La Inspecció de Treball i la Seguretat Social ha tancat la campanya 2020-21 a les Illes Balears amb un total de 816 infraccions detectades a les 13.962 actuacions que ha realitzat en aquest exercici. Aquesta actuació ha generat una proposta de sanció de més de 2,25 milions d'euros, que beneficia directament a 7.953 persones treballadores. Aquest és un dels principals resultats explicats pel conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, després d'haver-se celebrat avui la reunió de la Comissió Tripartida d'Inspecció de Treball, en la que hi participen el mateix organisme estatal, el Govern i els representants dels agents econòmics i socials més representatius de les Illes. La campanya 2020-21, que encara s'ha vist molt marcada per les conseqüències causades per la COVID, ha permès aflorar un total de 185 infraccions en temps de treball, que han generat una proposta de sanció de 252.000 euros, afectant 2.060 treballadors. Així mateix, la tasca inspectora ha permès recuperar, durant el curs 2020-2021, un total de 469.463 euros en salaris, el que suposa que 5.686 persones treballadores han vist millorades les seves percepcions salarials gràcies a una regularització de les seves nòmines. A més, s'han obert 30 actes d'infracció a causa dels controls dels salaris que generen una proposta de sanció de 177.728 euros. Un altre aspecte destacat pel conseller ha estat la detecció de 3.314 contractes temporals que han estat transformats en indefinits, després d'haver investigat més d'11.900 contractes, fruit de la suma de dues campanyes (una autonòmica i l'altra, estatal) per detectar la temporalitat fraudulenta. Això significa que del total revisat, un 27,8% es trobaven en frau de llei. Així mateix, Inspecció de Treball ha obert 92 expedients d'infracció per motius de contractació fraudulenta, que duu una proposta de sanció de 74.452 euros. Planificació 2021-2022 La planificació autonòmica de la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social, aprovada per la Tripartida, inclou diverses campanyes per combatre la precarietat i millorar les condicions de seguretat en el treball. Així, s'han planificat 7.736 ordres de servei autonòmiques que suposen gairebé la meitat de la planificació d'Inspecció de Treball a les Illes Balears. En concret, la planificació autonòmica incideix en ocupació i relacions laborals (3.868 actuacions) i en prevenció de riscos laborals (altres 3.868). Les principals accions es concretaran en un reforç del control de la temporalitat, amb un increment de 200 actuacions més sobre les de l'any passat, fins a arribar a les 1.200 ordres de servei. També s'incrementa la vigilància en temps de treball, un 15,8%, passant de 1.265 actuacions a 1.465 per a la campanya 2021-22. Les accions en temps de treball serviran per incrementar el control davant possibles excessos de jornada i hores extra a les empreses. D'altra banda, el conseller ha anunciat que per a 2022 es reprendrà una altra vegada el Pla de Lluita contra la Precarietat Laboral, que el Govern va arrencar en el 2015 i que ha tingut resultats positius al llarg d'aquests anys en el combat de la temporalitat i la parcialitat, encara que amb l'arribada de la COVID va haver-se d'ajornar en aquests dos darrers anys. En aquest sentit, el pla s'està acabant d'elaborar i tindrà una planificació específica i extraordinària per a la pròxima temporada de 2022. Un altre aspecte al qual s'ha posat molt esment és en les condicions materials de treball i en la prevenció de riscos. La construcció tornarà a ser el sector amb més actuacions programades, 1.010, amb l'objectiu de reduir la taxa de sinistralitat en aquesta activitat, que presenta major grau de gravetat que altres activitats. La vigilància en sobreesforços també serà important, i presenta un increment d'actuacions. Per a 2021-22 s'han planificat 400 accions, de les quals 250 serviran per vigilar les condicions i els riscos múscul-esquelètics a les cambreres de pis, el que suposa un 42% d'increment per a aquest col·lectiu respecte a la campanya anterior. Finalment, un altre dels punts destacats és una major vigilància en matèria salarial, amb 250 ordres de serveis, el que representa un increment del 22%. D'aquestes actuacions, 150 es programen per a vigilar la bretxa salarial entre homes i dones.