El Consell anuncia un "horari antiestrès" per a la residència. Només la meitat de les treballadores han votat a favor

El Consell de Formentera, ha anunciat un acord amb sindicats i personal sociosanitari per a modificar els horaris laborals en la Residència donis Brolls, eliminant els torns de 12 hores i implementant un sistema que, segons la institució insular, millorarà la conciliació i la qualitat assistencial. La mesura arriba després de mesos de negociació i en un context de denúncies del personal per sobrecàrrega de treball i condicions precàries. UGT, un dels sindicats, no obstant això, ha assenyalat que no ha estat un real consens, i que tots dos sindicats (juntament amb CCOO) s'han abstingut en la Taula de Negociació.
La consellera de Benestar Social, Cristina Costa, ha declarat que la modificació respon a la necessitat d'«equilibrar la càrrega de treball amb el descans del personal i garantir la millor atenció possible als residents».

El suposat acord elimina l'actual sistema de 12 hores de treball amb cicles de cinc dies i ho substitueix per un model que combina dos tipus de jornada:

- Cicle de 8 dies: Inclou dos torns de matí, dos de tarda, un de nit.

- Setmana llarga/setmana curta: Amb torns de demà i nit.
Els torns seran de 7 hores, en el cas de les jornades de matí i tarda, i de 10 hores en les jornades de nit, en el cas de la primera modalitat. Quant a la modalitat de setmana llarga/setmana curta, s'estableixen dos torns: de matí i nit, de 10 hores.

Segons Costa, aquesta combinació de modalitats permetrà tenir una plena atenció de cara als usuaris durant totes les hores del dia i una assistència molt més eficaç. A més, permetrà una organització dels equips de treball més equilibrada i "es reduirà el risc d'absentisme laboral per fatiga o estrès".
Les treballadores de la residència han denunciat en diverses ocasions les condicions en les quals exercien la seva labor. El mes passat, algunes empleades van exposar públicament el seu malestar per la càrrega de treball i la falta de personal, afirmant que se sentien «desbordades» i que la situació afectava l'atenció dels residents. De fet, assenyalaven que el centre estava a la vora del col·lapse.
El conflicte va començar al novembre, quan la Direcció de la residència va decidir aplicar en forma unilateral un canvi en els horaris. Aquest canvi va ser rebutjat per UGT, CCOO i, conseqüentment, per Llorenç Córdoba, llavors president, a la Taula de Negociació.

Des del Consell asseguren que l'actual canvi respon a les reivindicacions del personal i que s'han tingut en compte totes les opinions en les reunions mantingudes en els últims mesos. «S'ha treballat conjuntament amb l'equip de la residència per a trobar una solució equilibrada i viable», ha declarat Costa.
La implementació del nou sistema de torns no ha vingut acompanyada, de moment, d'anuncis sobre noves contractacions o millores salarials, aspectes que han estat part central de les demandes del personal sociosanitari.

Des de la Conselleria no han detallat ara com ara si l'ajust d'horaris implicarà una reorganització interna o la contractació de més personal per a garantir la cobertura assistencial en tots els torns.

Cristina Costa ha defensat la mesura com un pas endavant en la millora de les condicions laborals, encara que ha assenyalat que el Consell segueix «compromès amb el benestar del personal i dels usuaris» i obert a avaluar futures necessitats del centre.

La NASA atorga la seva distinció APOD a una fotografia astronòmica de la AAE obtinguda des de Cala d’Hort

Es tracta d'una nebulosa on es formen estrelles, a 10.000 anys llum de distància
La NASA ha atorgat la seva distinció APOD (Astronomy Picture of the Day) a una imatge obtinguda des del Telescopi de Cala d’Hort, propietat del Consell d'Eivissa i gestionat per la Agrupació Astronòmica d’Eivissa (AAE). Es tracta d'una foto de la nebulosa de Pacman o NGC281, un lloc on s'estan formant noves estrelles. El processament de la imatge ha estat obra del membre de la AAE Joan Montilla Gómez.
Aquest APOD és el tercer que obté la AAE per les imatges de cel profund que capta des d'Eivissa.
La imatge que ha valgut aquest guardó mostra estructures de gas hidrogen en l'interior del qual s'estan formant estrelles joves. Precisament és la lluentor d'aquestes nous i gegantesques estrelles el que permet il·luminar el gas que compon aquesta imatge.
NGC281 es troba a uns 10.000 anys llum de distància, en la constel·lació de Casiopea. L'escena mostrada a la foto abasta uns 80 anys llum de costat a costat.
El telescopi de Cala d’Hort va emprar diversos tipus distints de filtres (Hidrogen Alfa, oxigen i sofre) per a poder obtenir les diferents coloracions, cadascuna de les quals correspon a elements diferents. El telescopi va emprar 44 hores d'exposició total, repartides en diverses nits, per a obtenir les múltiples imatges necessàries per a després apilar-les i iniciar el processament final que va realitzar Joan Montilla.
Montilla ha afirmat: “Aquesta imatge no sols meravella per la seva estètica, sinó també perquè ens revela fenòmens còsmics que ens conviden a reflexionar sobre el vast univers que habitem”.
La NASA atorga cada dia, des de 1995, un premi a una fotografia astronòmica d'entre totes les que li arriben des d'observatoris professionals del planeta, astrofotògrafs amateur
o sondes espacials. En tres ocasions des de 2011 ha estat atorgat a una foto del Telescopi de Cala d’Hort.
El Telescopi de Cala d’Hort pot obtenir astrofotografies d'alta resolució com aquesta gràcies als cels nocturns desproveïts de contaminació lumínica que encara caracteritzen aquesta zona, si bé la AAE ha alertat que és necessari aprovar “com més aviat millor” el reglament que des de fa 6 anys ha tramitat el Consell d'Eivissa per a protegir el cel nocturn. L'entitat s'ha mostrat “molt preocupada” pel retard que arrossega aquesta normativa, d'aprovació “urgent i inajornable”.

GxF demana al Consell d'Eivissa no limitar la mobilitat als residents de Formentera

Gent per Formentera defensarà quatre propostes i farà 11 preguntes de control a l’equip de govern en el ple ordinari de març que se celebrarà el dijous dia 27.

En la primera proposta, referent a mobilitat, els insularistes proposaran al ple instar el Consell Insular d’Eivissa a què no limiti la mobilitat no turística a l’illa d’Eivissa dels residents de Formentera. El Consell Insular d’Eivissa ha oblidat, novament, que les formentereres i els formenterers es deuen desplaçar a Eivissa per accedir a diversos serveis públics que no es disposen a l’illa de Formentera.

Per aquest motiu, Gent per Formentera proposarà que no es limitin els vehicles dels quals siguin titulars persones residents a Formentera que es desplacin a Eivissa per motius sanitaris, educatius i/o administratius, així com altres desplaçaments no turístics justificats.

En la segona proposta GxF planteja instar el Consell de Formentera a destinar ajudes i bonificacions als comerços i establiments que obrin tot l’any. Cada any veiem com el nombre de comerços que es mantenen oberts tot l’any es redueix i això implica la reducció, i fins i tot falta, de serveis per als residents. Per revertir aquesta situació, proposam la creació d’un grup de feina que analitzi la situació, l’habilitació d’una partida pressupostària específica i, finalment, la creació d’una línia d’ajudes i bonificacions per als comerços que obrin tot l’any.

La tercera proposta fa referència a la pèrdua de finançament per restaurar i adequar l’entorn de la capella de sa Tanca Vella. Les baralles internes i la incapacitat mostrada per l’equip de govern de Sa Unió, han fet que el Consell no pugui complir els terminis establerts per executar aquests treballs de millora, finançats amb fons europeus. Per aquest motiu, Gent per Formentera proposarà al ple que s’aconsegueixi nou finançament extern o s’executi amb recursos propis el projecte de millora de la capella de sa Tanca Vella.

Per acabar, la quarta proposta és relativa a l’execució de treballs de manteniment i millora entorn de l’hospital. La nostra formació ha detectat deficiències en l’enllumenat, en el manteniment de façanes i en la neteja viària. Per aquest motiu, es proposa instar l’àrea de Salut d’Eivissa i Formentera, depenent del Govern balear, a l’execució dels treballs de manteniment i embelliment necessaris i el Consell de Formentera a fer les feines de neteja corresponents.

Preguntes al ple de març:

1. El passat mes d'octubre demanàrem al ple publicar i traslladar als partits de l'oposició els decrets de presidència que foren utilitzats per aprovar assumptes propis de la Junta de Govern. Al ple de gener férem una pregunta al respecte i la setmana passada ens dirigírem, tal com ens
indicaren, directament al Consell amb una memòria USB per rebre la informació, encara així no l'hem rebut. Quan pensen publicar i entregar-nos aquesta documentació?
2. L'obra de construcció d’una nova promoció d’Habitatges de Protecció Oficial a Sant Ferran continua sense reiniciar-se. Saben ja per quin motiu no s’han reiniciat les obres? Han exigit al Govern balear que es reiniciïn les obres?
3. A la primera promoció d’Habitatges de Protecció Oficial de Sant Ferran hi ha un habitatge buit des de fa més d'un any. Quin és el motiu? Quantes vegades han contactat amb el Govern al respecte?
4. El Consell ha rebut una demanda de desnonament per a un dels aparcaments de terra de Sant Francesc. Per quin motiu? Què pensen fer? Disposarem d'aquest aparcament de cara a l'estiu?
5. Quants socorristes tenen previst contractar per aquesta temporada d'estiu? Disposaran de l'habitatge situat a l'edifici de la Policia Local?
6. Quina ha estat la reducció d'oferta de classes al poliesportiu? I quin ha estat el motiu?

7. Al llarg de les últimes setmanes, s'han cancel·lat molts entrenaments i alguns partits al poliesportiu Antoni Blanc per motiu dels degots. Què pensen fer al respecte? Quan estarà solucionat aquest problema?
8. En quin estat es troba la contractació del tècnic de discapacitat per impulsar l’esport inclusiu a la nostra illa que es va aprovar per unanimitat al ple de març fa un any?
9. Referent a l’expedient digital número 2024/2810 (inclòs l’expedient digital número 2024/3596). Quan es va sol·licitar la llicència urbanística de reforma integral, construcció de piscina i augment de categoria a cinc estrelles de l'Hotel RIU la Mola? Quan es va atorgar? En quant de temps
s'ha tramitat aquesta llicència?
10. Referent a l’expedient digital número 2025/668. Quan es va sol·licitar la llicència urbanística d’obra major dels edificis de personal de l’Hotel RIU la Mola (RIUSA II, S.A.) ubicats a Sant Ferran? Quan es va atorgar? En quant de temps s'ha tramitat aquesta llicència?
11. L'obra de l'Hotel RIU la Mola es realitza en una Unitat d'Actuació que ha de cedir vials, aparcaments i diversos terrenys al Consell. S'han realitzat aquestes cessions, obligatòries i prèvies, abans de l'atorgament de la llicència urbanística? Disposarem dels vials i els aparcaments reformats de cara a l'estiu de 2025?

Desarticulada a Saragossa una organització criminal dedicada a regular immigrants procedents d'Algèria

Agents de la Policia Nacional han desarticulat a la província de Saragossa una organització criminal internacional dedicada, presumptament, a la immigració il·legal de ciutadans algerians. Presentaven empadronaments, contractes de treball o cursos de formació fraudulents amb els quals sol·licitaven permisos de residència temporal per circumstàncies excepcionals. També sol·licitaven permisos de residència de familiar comunitari mitjançant unions civils fictícies. Els migrants arribaven a Espanya en pastera des d'Algèria i eren allotjats en un cau situat a la ciutat de Saragossa en el qual vivien en condicions infrahumanes. L'entramat els facilitava un “paquet” de regularització completa que tenia un cost que oscil·lava entre els 10.000 i 15.000 euros. Hi ha 30 detinguts a les províncies de Saragossa (28), Osca (1) i Sant Sebastià (1), sis dels quals han ingressat a la presó.

Col·laboradors i cimbells

La recerca policial es va iniciar després de ser detectat un increment inusual de sol·licituds d'autoritzacions de residència temporal per circumstàncies excepcionals de ciutadans algerians i en les quals s'havien presentat diferents documents falsos per a la tramitació d'aquestes.

Les perquisicions van descobrir una xarxa criminal internacional establerta a Espanya, amb integrants coordinats en diferents graons de jerarquia i especialitzada en la captació de ciutadans d'Algèria, als qui una vegada introduïts al nostre país de manera irregular, se'ls gestionava tots els tràmits necessaris per a iniciar la seva regularització.

El grup criminal estava assentat a la província de Saragossa, on es van identificar als líders de l'entramat, però amb ramificacions en l'àmbit nacional en altres províncies com ara Alacant, Múrcia, Osca i Guipúscoa. A més, comptava amb una àmplia xarxa de col·laboradors i intermediaris la labor dels quals era facilitar la realització d'empadronaments fraudulents en els domicilis i formalitzar contractes de treball falsos en empreses que usaven per a dur a terme l'objectiu últim i principal, que era reunir els requisits exigits per a la presentació de les autoritzacions de residència temporal per circumstàncies excepcionals en les seves diferents variants.

Així mateix, comptava amb col·laboradors a França, que proporcionaven clients assentats en aquest país que buscaven arreglar la seva situació administrativa a Espanya. A aquests clients se'ls facilitava la possibilitat de gestionar la sol·licitud de permisos de residència espanyols sense necessitat de moure's del territori francès, mitjançant l'enviament de fotocòpies dels seus passaports, empadronaments a distància, obertura de comptes bancaris i justificants mèdics, entre altres.

Modus operandi

L'entramat s'estructurava de manera jerarquitzada, exercint cada integrant una labor concreta, tant en la cerca de clients als quals empadronar, com a domicilis on realitzar aquest extrem, empreses amb les quals obtenir contractes de treball o parelles amb les quals realitzar les unions civils fraudulentes. Per a això, l'organització sol·licitava el pagament de quantitats econòmiques que variaven entre els 600 i 900 euros per realitzar un empadronament, entre 3.000 i 10.000 euros per un contracte fraudulent, entre 2.000 i 6.000 euros per una unió civil fictícia o 200 euros pel transport de documentació.

L'elaboració d'empadronaments fraudulents es realitzava mitjançant el mètode de “look-alike” pel qual l'organització aconseguia individus que s'assemblaven físicament a les persones a empadronar, sense la necessitat que la persona es trobés realment en el municipi del domicili objecte d'empadronament, o fins i tot en territori espanyol.

L'organització criminal comptava amb nexes d'unió directes amb l'arribada de pasteres a les costes espanyoles des d'Algèria, sent una font directa de “clients-migrants”, als quals se'ls facilitava un “lot” de regularització completa. Els migrants eren plens coneixedors que a la seva arribada s'iniciarien els tràmits per a la seva regularització, motiu pel qual facilitaven els seus passaports originals d'Algèria perquè l'entramat delictiu, a través dels seus col·laboradors, realitzessin el trasllat d'aquests passaports fins a territori nacional.

Una vegada a Espanya, els immigrants eren allotjats en condicions infrahumanes en un amagatall de tot just nou metres quadrats habilitat dins d'un dels locals gestionats per l'organització criminal a la ciutat de Saragossa, i en el qual vivien a l'espera de l'inici dels tràmits de la seva regularització.

L'actuació operativa va culminar amb la detenció d'un total de 30 persones de diferents nacionalitats, decretant-se l'ingrés a la presó dels sis principals investigats, entre els quals es troben els capitostos de l'organització. De la mateixa manera es van dur a terme set entrades i registres a la província de Saragossa, on es va confiscar diversa documentació falsa i diversos passaports algerians.

 

Córdoba acusa Sa Unió i PSOE d'alinear-se per bloquejar una proposta seva sobre migració

El conseller en l'oposició, Llorenç Córdoba ha denunciat mitjançant una nota de premsa el "bloqueig deliberat" per part de Sa Unió i PSOE a una proposició urgent que va presentar dilluns en les comissions informatives del ple de març, per a demanar al govern de l'Estat que assumís "les despeses extraordinàries derivades del fenomen migratori a Formentera".

La proposta que s'havia de debatre al ple d'aquest dijous, ha set rebutjada "sense ni permetre el seu debat, en un acte de Córdoba qualifica de "gravíssim atemptat contra el respecte institucional i l'interès general de l'illa".

"És de tots conegut i visible, dins i fora dels plens, el pacte de no-agressió entre els grups d'esquerra i dreta, a canvi del suport a la moció de censura de desembre. Però aquest acord no pot utilitzar-se per a bloquejar propostes que busquen solucions reals a problemes greus com la migració irregular a Formentera", ha declarat el conseller Córdoba.

L'expresident ha denunciat que aquest veto impedeix exigir a l'Estat el que legítimament li correspon "finançament per a fer front a una situació que s'ha tornat insostenible, especialment quant a l'atenció de menors no acompanyats, la gestió d'embarcacions abandonades i la pressió sobre els serveis socials".

La proposta rebutjada exigia al Govern una dotació econòmica urgent i estructural

"Per a cobrir les despeses assumides pel Consell en 2023 i 2024, així com un finançament continuat per al futur. Es tractava d'una iniciativa en defensa de Formentera i de la capacitat de la seva administració per a continuar prestant serveis bàsics amb garanties".
"El més indignant", assenyala Córdoba, "és que aquest tipus de proposicions sempre han estat acceptades per urgència i després debatudes i votades. Avui ho han vetat sense motiu, probablement per a presentar-la més endavant com a proposta pròpia. Ja ho hem vist abans."

El conseller lamenta profundament que, "per interessos partidistes, Sa Unió i el PSOE hagin decidit anteposar els seus equilibris polítics a les necessitats reals de la ciutadania".

"El que han fet avui és antidemocràtic i vergonyós. Per evitar que Córdoba tingui una iniciativa política útil, estan disposats a frenar qualsevol acció positiva per a Formentera. El cost d'aquesta pinça el paguem tots els residents de l'illa".
Des de l'oposició, Córdoba adverteix que continuarà presentant totes les propostes que consideri necessàries per a defensar els drets de Formentera, i que no es deixarà acoquinar pel bloqueig sistemàtic dels qui han preferit repartir-se el poder abans que governar amb responsabilitat.

Pàgina 28 de 426