El Consell puja un 18% l'IBI i un 30% la recollida de fems


El Ple del Consell de Formentera ha aprovat inicialment, amb els vots a favor de l'equip de Govern i en contra de GxF i PSOE, la modificació de les ordenances fiscals reguladores del servei de recollida, transport i tractament de residus sòlids urbans i de l'impost sobre béns immobles per a adaptar-los a l'increment de costos provocat per la nova contracta d'escombraries i els serveis inherents a aquest. El conseller de Promoció Econòmica i Administració Insular, José Manuel Alcaraz, ha assegurat que "es tracta d'una decisió complicada i no de bon gust", ja que implica un increment lineal del 30% en la taxa de recollida de fems. Això suposaria que un habitatge considerat com a primera residència passaria a pagar de 110,85 a 144,10 euros anuals i els habitatges ocupats per pensionistes de 17,5 a 22,75 euros anuals. A més, s'ha aprovat de manera inicial un augment de l'IBI del 0,75 al 0,88 en sòl urbà i del 0,70 al 0,83 en rústic, cosa que suposa un increment del 17,3% i un 18,6% respectivament, amb una mitjana del 17,9%. "Si no s'aplica aquest augment, el dèficit del servei de recollida d'escombraries superaria el 30% l'any vinent, ja que es preveia un cost de 4.943.699,10 euros i uns ingressos de 3.786.546,41 euros", ha explicat Alcaraz, que ha insistit que cal dur a terme aquesta modificació de les taxes "per evitar que el Consell col·lapsi". Aplicació de l'increment màxim Així mateix, el titular de Promoció Econòmica ha explicat que el màxim d'increment que es pot imputar a la taxa d'escombraries és del 30%, i els costos que no es poden imputar a aquesta taxa s'apliquen a l'Impost de Béns Immobles obligats per la jurisprudència que hi ha sobre aquest tema i que considera que les despeses en neteja viària, neteja de platges i manteniment i neteja de zones verdes i camins no es poden imputar a la taxa d'escombraries. D'altra banda, Alcaraz ha posat l'accent que es mantenen les bonificacions previstes en cadascuna de les taxes. Modificació urgent Quant a la urgència a l'hora de plantejar aquesta modificació, el conseller l'ha justificat en el fet que en l'anterior legislatura no s'havia deixat res previst en aquest sentit, malgrat que l'anterior equip de Govern ja sabia que augmentava el cost de la contracta i, per tant, caldria incrementar el cost de la taxa i havia d'estar llest per a poder-se aplicar a partir de l'1 de gener de 2024. A més de l'augment del cost de la nova contracta, cal sumar als costos imputables al servei la posada en funcionament, a Ca Na Putxa, de les noves instal·lacions de tractament de residus. També ha entrat en vigor l'Impost sobre l'abocador i el nou impost sobre les despeses d'efecte d'hivernacle generats en els abocadors, imposat per l'Ordre Ministerial TED/789/2023, de 7 de juliol. Alcaraz ha matisat, així mateix, que no s'ha tingut en compte de moment la reclamació de més d'un milió d'euros de l'empresa adjudicatària PREZERO, per la demora de l'adjudicació de la contracta en 4 anys. El conseller ha instat els grups de l'oposició a mantenir les reunions que siguin oportunes per poder redistribuir aquest increment de taxes amb vista a l'any que ve. Crítiques de Gent per Formentera La formació insularista ha criticat des de l'oposició aquestes mesures en una nota de premsa: "no han hagut de passar més de quatre mesos de legislatura perquè el nou equip de govern del Consell dugui a aprovació la primera pujada d'impostos del mandat". La nota diu que GxF defensa un sistema impositiu just i equilibrat que permeti finançar els serveis que es presten a la ciutadania, i afirmen que "el marc legal europeu és clar: qui contamina més ha de pagar més. Repartir la pujada de forma lineal desincentiva les inversions en reduir la producció de residus, ja que els esforços no es veuen reconeguts". És per això que es mostren "radicalment contraris a pujades massives i indiscriminades dels impostos, que no destriïn entre jubilats i places hoteleres, entre primeres i segones residències, entre d'altres, per continuar tenint un sistema tributari, just, progressiu i suficient". GxF també afirma que "La mentida repetida fins a l'avorriment que el Consell de Formentera presenta problemes econòmics anava dirigida a preparar el seu electorat per a aquesta traïció". Així mateix, recorden que "el Consell és una institució sanejada econòmicament, amb deute zero i 10 milions de romanents a juny del 2023".

Els bombers fan enterrar els residus encesos a la planta de transferència


Els forts vents d'aquests dies, estaven escampant les espurnes de l'incendi de la planta de transferència des Cap a centenars de metres, amb el perill que això suposa, com explicava a Formentera Ràdio el cap de bombers, Alex Valeiras: "Al voltant de l'abocador hi ha habitatges, naus industrials, massa forestal i tot plegat és molt perillós". Els serveis d'extinció han decidit canviar d'estratègia i cobrir amb terra, els residus que continuen cremant des de fa dues setmanes. Ja està coberta tota la massa vegetal i de compost que està en combustió. Al llarg d'aquest cap de setmana, encara amb vents forts, els bombers estan protegint les piles apagades per evitar algun rebrot. Molèsties per als vesins El fum de l'incendi s'escampa per tota la zona des Cap i altres zones de l'illa i el Consell ha proporcionat un habitatge alternatiu a 4 famílies de la zona que així ho han volgut i la resta continua als seus domicilis amb portes i finestres tancades. Possibles causes Els bombers tenen dues hipòtesis sobre la causa del foc. Una combustió espontània dels gasos generats pel material de compostatge i, d'altra banda, que els forts vents hagin pogut revifar les brases de les cremes controlades que es van fer la passada primavera. Operatiu d'extinció En les feines d'extinció hi estan treballant intensament els efectius del cos de bombers, operaris del Consell, voluntaris de Protecció Civil, efectius de la Direcció General d'Emergències, maquinària pesant com la giratòria de cadenes, dues retroexcavadores, dos camions d'autobomba i camions cisterna.

Els problemes de cobertura persisteixen, en contra del que diu el Consell


El Consell de Formentera ha donat per finalitzades les incidències "després de la intervenció del conseller d'innovació, Artal Mayans", segons una nota de premsa emesa avui per la institució insular. Però les queixes de nombrosos vesins continuen en cridades a Formentera Ràdio i en denuncies a les xarxes socials, a on segueixen queixant-se de les deficiències del servei. Segons les intervencions dels perjudicats, el servei continua sent molt deficient en diferents zones de l'illa. Usuaris de Sant Francesc afirmen que "No funciona bé des de fa dies" altres diuen que "A Es cap molt malament" usuaris de Sant Ferran diuen que "Va i bé".

S'ha suspès momentàniament l'acceptació de determinats residus a l'abocador des Cap de Barbaria


El president del Consell Insular de Formentera, Llorenç Córdoba, ha emès un decret de presidència pel qual se suspèn de manera puntual l'acceptació de residus a l'abocador des Cap de Barbaria de poda i jardineria, de construcció i demolició i voluminosos per garantir la seguretat de les instal·lacions de l'Àrea de Gestió de Residus i dels usuaris, donades les circumstàncies excepcionals que s'estan vivint amb motiu de la borrasca Ciaran i els forts vents que pateix l'illa. El president ha pres aquesta decisió donades les circumstàncies excepcionals que s'estan vivint a causa de l'incendi que, des de fa més d'una setmana, assola l'abocador des Cap de Barbaria i que ha fet que es vegi compromès el normal funcionament de les seves instal·lacions. Per a qualsevol dubte o aclariment els interessats es poden posar en contacte amb l'àrea de Gestió Ambiental del Consell Insular de Formentera a través del correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o del telèfon 971 32 10 87.

Formentera té 487 piscines, una per cada 23 habitants


La nostra illa té una piscina per cada 23 habitants segons les darreres dades del Cadastre. Enguany s'han construït 8 piscines amb el que la suma ascendeix a 487 a tota l'illa. Aquesta relació de piscines per habitant és molt menor a Formentera que a l'illa d'Eivissa, que es veu superada per Sant Josep (1 per cada 7 habitants), Sant Joan (1 per cada 8 habitants), Santa Eulària (1 per cada 10 habitants) i Sant Antoni (1 per cada 19 habitants). Segons publica Periódico de Ibiza y Formentera, la ciutat d'Eivissa és la que menys piscines té a les Pitiüses amb 281 unitats, el que suposa una per cada 180 habitants.

Pàgina 145 de 426