El servei d'Agents de Medi Ambient (AMA) de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha aixecat un total de 4 actes contra una empresa per desembarcar persones sense autorització a l'illot de s'Espalmador, a Formentera, durant el darrer cap de setmana. Cal recordar que, en aquests moments, només hi ha una empresa que pugui dur a terme aquesta activitat, ja que és l'única que té l'informe favorable del Consell de Formentera i del Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera i compta amb la necessària autorització de la direcció de Costes i Litoral, dependent de la Conselleria de la Mar i el Cicle de l'Aigua. Amb tot, la direcció general de Medi Natural recorda que, segons la normativa ambiental d'aplicació, les infraccions lleus poden suposar una sanció econòmica de fins a 6.000 euros. Per altra banda, també a s'Espalmador, els AMA van aixecar aquest passat cap de setmana una acta contra un particular que anava amb moto aquàtica per la zona de bany del Racó de s'Alga. A més, se'n va aixecar una altra per instal·lació d'altaveus a la platja de sa Torreta. Aquests tipus d'activitats a l'illot de s'Espalmador necessiten igualment una autorització del Govern. Espai natural de gran valor ambiental S'Espalmador, ubicat dins el Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera, és un espai que engloba un conjunt d'hàbitats terrestres i marins, amb valors ecològics, paisatgístics, històrics i culturals de primer ordre. Una de les seves principals característiques és l'acolliment d'importants poblacions d'ocells aquàtics i marines nidificants, hivernants i migrants, a més d'un gran nombre d'espècies de flora i fauna endèmiques de les Illes Balears. Ses Salines d'Eivissa i Formentera representa un exemple paradigmàtic de la riquesa de la biodiversitat mediterrània.

El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha visitat avui Formentera on ha mantingut diverses reunions amb els representants del sector primari de l'illa, amb els quals ha tractat diversos assumptes, com l'inici de les obres de la bassa de reg de Formentera, com fer front a la problemàtica dels sobrecostos per mor de la triple insularitat o la reducció dels dies de pesca imposada dins el Pla de Gestió del Mediterrani Occidental de la Unió Europea. Simonet, que ha estat rebut pel president i conseller de Sector Primari i Litoral del Consell Insular de Formentera, Llorenç Córdoba, i Verònica Castelló, vicepresidenta primera i consellera de Mobilitat i Gestió Ambiental, ha estat acompanyat per la directora general de Medi Natural, Anna Torres, i el director general de Pesca, Antoni Grau. Cooperativa del Camp El primer dels encontres del dia ha estat amb els representants de la Cooperativa del Camp de Formentera que han explicat al conseller el funcionament de l'entitat, que en l'actualitat té més de 430 socis entre ramaders, comunitat de regants i professionals del camp, entre altres. S'ha exposat durant la visita la problemàtica de la triple insularitat que sofreixen els productors agraris de l'Illa, la qual cosa suposa un sobrecost i la pèrdua de competitivitat. En aquest sentit, Joan Simonet ha afirmat que "l'agricultura sempre ha estat baix el paraigua de la PAC i que, encara que en aquest nou període es milloren molts aspectes com la insularitat, el cas de Formentera és encara més complicat. Per tot això, reforçaren les línies d'ajudes i reformularen alguns articles de la Llei Agrària per poder dotar de més recursos als consells insulars per assolir que el sector agrari sigui rendible". Bassa de reg El conseller balear també ha visitat les instal·lacions de la bassa de reg de l'Illa. Cal recordar que, quan finalitzi la temporada turística, començaran les obres per a connectar la bassa amb la dessaladora de Formentera, un projecte que permetrà, durant l'hivern, produir aigua dessalada però no per a consumir, sinó per a emmagatzemar -s'estima que en un percentatge del 70% de la capacitat de la bassa- i així poder fer ús d'aquesta aigua a l'estiu per a regar. Aquestes obres tenen un pressupost de 200.000 euros. A més, està previst fer actuacions per a la instal·lació d'un sistema que millorarà la terbolesa de l'aigua; amb un pressupost també de 200.000 euros. A més, s'ha explicat que s'està pendent de l'informe mediambiental del MITECO, per arrencar les obres del projecte de modernització, digitalització i optimització de l'aigua regenerada de la bassa de reg de Formentera, que té una capacitat de 88.000 m³ per regar 114 ha. Aquesta actuació, que es finançarà amb fons Next Generation, té un pressupost d'un milió vuitanta mil euros. "Amb aquestes obres pretenem donar al pagès la seguretat que tindrà aigua de qualitat per a regar de tot l'any", ha subratllat el conseller. Per la seva part, el president del Consell Insular de Formentera, Lloren Córdoba, ha volgut agrair la visita del conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural i el seu equip i ha mostrat la seva total predisposició, perquè "la col·laboració entre ambdues institucions és imprescindible pel sector". En aquest sentit, Córdoba ha assenyalat que "les ajudes europees s'han d'adaptar a la realitat de Formentera per no deixar que les petites explotacions desapareguin, perquè el sector primari és cultura, tradició i patrimoni". Confraria de pescadors Per finalitzar, el conseller s'ha reunit també a la confraria de pescadors de Formentera, així com amb representants del sector pesquer professional, per tractar la reducció dels dies de pesca imposada dins el Pla de Gestió del Mediterrani Occidental de la Unió Europea. També s'ha parlat dels efectes de la superpoblació de clavell (rostroraja alba) i la necessitat de fer un estudi per conèixer l'impacte sobre les espècies comercials.

La Policia Nacional ha detingut al patró del vaixell de pesca que va arribar a Formentera el passat 22 d'agost amb 18 persones immigrants a bord. Aquest vaixell de pesca de dotze metres d'eslora és molt inadequat per a un viatge d'aquestes característiques ja només hi cap una persona en la cabina habilitada per al seu pilotatge. Els ocupants van viatjar a la intempèrie tant a proa com a popa, resultant una travessia molt perillosa, amb sortida des del port d'Ain Benian (Algèria) per acabar embarrancant a les roques de ses pesqueres altes entre el far de la Mola i es Ram. El dia 22 un vessí de la Mola, va donar l'avís i la guàrdia civil va interceptar a 10 migrants, 6 homes i una dona que estava embarassada de set mesos i 3 menors de 16, 11 i 9 anys cadascun. L'endemà es van presentar voluntàriament a les dependències de la benemèrita 6 migrants més que havien viatjat en el pesquer. Avaria a 11 quilòmetres de Formentera Segons la investigació policial, la voluntat del pesquer era arribar a Eivissa, però una avaria del motor a 11 quilòmetres de la costa de Formentera va avançar el desembarcament quan estaven a pocs metres de la costa van saltar a l'aigua fins a arribar a peu a la riba. La policia ha pogut investigar que la travessia va ser bastant dolenta per les condicions de la mar a Algèria i la por d'alguns ocupants que no sabien nedar.

El nou decret aprovat pel Govern Balear, recull un complet conjunt de mesures urgents amb la finalitat de captar professionals sanitaris i fidelitzar-los. Motivat pel dèficit actual de metges i la dificultat per a retenir-los en determinades àrees, les mesures aprovades van encaminades al fet que la sanitat pública d'aquesta comunitat s'ajusti a les necessitats reals de la ciutadania, amb professionals qualificats i una atenció sanitària de qualitat. Amb aquest decret s'atorga seguretat jurídica al complement retributiu existent per a les actuals places de difícil cobertura per a les categories A1 (facultatius metges) i A2 (infermeria). Gairebé 2000 professionals sanitaris en les àrees de Salut de Menorca, Eivissa I Formentera reben actualment aquest complement, que oscil·la entre els 4.000 i 6.000 euros anuals. Un complement que podria incrementar-se fins a un màxim de 20.000 euros/ any en els casos de places de molt difícil cobertura. • Llocs de treball de difícil cobertura Amb aquest decret s'estableix un marc normatiu i s'atorga seguretat jurídica en la definició dels llocs de difícil cobertura, unificant aquest concepte retributiu. El lloc de treball de difícil cobertura és una categoria professional o especialitat, la provisió de la qual es veu dificultada per raons d'índole tècnica o geogràfica. Per a fer atractius aquests llocs (i zones) es crea un complement retributiu complementari. En el Servei de Salut es consideren places i llocs de treball de difícil cobertura els ocupats per personal estatutari sanitari de les categories A1 i A2 que treballen en les àrees de salut de Menorca, Eivissa i Formentera. Aquesta nova regulació unifica amb caràcter definitiu la naturalesa jurídica i econòmica d'aquest concepte. El complement de llocs de difícil cobertura és una retribució complementària lligada a l'ocupació de les places i els llocs de treball. El decret obre també la possibilitat que es modifiqui l'àmbit d'aplicació, de manera excepcional i amb caràcter temporal, a aquelles altres categories professionals de personal estatutari en què s'apreciï un dèficit de professionals. • Llocs de molt difícil cobertura D'altra banda, i per als casos en què s'apreciï un dèficit estructural en la provisió i sempre que concorri, addicionalment, una necessitat urgent i peremptòria de cobertura que impedeixi garantir la cartera de serveis de l'àrea de salut corresponent, es permet que el Consell de Govern, a petició raonada del Servei de Salut de les Illes Balears i amb els tràmits pertinents previs, pugui declarar transitòriament, determinades places, llocs o funcions com de "molt difícil cobertura", mitjançant un acord a aquest efecte, que establirà l'import d'aquestes retribucions i la durada temporal de tal mesura. La resolució del Consell de Govern concretarà les quanties que han de percebre aquests professionals, així com la durada de la mesura. Aquestes quantitats podran arribar fins a un increment màxim del 300% per sobre del complement actual dels llocs qualificats com de difícil cobertura. Criteris per a la declaració d'una plaça o àrea de difícil cobertura Per procedir a la declaració d'una plaça o lloc de difícil cobertura pel procediment , es tendran en compte els següents criteris: 1) El preu mitjà de lloguer d'un habitatge de superfície mitjana d'una zona geogràfica pròxima al centre de prestació dels serveis en comparació amb la resta del territori de les Illes Balears, així com amb la resta del territori de l'Estat. 2) La sobrecàrrega estacional mesurada en funció de la població desplaçada o flotant en el període estival. 3) La dificultat de cobertura de les places i els llocs de treball pels diferents sistemes de selecció i provisió, tant els de personal fix, com els de personal temporal 4) La doble insularitat, per prestar servei en algun centre o establiment sanitari de les Gerències Territorials de Menorca i d'Eivissa i Formentera. Incentius per a àrees i llocs de treball de difícil i molt difícil cobertura La prestació de serveis en places i llocs de difícil cobertura serà incentivada a través de les mesures següents: 1) El reconeixement del complement retributiu de llocs de difícil cobertura. 2) La valoració addicional en els procediments de selecció i provisió, així com en els procediments d'accés i progressió en la carrera professional. 3) La prioritat per a la participació en les activitats formatives i en els projectes de recerca relacionats amb la seva activitat professional. • Eliminació del requisit de coneixement de català. El Govern pretén continuar avançant en la professionalització del personal amb funcions sanitàries que accedeix a l'Administració. D'aquesta manera, els processos selectius i de provisió de personal amb funcions sanitàries permetrà l'accés d'aquells professionals més ben qualificats, sense que la falta de l'acreditació oficial d'un determinat nivell de català es converteixi en un element dissuasiu a l'hora d'accedir. La Conselleria de Salut procurarà que, una vegada dins de l'Administració, les persones que no tinguin un determinat nivell de català puguin formar-se o millorar en el coneixement de la llengua catalana, amb la col·laboració de l'Administració, per mitjà del foment dels cursos adequats, per a facilitar als ciutadans el dret d'utilitzar qualsevol de les dues llengües oficials en les seves relacions amb l'Administració. Igualment, els procediments de provisió de personal valoraran com a mèrit els diferents nivells de coneixements de català.