2ª Edició del "Molinet Market" aquest diumenge


El passat diumenge es va celebrar el primer mercat en què es pot comprar i vendre únicament en molinets, la moneda social de Formentera. Després del gran èxit aconseguit en la primera cita, l'organització ha decidit fer una segona convocatòria per aquest diumenge al matí (de 10 a 13 hores) a la terrassa de Sa Panxa de Sant Ferran. El MolinetMarket és un mercat en el qual les persones poden comprar i vendre productes i també objectes de segona mà usant exclusivament la moneda social de Formentera: el Molinet. Aquest sistema és una xarxa d'economia alternativa a l'illa que fomenta la cooperació i la sostenibilitat. Les persones que ja formen part de la xarxa animen a tothom al fet que s'acosti el diumenge per a conèixer el MolinetMarket de primera mà i la filosofia d'aquesta necessària i ja implantada xarxa d'economia formenterenca.

El PP reclama més inversió en habitatge per a Formentera


El Grup Parlamentari Popular de les Illes Balears ha presentat un total de 19 esmenes en benefici de Formentera als Pressupostos del Govern per a 2022. Les iniciatives es divideixen en quatre grans blocs: Educació, Habitatge, Medi Ambient i Sanitat, entre altres. Les millores als comptes d'Armengol presentades pel PP, que recullen les demandes del grup de consellers de Sa Va unir (PP-Compromís) i de la junta insular de la formació, tenen la finalitat d'incrementar i assegurar les inversions que rebrà l'illa en 2022 amb càrrec als pressupostos autonòmics. Habitatge S'ha presentat una esmena per a destinar 1,5 milions d'euros a la promoció de nous habitatges protegits, amb l'objectiu de mitigar la nul·la inversió dels governs d'esquerres a Formentera en aquestes dues legislatures. Els populars han recordat que es tracta de l'illa on més costa accedir a l'habitatge. A més, s'ha presentat una esmena de 20.000 euros per a ampliar l'atenció presencial del IBAVI a Formentera, que en l'actualitat només és un dia a la setmana. Educació En aquest bloc es demanen diverses millores: 150.000 € per al concert educatiu amb l'escola de Ca ses Monges de Sant Francesc; 100.000 € per a augmentar l'oferta formativa d'FP de l'illa i 50.000 € per a millorar l'oferta formativa de l'Escola d'Idiomes. Cultura S'ha sol·licitat una partida de 140.000 euros per a fer efectiva la creació del museu de Formentera i així donar compliment a la Llei de patrimoni de 1998. Medi Ambient Es reclama un milió d'euros per a l'ampliació i millora de la depuradora i substitució de l'emissari a la Savina. A més, se sol·licita que en els pressupostos del Govern per a 2022, s'incloguin 100.000 euros per a un pla de reforestació de Cala Saona, 200.000 euros per a la rehabilitació del circuit hídric de la finca pública de Ca Marroig, i 200.000 euros per a la Xarxa de sanejament del nucli urbà de Ca Marí, a més de 40.000 euros per a augmentar el servei de neteja de litoral. Sanitat En l'àmbit sanitari, s'ha presentat una esmena per valor de 500.000 euros per a dotar un servei d'hemodiàlisi a l'illa, i així evitar els desplaçaments fins a Eivissa, que suposen un alt cost en la qualitat de vida dels pacients. També 200.000 euros per a l'Hospital de Formentera de l'equip humà i tècnic necessari per a analitzar i fer proves PCR així com 200.000 euros per a la millora i reforç del servei d'atenció primària. Transport S'ha presentat una esmena per import de 250.000 euros per a compensar el pagament de la primera i última barca que realitza el trajecte Formentera-Eivissa. En aquest sentit, els populars han recordat que "el conseller "Agustinet" ha promès que enguany sí que hi hauria partida pressupostària, però són massa anys de promeses incomplertes, més quan l'any passat l'esquerra va votar en contra d'aquesta mateixa esmena i ara l'anuncien a so de bombo i platerets. Aquesta partida ha de ser una realitat immediatament". El PP també presenta una esmena de 60.000 euros per a la rehabilitació del moll d'es Caló de Sant Agustí. Turisme En un tema tan crucial per a Formentera, s'inclou una esmena per a un pla de reconversió, modernització, reestructuració i diversificació del sector turístic, especialment en les zones turístiques madures com les que pugui tenir Formentera en és Pujols, sa Roqueta i Ca Marí. SOIB Amb l'objectiu de reforçar l'atenció de les persones desocupades, s'ha presentat una esmena de 50.000 euros per a augmentar el personal i formació oferta pel SOIB a l'illa. A tot això, s'ha d'afegir les esmenes globals amb les altres illes, com les partides per a la lluita contra la processionària, la instal·lació de fondejos ecològics, una partida per a la descentralització dels cursos de formació esportives i més recursos per a augmentar els especialistes a l'Hospital de Formentera.

Nou atac de cans a ovelles a s'Estany Pudent


Aquest matí s'ha produït un nou atac a un petit ramat d'ovelles a la finca de Can Toni Mayans a la Savina. Al voltant de les 11 del matí un ca o més d'un, ja que els propietaris de la finca no els han vist han accedit al camp en què pasturaven les tres ovelles, el moltó i el petit anyell que ha perdut la vida a conseqüència de les ferides que ha patit a diverses parts del cos. Les tres ovelles i el moltó han resultat mal ferits durant l'atac. Fins a la finca s'han desplaçat la policia municipal i una veterinària per fer les cures d'urgència. Després de l'atac han estat buscant els cans, sense cap resultat fins al moment. El darrer atac de cans a bestiar va ser el passat mes de juny a la finca de can Juan Blai amb diversos anyells morts i altres ovelles ferides.

La Flora de Formentera en un catàleg


El Consell de Formentera ha creat un fulletó informatiu sobre la Flora de Formentera que recull la riquesa de les nostres plantes i flors autòctones. El catàleg serà promocionat a les fires turístiques amb l'objectiu d'atreure a un visitant compromès amb el medi ambient. També està a l'abast dels residents al web www.formentera.es, en aquest enllaç: https://www.formentera.es/wp content/uploads/2021/10/cataleg_flora-de-formentera_CAT.pdf Formentera té més de 600 plantes que conformen el catàleg florístic de l'illa, fet que s'explica perquè en un territori de petites dimensions trobem zones tan diverses com penya-segats, salobrars, camps de cultius, platges amb dunes i espais forestals entre d'altres. Les fotografies i els textos han estat elaborats pel naturalista Jordi Serapio Riera. El catàleg es pot trobar en sis idiomes: català, castellà, anglès, alemany, francès, italià i neerlandès.

El Govern demana als formenterers que impulsin la implementació d'energies renovables


El director general d'Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha explicat aquest dimecres a Formentera el full de ruta que segueix el Govern per impulsar la transició energètica a les Illes i que ara rebrà un fort impuls gràcies als fons europeus. El director general ha explicat que aquest full de ruta es basa en tres eixos d'actuació: la reducció del consum i la millora de l'eficiència energètica; la descarbonització de la mobilitat i el desplegament de la xarxa de punts de recàrrega, així com el foment i la democratització de les energies renovables a través de l'autoconsum, especialment en les àrees urbanes. A l'acte també hi han assistit la presidenta del Consell Insular de Formentera, Ana Juan; el director gerent de l'Institut Balear de l'Energia (IBE), Ferran Rosa, i diversos representants del Consell Insular, patronals, sindicats i sectors empresarials de Formentera. Malagrava ha recordat que «estam en plena emergència climàtica; els canvis s'acceleren i cada vegada tenim menys temps per mitigar els efectes del canvi climàtic. Per això, la transició energètica és cabdal i els fons europeus representen una finestra d'oportunitats, un motor per accelerar i aconseguir els objectius marcats abans de temps. Aquests propers anys són transcendentals per aconseguir arribar a un punt d'inflexió i limitar aquest escalfament global; si no, els efectes a les Illes Balears seran molt greus», ha insistit. El director general també ha destacat que «per combatre aquest canvi climàtic i arribar al millor escenari dels possibles necessitem la implicació de tothom. Des del conjunt d'administracions —ajuntaments i Consell Insular— a particulars, pimes, empreses de tots els sectors econòmics i productius». «Formentera també ha d'aprofitar tots els fons ja disponibles per al conjunt de les Illes Balears i involucrar-s'hi amb les diferents convocatòries ja obertes. A tall d'exemple, fa quasi tres mesos que vàrem obrir les convocatòries d'autoconsum dirigides a particulars, pimes i administracions. En aquest període ja hem demanat una ampliació de crèdit al Ministeri, degut a l'èxit que ha tingut la convocatòria destinada a particulars i administracions. Formentera té unes característiques idònies per desenvolupar l'autoconsum, però és necessària la implicació de la ciutadania, les empreses i l'administració, i des del Govern seguirem donant el suport necessari», ha afegit. «Animam a tots a apostar per l'autoconsum; és una eina clau per abaratir la factura de la llum i avançar cap a la democratització de l'energia. Es tracta d'una convocatòria que preveu ajuts addicionals en el cas de la instal·lació de pèrgoles fotovoltaiques per cobrir aparcaments i canviar la uralita de les cobertes per plaques. A més, preveu fins a un 70% d'ajuts per a bateries, un element clau per aconseguir la sobirania energètica.» La presidenta del Consell Insular de Formentera, Ana Juan, ha convidat la ciutadania de Formentera a sol·licitar aquests ajuts i ha recordat que «a l'illa s'estan desenvolupant diferents projectes, com a la instal·lació de pèrgoles i plaques fotovoltaiques, en col·laboració amb el Govern de les illes per complir amb els objectius marcats en el camí cap a un nou model energètic». A l'acte han estat convidats representants dels ajuntaments de Formentera, així com membres de patronals, sindicats i sectors empresarials que es poden beneficiar dels ajuts destinats a la transició energètica: sector turístic, automobilístic, agropecuari, empreses instal·ladores, cooperatives de consum i producció d'energia, associacions professionals i associacions socials, entre d'altres. L'autoconsum, una aposta clau La Vicepresidència, a través de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, ha destacat durant la presentació la necessitat d'impulsar la implementació d'energies renovables a través de l'autoconsum particular, empresarial i d'administracions públiques; el foment de comunitats energètiques, i la cobertura de teulades i aparcaments. Per a aquestes línies, els fons provenen de diferents convocatòries. En aquest sentit, Malagrava ha explicat l'existència de línies que estan destinades a promoure l'autoconsum i l'emmagatzematge per a empreses (5.621.482 €), a l'autoconsum per a particulars i administracions públiques (4.871.191 €), i a inversions en sistemes tèrmics renovables per al sector residencial (2.305.087 €). També està previst que particulars, empreses i administracions públiques es puguin acollir a ajuts per a la implantació de renovables tèrmiques en processos industrials i altres sectors (1.560.437 €), per a calor i fred renovable en el sector de serveis (402.819 €), i per a biogàs (402.819 €). Pel que fa a l'eix d'estalvi i eficiència energètica, els esforços se centren a reduir el consum energètic de particulars, empreses i administracions, així com dels sectors industrial i agropecuari; a dur a terme accions de sensibilització; inversions de millora en el desenvolupament tèrmic dels edificis; la millora de l'eficiència de lluminàries, així com la millora de l'eficiència de maquinària en els processos productius i en la implementació de la gestió energètica. En aquests casos, els fons provenen dels programes PREE 5000 (535.000 €), DUS 5000 (802.500 €), Projectes Singulars 5000 (100 M€ centralitzats per tot l'Estat) , PIME Eficiència indústria (1,5 M€), i subvencions per a l'eficiència energètica en instal·lacions agropecuàries (375.000 €). La tercera línia d'actuació té a veure amb l'impuls de la mobilitat elèctrica a través de la implementació de punts de càrrega d'accés públic i la substitució de vehicles de combustió per vehicles elèctrics. Els ajuts, en aquest cas, sumen 10,4 milions d'euros per a la instal·lació de punts de càrrega per a administracions locals i 9,3 milions d'euros a través del programa de suport a la mobilitat elèctrica MOVES III. La gran majoria d'aquests recursos provenen del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que contempla inversions fins a l'any 2026 i que, a més, inclou la possibilitat d'ampliar el crèdit si els recursos s'esgoten. A ells cal afegir els Fons Illes Sostenibles, que faran arribar 230 milions d'euros a les Illes Balears.

Pàgina 224 de 426