Avui ha començat la darrera fase del projecte de rehabilitació de la carretera PM-820, una actuació prioritària per millorar la seguretat en la circulació i modernitzar la principal infraestructura viària de l’illa. S’asfaltarà un tram de gairebé quatre quilòmetres de la carretera principal, amb inici a l’altura de la benzinera de Can Rita en direcció a la Savina. 

Els treballs es duran a terme de dilluns a divendres, en horari de 9.00 a 19.00 hores. Tot i això, es preveuen breus aturades puntuals per facilitar els accessos durant les hores d’entrada i sortida dels centres educatius. L’execució de l’asfaltatge s’ha programat en aquesta època de l’any perquè les condicions meteorològiques són les més adequades per garantir la qualitat i la durabilitat del ferm. Les altes temperatures permeten que les mescles asfàltiques mantenguin les propietats necessàries per a una correcta estesa, compactació i adherència sobre la calçada, per tal d’assegurar un resultat òptim i més vida útil de la infraestructura.

El calendari d'execució dels treballs està condicionat també per factors logístics externs, ja que el subministrament de les mescles asfàltiques depèn del seu transport marítim des d'Eivissa, així com de la disponibilitat de la planta de producció. Tot i això, tant el Consell com l'empresa adjudicatària treballen de manera coordinada per reduir al màxim els terminis d'execució i finalitzar les obres al més aviat possible.

Durant l’execució de les obres es produiran afectacions puntuals al trànsit. Per aquest motiu, el Consell recomana fer servir vies alternatives sempre que sigui possible. Les persones que es desplacin des de Sant Ferran, la Mola, Migjorn o la costa nord en direcció a la Savina poden utilitzar la carretera des Pujols per reduir les retencions i contribuir a més fluïdesa de la circulació.

Aquesta darrera fase també contempla l'asfaltatge de les dues rotondes de la carretera principal. No obstant això, aquesta actuació s'ha programat per a finals de la temporada estival, quan la intensitat del trànsit sigui menor. 

Na Pilar Castelló ha partit avui als 73 anys, es tracta d'una persona imprescindible en la història recent de Formentera, en els àmbits de l'educació i de la funció pública de Formentera.

La seva dedicació al servei públic va començar l'any 1977, quan es va convertir en la primera dona a ocupar una plaça de funcionària de carrera a l'Ajuntament de Formentera.

L'any 1988 es va incorporar definitivament a l'àmbit educatiu, primer com a mestra i posteriorment com a directora de centre fins a la seva jubilació.

Al llarg de trenta-vuit anys de servei públic —vint-i-set dels quals com a mestra al CEIP Mestre Lluís Andreu i els darrers vint-i-un exercint funcions directives— va contribuir decisivament a enriquir, consolidar i enfortir l'escola pública de Formentera, deixant una empremta inesborrable en diverses generacions d'alumnes, famílies i docents.

En reconeixement d'aquesta trajectòria exemplar, va rebre el Premi Sant Jaume del Consell Insular de Formentera l'any 2017 i el Premi Ramon Llull l'any 2020.

Avui recordam amb gratitud la seva vocació, el seu compromís i la seva contribució al desenvolupament educatiu de la nostra illa.

Descansi en Pau.

El PSIB-PSOE de Formentera ha reclamat aquest matí, a través d’Ana Juan, a la Comissió General de Consells Insulars del Parlament de les Illes Balears, la creació d’un Fons de Compensació per la Triple Insularitat de Formentera, estable, finalista, actualitzable i incorporat anualment als pressuposts generals de la comunitat autònoma.

La intervenció socialista s’ha produït en el debat sobre la proposició de llei de l’Ajuntament de Palma per modificar la Llei 23/2006, de Capitalitat de Palma. Els socialistes de Formentera han subratllat que no qüestionen que Palma, com a capital autonòmica, tengui costs específics que han de ser reconeguts, però han reclamat que aquest mateix principi de justícia territorial s’apliqui també a Formentera.

“Si Palma té costs de capitalitat, Formentera té costs de triple insularitat”, ha defensat Ana Juan.

El PSIB-PSOE recorda que Formentera pateix una realitat singular dins les Illes Balears: la insularitat respecte de la península, la doble insularitat respecte de Mallorca —on es concentren moltes decisions, serveis i institucions autonòmiques— i una tercera insularitat respecte d’Eivissa, de la qual depèn per a qüestions essencials com la sanitat, la mobilitat, el transport, els tràmits administratius, les mercaderies, l’activitat econòmica i les connexions.

Segons els socialistes, aquesta triple insularitat no és una expressió retòrica, sinó una realitat quotidiana: haver d’agafar una barca per anar a una consulta mèdica especialitzada, dependre de l’estat de la mar per fer una gestió, pagar més pel transport de mercaderies, tenir més dificultats per atreure professionals públics, gestionar residus amb sobrecosts o prestar serveis en una illa que durant la temporada multiplica la seva població real.

El cranc blau és cada vegada més present a les aigües de l'illa, especialment a s'Estany des Peix. La mesura ha set anunciada pel conseller balear d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, durant una visita institucional a Formentera.

La iniciativa serà possible gràcies a una modificació normativa aprovada recentment pel Parlament balear, que exclou el cranc blau de la prohibició general que afecta la pesca recreativa de crustacis decàpodes. D'aquesta manera, els aficionats a la pesca podran capturar exemplars d'aquesta espècie dins el règim general de marisqueig, amb un límit màxim de dos quilos per persona i dia.

Segons el Govern, la presència del cranc blau ha augmentat notablement en diferents punts de l'arxipèlag, però preocupa especialment la situació de s'Estany des Peix, on s'ha detectat una elevada concentració d'exemplars. L'objectiu és implicar també els pescadors recreatius en les tasques de control d'una espècie que pot afectar l'equilibri dels ecosistemes marins i l'activitat pesquera tradicional.

Durant la reunió amb el president del Consell de Formentera, Óscar Portas, també es varen abordar altres qüestions relacionades amb la gestió marina de l'illa, com l'ampliació de la Reserva Marina dels Freus d'Eivissa i Formentera, que ja ha superat el període d'informació pública i continua la seva tramitació administrativa. El conseller Simonet va destacar que aquesta modificació respon a una demanda plantejada des de Formentera i que permet sumar esforços per frenar l'expansió d'una espècie invasora que genera una preocupació creixent tant entre els usuaris de la mar com entre el sector pesquer.