjorn ha instal·lat a la zona de dunes 200 metres de canonades per l'abastiment i evacuació d'aigües. Aquesta instal·lació no està contemplada en la proposta amb la qual va guanyar el concurs. En aquest sentit, el conseller insular de litoral, Asier Fernández, ha explicat que la propietat del quiosc ja ha estat avisada d'aquesta irregularitat, que haurà de ser retirada, "o la licitació passarà al següent classificat en el concurs".
L'Amagatai ocupa l'espai a on abans s'ubicava el quiosc Lucky. El seu nou propietari, Juanjo Costa ha explicat a La Voz de Ibiza que "les passarel·les s'han renovat després de la presentació del projecte i a més Costes ara no permet que passin mercaderies pesants".
Les canonades van des de l'inici de la passarel·la, passant per sota d'aquesta i fins al dipòsit d'aigües negres del xiringuito i el d'aigua potable damunt de la duna protegida.
Respecte a la instal·lació de les canonades, Costa també ha declarat: "Això és el que s'ha fet. Que ha tingut cua, sí. Que ha vingut demarcació de Costes i ha fet fotos, sí. Que m'han dit que no saben si és la forma correcta de fer-ho, sí. Intentarem que quedi especificat en l'acta de replanteig perquè, si no em donen una solució, el quiosquet és absolutament inoperatiu".

Canonada d'aigues grises

Canonada aigua dolça

Gent per Formentera ha manifestat en una nota de premsa que no negociarà res amb Sa Unió "fins que en aquesta coalició no s'assumeixin responsabilitats polítiques".
La formació afirma que, la proposta de moció de censura plantejada per Sa Unió "no és nova i, tot i que Sa Unió digui que no, sí que inclou línies vermelles".
Els insularistes exigeixen l'entrega de les actes dels caps dels dos partits que conformen el grup polític de Sa Unió al Consell, José Manuel Alcaraz per part del PP i Javi Serra per part de Compromís.
GxF afegeix que "la crisi de governabilitat al Consell de Formentera té dos culpables, el president Llorenç Córdoba i Sa Unió, i fins al dia d'avui cap de les dues parts ha assumit responsabilitats polítiques. Sa Unió és un projecte fracassat que de forma voluntària i irresponsable ha renunciat governar el Consell".
La nota afegeix que "l'administració insular no pot tenir un govern unipersonal, sense Junta de Govern ni vicepresidències" i afirmen que continuaran treballant "perquè es declari formalment la inviabilitat del Consell i es convoquin eleccions anticipades".

La consellera de Famílies i Afers Socials del govern de les Illes Balears, Catalina Cirer, ha anunciat avui la creació d'una línia extraordinària d'ajuts per als Consells Insulars, que es troben en una situació dramàtica de falta d'espais i recursos per atendre infants i adolescents menors no acompanyats.

Cirer ho ha comunicat als representants dels Consells Insulars amb els quals ha tingut una reunió per tractar la greu situació migratòria que viuen les Illes i en concret, l'atenció als infants i adolescents menors no acompanyats. A la trobada, els assistents han coincidit en la preocupació davant la consolidació de les Balears com a ruta migratòria, especialment amb Algèria.

L'objectiu d'aquesta iniciativa és assegurar que cap menor quedi desatès, garantint que rebin l'atenció i els serveis necessaris per al seu benestar i desenvolupament. Cirer ha destacat la importància d'aquesta mesura: «El nostre compromís és ferm. Volem garantir que tots els infants i adolescents que arriben a les nostres illes, sovint en situacions molt difícils, tinguin accés a una atenció humana i digna». Per contra, ha destacat la consellera «el Govern central mira cap a una altra banda davant aquesta realitat tan complexa que vivim i trasllada tota la responsabilitat a les comunitats autònomes».

Els ajuts, que es distribuiran de manera proporcional entre els consells insulars en funció de les arribades que es van produint, estaran destinats a cobrir necessitats específiques d'aquests menors. «Ens trobam en una situació en què la manca de recursos per part del govern central ens ha obligat a prendre mesures urgents. No podem esperar més per a solucions que no arriben, mentre els nostres Consells Insulars lluiten per fer front a aquesta crisi humanitària. És imprescindible una resposta clara i contundent des de Madrid per garantir els drets i el benestar dels menors no acompanyats que arriben a les nostres costes», ha subratllat Cirer, qui ha estimat que l'arribada de menors no acompanyats un sobrecost anual als Consells Insulars d'aproximadament 40 milions d'euros. En aquest sentit, la titular de Famílies i Afers Socials ha reclamat al govern central la creació d'una línia d'ajudes específica per a les comunitats autònomes i ha anunciat que la comunitat autònoma no renunciarà a reclamar aquest import al govern central, ja que, «tot i que les competències en tutela de menors són dels consells insulars, la política migratòria és de Madrid. Esperam que tornin a la política de la racionalitat i del consens i abandonin les imposicions».