Armengol anuncia un pla de xoc de 100 milions pels efectes de la guerra


El Govern de les Illes Balears, desplegarà un pla de xoc contra l'impacte de la guerra d'Ucraïna a l'arxipèlag que complementarà les mesures anunciades pel Govern d'Espanya. Així ho ha anunciat aquest dimarts en compareixença parlamentària la presidenta del Govern, Francina Armengol. Es tracta de 25 iniciatives polítiques que suposaran una inversió de 100 milions d'euros i que estan relacionades amb l'atenció humanitària, amb l'acompanyament a les famílies i els col·lectius vulnerables i amb la protecció del teixit productiu, especialment dels sectors més afectats, com ara el del transport i el primari. Durant la compareixença, voluntària i centrada en la resposta del Govern als efectes de la guerra a Ucraïna, la presidenta ha condemnat la invasió russa i ha agraït a tota la societat que hagi «obert les portes de la nostra comunitat a les víctimes del desastre humanitari». «La pandèmia ens ha deixat clar que el camí correcte era el que havíem triat. Que calia continuar reforçant els serveis públics. Que havíem de reafirmar el nostre compromís amb un desenvolupament sostenible i circular, amb la promoció de noves indústries, i amb la modernització de tots els sectors i la formació de professionals cada vegada més qualificats, més ben pagats», ha explicat Armengol, que ha volgut traslladar un missatge de confiança perquè «si hem superat el que hem superat, ens mereixem creure en les nostres capacitats com a societat resolutiva i compromesa». Armengol ha definit el pla anunciat avui com un pla «de tots i totes» que demostra «que sabem sobreposar-nos a l'egoisme i donar respostes col·lectives», amb la certesa «que som una societat forta i cohesionada» que «avui pot afirmar que qualsevol repte que se li plantegi serà un repte superat. Des de la unitat, la justícia, el diàleg, l'esforç generós». La presidenta també ha agraït als agents socials i econòmics, així com als partits de l'oposició que s'han sumat al Govern per teixir mesures com les avui anunciades. Les Illes Balears es converteixen, així, en la primera comunitat autònoma a aprovar un pla d'acció que incorpora ajuts directes i polítiques de protecció de les famílies. Les mesures anunciades per la presidenta avui mobilitzen més de 70 milions d'euros de forma directa i 36 més a través de línies de liquiditat i finançament: Mesures socials: Increment del 15% de la quantia de la renda social garantida. Increment de la inversió destinada a ajuts menjador. Quatre convocatòries de noves subvencions per pal·liar la pobresa energètica, garantir aliments, donar suport a persones vulnerables i finançament als serveis socials comunitaris per fer front a noves situacions d'emergència social. Reforç al personal docent, incorporant fins a 68 nous professionals, per garantir la integració i assumir l'escolarització. Ampliació de les freqüències i els horaris del TIB des de la primera setmana d'abril; reforç del servei de transport ferroviari, doblant els trens en hora punta; el compromís de mantenir les tarifes actuals del transport públic, i un bo de cinc euros per als nous usuaris de la targeta intermodal, tres mesures relacionades amb el transport públic que sumen dotze milions d'euros. Mesures per als sectors productius: Reducció de les taxes a les navilieres que fan transport de mercaderies. Subvencions directes per compensar l'increment del preu dels carburants al sector del transport (5,6 milions d'euros). Establiment de clàusules de revisió en els contractes del sector públic amb empreses de transport. Agilització de totes les instal·lacions d'energies renovables, reduint els tràmits a la meitat. Modificació de la normativa per permetre la revisió de preus de les adjudicacions de contractes en curs davant l'increment dels costs dels materials (almenys 37 milions d'euros). Ajuts al transport de mercaderies de matèries primeres al sector primari. Ajuts a les embarcacions pesqueres per fer front a la pujada del preu del carburant. Exoneració a les embarcacions pesqueres de les taxes portuàries als ports de les Illes Balears. Línies de crèdit i liquiditat a través d'ISBA per mobilitzar fins a sis milions d'euros a empreses del sector primari. Activació del fons de reserva anticrisi de la PAC per al sector agrari i ramader. Bons comercials per estimular el consum. Augment de les línies de crèdit i liquiditat d'ISBA per a empreses no agràries. Allargament del venciment dels crèdits d'ISBA. Establiment de clàusules de revisió en els contractes del sector públic per dotar serveis públics. Els 100 milions d'euros anunciats avui complementaran el pla estatal, que inclou, segons ha destacat la presidenta, moltes de les reivindicacions de les Illes Balears que van sorgir del Pacte de Reactivació, entre les quals ha destacat l'èxit que suposa deslligar el preu de l'electricitat del gas o l'allargament del venciment dels crèdits ICO, dels quals les empreses balears tenen ara mateix 4.900 milions d'euros i que el Govern d'Espanya va anunciar que creixien en 10.000 milions més, amb una previsió que aproximadament 400 arribin a les Illes. A més, Armengol ha celebrat que els ajuts directes a sectors com el primari o el transport, l'increment de l'ingrés mínim vital o les limitacions als preus del lloguer s'hagin posat en marxa, així com l'augment del bo social elèctric, que permetrà que a les Balears passin de cobrar-lo 15.000 persones a 22.000. Finalment, la presidenta ha reivindicat la rebaixa en el preu dels carburants, una mesura que suposarà per als consumidors de les Illes Balears un estalvi de 43 milions d'euros. Amb aquests paquets s'espera rompre l'espiral inflacionista i, de fet, Armengol ha explicat que les previsions econòmiques després de l'aplicació d'aquestes mesures pronostiquen que la recuperació iniciada després de la pandèmia no només continuarà, sinó que en l'escenari més feble les Balears creixeran, com a mínim, un 10%. Paral·lelament, la presidenta ha recordat que el Govern està donant suport a l'Estat en l'acollida de persones refugiades i ha agraït a la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca l'oferiment de 350 places de forma temporal. Armengol ha explicat que el Govern promourà l'acolliment familiar i, per això, es posaran en marxa deduccions d'IRPF per a les persones que acullin refugiats o facin donacions per ajudar les víctimes del conflicte. També s'estan posant en marxa mesures d'acompanyament, com l'emissió de la targeta sanitària, l'escolarització dels infants, la donada d'alta al Servei d'Ocupació de les Illes Balears o iniciatives com l'anunciada avui per la presidenta: la gratuïtat per als refugiats en els autobusos del TIB.

El diputat de Formentera pressiona perquè Salut compleixi els seus compromisos amb l'illa


El diputat Antonio J. Sanz ha dut al Ple del Parlament, novament, un dels temes que han marcat l'agenda política de Formentera durant els darrers anys: l'estratègia de cronicitat. Al respecte, ha celebrat que una de les reclamacions històriques de Formentera, la infermera gestora de casos –que fa d'enllaç entre els diferents facultatius que tracten pacients crònics i complexos– ja es trobi implementada des de 2021. Les dades aportades per la consellera a seu parlamentària han estat ben rebudes, "demostrant que el servei es troba amb un alt grau d'implantació a la nostra illa". En tot cas, Sanz ha recordat que la infermera de casos ha d'anar agafats de la mà del servei de diàlisi, així com al servei d'oncologia i els tractaments associats, i ha reclamat que aquesta nova instal·lació en construcció sigui una realitat «en els terminis establerts, perquè hi ha 3 pacients que estan rebent diàlisi a Eivissa» amb les dificultats que suposa «haver de desplaçar-se en vaixell, el que de vegades no és possible pels talls a les barques per temporal», una situació que no pateixen els altres ciutadans de les Illes Balears quan han d'anar a l'hospital. "El canal d'Es Freus és, de vegades, més gran del que realment és" Per això, Sanz ha demanat a la consellera que, d'altra banda, els compromisos ja assolits i que es troben en marxa finalitzin el seu desenvolupament. És el cas de la nova àrea d'hospital de dia i del servei del 061, del qual es troba en procés la construcció de la nova base. «Han de ser una realitat al més aviat possible, perquè el codi postal no sigui determinant per l'atenció sanitària rebuda», ha afirmat.

Les monedes complementàries com a eina de cohesió social


L'economista Susana Martín Belmonte oferirà aquest dimecres una xerrada sobre les monedes complementàries com a eina per fomentar la cohesió social. Susana Martín Belmonte és economista, investigadora, escriptora i activista. Encara que ha dedicat la major part de la seva carrera professional al negoci en línia, Susana està compromesa amb el camp de la reforma monetària, la innovació monetària i financera i les monedes complementàries i alternatives. Els seus treballs inclouen una recerca independent sobre la veritable naturalesa del sistema monetari i financer i el seu impacte en l'economia real, en la sostenibilitat ambiental i en la desigualtat d'ingressos i riquesa. A la trobada es tractaran aquests temes: - Potencial de desenvolupament econòmic i local al voltant de les monedes socials i complementàries. - Tipologies de monedes complementàries. Exemples rellevants. - Les monedes complementàries a Formentera. Tindrà lloc aquest dimecres 30 de març a les 17.30 h a la sala de plens (al costat del Centre de Dia). L'entrada és lliure. No fa falta reserva prèvia. L'aforament limitat. Molinets La xarxa d'economia complementària "El Molinet" creat a Formentera ja compta amb més d'un centenar d'integrants. Podeu contactar amb la xarxa al correu electrònic: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

2,3 milions per a l'hemodiàlisi de Formentera i Can Misses


El Consell de Govern ha atorgat l'autorització al Servei de Salut per contractar el subministrament de material fungible i cessió d'equips per a sessions d'hemodiàlisi a l'Hospital de Formentera i a l'Hospital Can Misses, així com sessions tècniques contínues de depuració extrarenal a l'UCI de l'Hospital Can Misses, per un valor estimat de 2.323.872 euros. El contracte té una durada inicial de tres anys, amb la previsió d'una possible pròrroga de dos anys més. Hem de recordar que l'Hospital de Formentera executa actualment les obres per implantar-hi el servei d'hemodiàlisi. Les actuacions, que van començar a final de gener, tenen un pressupost de 350.000 euros. El nou servei d'hemodiàlisi s'ubicarà a l'espai de consultes externes, on hi ha la consulta de salut bucodental. Tindrà quatre places de diàlisi per atendre pacients amb patologies nefrològiques. També inclou la instal·lació d'un sistema de tractament d'aigua per osmosi inversa destinat a obtenir aigua ultra pura, que és necessària per a aquests tractaments.

El diputat de Formentera presenta 13 esmenes a la nova llei turística


El diputat Antonio J. Sanz ha presentat un total de 13 esmenes al Decret 3/2022 de mesures urgents per a la sostenibilitat i circularitat del turisme que ara es tramita com a Projecte de Llei amb l'objectiu que «s'adapti a les particularitats de Formentera». «Òbviament, no és la mateixa realitat turística per a un establiment turístic en cadascuna de ses illes», ha indicat el diputat. Dispenses o exempcions urbanístiques Pel que fa a les dispenses urbanístiques, Sanz proposa que s'hagin de validar des dels òrgans del Consell de Formentera, mitjançant un informe. «Es tracta d'establir un règim específic per a la presentació de la declaració responsable a l'illa de Formentera», ha explicat. Quant a circularitat, Sanz ha ressaltat les esmenes perquè hi hagi acompanyament per a les empreses en la redacció del pla de circularitat o certificacions associades i ajudes per als consells per poder supervisar la implantació d'aquests plans, que «han de tenir en compte les particularitats de cada illa, establint una territorialització de l'estratègia i els objectius». Al respecte ha indicat que "és important l'acompanyament per part del Govern a les empreses perquè els plans de circularitat siguin una realitat al més aviat possible" Finalment, el diputat proposa afegir a la llei algunes particularitats referides, per exemple, a les D. Origen, ja que Formentera no en disposa. El que es recomana és poder certificar el producte local per part de les administracions més properes. Finalment, en la mateixa línia, Sanz planteja que es reflecteixi en el nou text la particularitat que suposa la dualitat Administrativa Consell/Ajuntament de Formentera.

Pàgina 208 de 426