Aquest dijous el Congrés dels Diputats decidirà si Formentera aconsegueix fer el seu primer pas per tenir el seu senador propi, després de l'acceptació de la tramitació el passat febrer.

Segons consta a l'ordre del dia del Ple que se celebrarà a partir de les 9.00 hores, la reforma de l'article de la Constitució es troba al segon punt.  La proposta planteja una modificació de l'article 69.3 de la Carta Magna per atendre la reivindicació històrica de l'illa i posar fi a la circumscripció electoral conjunta que Formentera manté amb Eivissa a les eleccions al Senat.

Perquè una reforma constitucional sigui aprovada definitivament, Espanya exigeix majories reforçades de tres cinquenes tant al Congrés com al Senat, un llindar alt que obliga a buscar acords amplis entre partits. Si aconsegueix passar aquesta primera votació, després serà el torn del Senat, que pot introduir esmenes. Tot i això, en cas de desacord persistent, es pot conformar una comissió mixta per consensuar un text únic que torni a ser votat en les dues cambres.

L'objectiu de la reforma és acabar amb l'actual agrupació electoral “Eivissa-Formentera” prevista a la Constitució del 1978, que estableix un únic senador per a les dues illes. El text justifica la reforma en l'evolució institucional de l'illa, que ha passat de dependre administrativament d'Eivissa a comptar amb el Consell Insular des del 2007. Aquest canvi va suposar “la fi de l'agrupació d'illes Eivissa-Formentera”, segons recull l'exposició de motius. A més, se subratlla que la demanda de representació pròpia al Senat ha estat reiterada de forma unànime durant anys per les institucions de Formentera. Entre altres fites, el document recorda que l'Ajuntament ja va manifestar el 2004 la voluntat que l'illa pogués triar un senador propi i va sol·licitar modificar la Constitució.

El text defensa que la reforma respon a criteris de justícia i igualtat territorial. S'argumenta que Formentera ha superat en població altres illes que sí que compten amb senador propi, com El Hierro, cosa que elimina qualsevol justificació prèvia per a la seva exclusió. Així mateix, es considera que la modificació permetrà reconèixer de manera efectiva la singularitat de l'illa i la seva identitat política pròpia, garantint-ne la presència directa a la Cambra de representació territorial.

Imatge: Rafa Ramírez (PSOE) prenent posessió com a senador

Els propietaris d'embarcacions que fondegen a s'Estany des Peix mantenen la seva rebel·lió contra el reglament de regulació inicial aprovat pel Consell de Formentera, i ratifiquen el fondeig lliure condicionat com estableix l'actual Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de ses Salines.

Tot i les sancions que intenta aplicar el Consell Insular de Formentera, encara no s'ha modificat el Pla Rector, el document del qual es troba en redacció i que es posarà en exposició pública d'aquí a dos mesos aproximadament, tal com va anunciar el conseller de Medi Ambient, Joan Simonet, durant el ple del Parlament de dimarts. 

Àlex Mestre, president de l'Associació d'Empresaris Usuaris de l'Estany des Peix, diu que  la llei els autoritza a fondejar amb àncora, però uns 80 empresaris que hi fondegen han rebut sancions del Consell. Tot i això, cap de les al·legacions han set contestades pel consistori. En aquest sentit, Mestre ha remarcat que algunes sancions ja han caducat pel silenci administratiu del Consell.

Segons un informe jurídic, que segons sembla té el diputat Llorenç Córdoba i que ha set presentat al conseller Joan Simonet, és contundent en establir que “no és jurídicament correcte afirmar que s'Estany des Peix ja és una zona de fondeig regulat només perquè existeixi una regulació reglamentària del fondeig”.

D'acord amb les normatives, estableix que "el Pla Rector vigent continua distingint entre zones de fondeig regulat i zones de fondeig lliure condicionat, i situa expressament s'Estany des Peix dins aquest segon règim, encara que amb previsió d'un projecte de regulació específic dels fondejos".

“Per poder sostenir amb plena correcció jurídica que s'Estany des Peix ha passat a ser zona de fondeig regulat, caldria –amb caràcter previ o simultani– una modificació puntual del Pla Rector i de la cartografia normativa que en forma part integrant, aprovada per decret del Govern i publicada al Butlletí oficial”.

Els presidents dels Consells insulars d'Eivissa i de Formentera, Vicent Marí i Óscar Portas, han acordat la gratuïtat del servei d'autobús per als menors de 18 anys a les dues illes. A més, els estudiants d'una illa amb residència a l'altra també podran beneficiar-se d'aquesta bonificació. Per exemple, un estudiant resident a Formentera que estudiï en un centre d'educació a Eivissa, o a l'inrevés, podrà gaudir de la gratuïtat del servei d'autobús a les dues illes.

És una de les novetats abordades a la reunió bilateral entre les dues institucions en què ha participat, a més dels dos presidents, la vicepresidenta segona del Consell d'Eivissa, Sara Ramon i els vicepresidents del Consell de Formentera, Verònica Castelló, Javier Serra i Hugo Martínez, i que han expressat la seva intenció de poder signar enguany un conveni.

En matèria de Mobilitat, tots dos consells van abordar el funcionament dels sistemes de limitació de vehicles, Eivissa Circular i Formentera.eco, constatant que durant l'any anterior “va existir manca de civisme en algunes persones que han reservat tota la quota a les dues illes, esgotant-la, encara que després no se'n fes ús, creant problemes per a qui realment ho necessitava”. En aquest sentit, el president del Consell d'Eivissa recorda que la Llei de regulació de vehicles a l'illa d'Eivissa preveu nombroses excepcions, com les laborals, que no necessiten disposar de quota i que, a més, aquest any, en el cas dels vehicles que arriben de Formentera, no se'ls comptarà dins de la regulació el dia que entren ni el que surten de l'illa desplaçar-se a Eivissa. El president Marí ha demanat que aquestes facilitats “es puguin preveure en propers anys a l'illa de Formentera.

L’aprovació de la tramitació directa i per lectura única d’aquesta reforma suposa una passa rellevant en una reivindicació històrica, justa i plenament legítima, que està directament vinculada al reconeixement polític i institucional de Formentera. En un moment decisiu com aquest, el PP ha tornat a optar per posar- se de perfil, renunciant a defensar amb claredat els interessos de la nostra illa.

Des del PSIB-PSOE consideren inacceptable que qui diu defensar Formentera s’abstingui precisament quan arriba l’hora de pronunciar-se sobre una demanda històrica del poble de Formentera. L’abstenció del Partit Popular no és un gest neutre ni una posició tècnica: és una renúncia política en tota regla i una nova mostra de manca de d compromís amb el futur institucional de l’illa.

Els socialistes recorden que aquesta reforma no respon a cap caprici ni a cap interès partidista, sinó a la necessitat de corregir una anomalia democràtica i institucional que Formentera arrossega des de fa massa temps. Es tracta de garantir una veu pròpia a la cambra territorial de l’Estat per a una illa amb identitat, institucions i realitat pròpia, tal com ja es va reclamar des del Parlament de les Illes Balears.

Per aquest motiu, el PSIB-PSOE de Formentera sol·licitarà formalment la modificació de la data del ple ordinari del mes de març del Consell Insular, ja que coincideix amb la votació prevista al Congrés dels Diputats sobre aquesta reforma constitucional. Per als socialistes l’objectiu és clar: que Formentera pugui estar present en una sessió decisiva per al seu futur institucional i que aquesta reivindicació històrica rebi la representació i l’atenció política que mereix.

D’altra banda, des d’Eivissa i Formentera al Senat, Juanjo Ferrer celebra l'avenç del senador de Formentera, però manifesta la seua preocupació per la falta d’explicacions del PP després de la seva abstenció. Juanjo Ferrer retreu que la delegació balear del PP estigui "totalment sotmesa a les indicacions de Madrid", demostrant que "no és un partit fiable" per a la defensa de l’autonomia de les nostres illes.