El judici contra l'expresident del Consell de Formentera, Jaume Ferrer i l'exconsellera de medi ambient, Sílvia Tur per la suposada manipulació d'un procés de selecció de bombers, que havia d'haver començat aquest matí, arrencarà finalment demà dimarts, per la manca d'un expedient del Consell, que s'espera que arribi per missatger en les pròximes hores.

La Fiscalia acusa els dos expolítics d'un delicte continuat de prevaricació administrativa i demana per a tots dos dotze anys d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic.

Segons es recull en l'escrit d'acusació, els mandataris es van posar d'acord per a arbitràriament beneficiar a determinades persones en un procés de selecció del cos de Bombers de Formentera en 2012. Per a això, haurien dictat resolucions, van fer gestions i van ometre actes sense cap justificació.

El Ministeri Públic sosté que els acusats van obviar els criteris de selecció publicats en el BOIB en relació amb el procés per a efectuar els nomenaments de diversos aspirants que no complien alguns dels criteris.

Fiscalia, d'altra banda, descàrrega de responsabilitat a l'exvicepresidenta de la institució insular, Sònia Cardona, i al exgerent del Consell, Isidor Torres, i no exerceix acusació contra ells.

Una edició inoblidable de La Plural reuneix talent, art i comunitat a Formentera

• La Plural va celebrar la seva edició més vibrant, reunint artistes de diverses disciplines en un esdeveniment multidisciplinari que va captivar tant a locals com a visitants.

• La Savina es va convertir en un escenari d’expressió artística amb performances, instal·lacions visuals i exposicions.

• La iniciativa, impulsada per Olga Ramos, Lara Trigo i Esther Fernández, reafirma el seu compromís amb l’art i la cultura a l’illa.

• Artistes, patrocinadors i ambaixadors del món de l’art, la moda i la comunicació van donar suport a aquest esdeveniment, consolidant-lo com una cita cultural imprescindible a Formentera.

La Plural va tancar la seva última edició amb un èxit rotund, convertint a la Savina en un punt de trobada per a la creativitat i l'expressió artística. El dissabte 19 d'abril, l'esdeveniment va reunir una cuidada selecció d'artistes que van presentar les seves obres en diferents formats, des de la dansa fins a les arts plàstiques, oferint al públic una experiència única i immersiva.

Un recorregut per la creativitat: el més destacat de La Plural 2025

Durant aquesta edició, els assistents van gaudir d’una programació diversa i multidisciplinària amb la participació de talentosos artistes com:

• Eira Riera Ribas – "Ona", una performance de dansa.

• Belén Pez – "HA/ORMONY N.º 1", arts plàstiques.

• Carmen Arbós – "Balls d’Aigua i Vent", dibuix.

• Antonio Ponce – "Petit Comité", música.

• Carla Pérez – "Prop de Casa", joieria artesanal.

• Isabel Pajares i Ainhoa Ezkurra – "Confessions al Mar", obra audiovisual.

• Roxana Mouriño – "Alegries i el Mar", música.

• Simona Colzi i Marta Chandra – "Deessa Mar", dansa i disseny tèxtil.

• Victoria Ellm – "Mar: Abisme i Multivers", arts plàstiques.

Premis que reconeixen la creativitat

Com a novetat d’aquesta edició, La Plural va reconèixer el talent dels participants a través de tres guardons que celebren l’originalitat, la connexió amb el públic i l’excel·lència artística. Els premis es van lliurar durant la cloenda de l’esdeveniment a La Savina:

• Premi del Públic, lliurat pel Consell de Formentera:

  • Carla Pérez per “Prop de casa”.

• Premi dels Experts, atorgat per la Fundació Matutes:

  • Eira Riera per “Ona”.

• Premi de l’Organització, a càrrec de La Plural:

  • Isabel Pajares i Ainhoa Ezkurra per “Confessions al mar”.

Aquests premis reafirmen el compromís de La Plural amb el foment del talent artístic i la creació contemporània en totes les seves formes.

Suport i reconeixement de figures clau

Aquesta edició va comptar amb el suport de destacats ambaixadors del món de l’art, la moda i la comunicació, com Jane Puylagarde, Nicolás Montenegro, Antonio Bellido, Eduardo Pérez Cabrero i Oliver Janssen, que van participar activament en la difusió de l’esdeveniment i en l’impuls de l’escena cultural local.

Així mateix, marques i entitats de prestigi com Formentera Lines, Grup Cala Saona, Grup Paya, Teranka, Formentera Especial, Estrella Galicia, Marewa, Onda Cero, entre d’altres, van fer possible la realització de La Plural, reafirmant el seu compromís amb la cultura i l’art.

La Plural: una trobada que transcendeix

Més que un esdeveniment, La Plural s’ha consolidat com un moviment que impulsa la creativitat, fomenta la comunitat artística i situa Formentera com un destí cultural de referència. La Plural continua apostant per la diversitat artística i la connexió entre creadors, assegurant que cada edició ofereixi noves experiències i formats innovadors.

Amb aquesta edició exitosa, La Plural confirma el seu paper clau en el teixit cultural de l’illa, deixant oberta la porta a noves propostes i reafirmant el seu compromís amb l’art i la creativitat.

Sobre La Plural

La Plural és una trobada artística i cultural creada amb l’objectiu de visibilitzar i potenciar el talent local de Formentera, així com d’atreure noves propostes creatives a l’illa. Fundada per Olga Ramos, Lara Trigo i Esther Fernández, l’esdeveniment busca consolidar-se com un referent en el panorama cultural mediterrani. Cada edició es distingeix per la seva aposta per la diversitat artística, la inclusió de noves veus i la connexió entre diferents disciplines. La Plural es concep com un espai de trobada, inspiració i diàleg on l’art i la cultura floreixen en la seva màxima expressió.

Sembla que per a alguns, la paraula "democràcia" només val quan els és còmoda. I quan no, s'invoca una lectura oportunista del Reglament Orgànic per justificar el que, en realitat, és molt més simple: por. Por a la veu incòmoda, por a les preguntes que destapen realitats, por a qui no forma part del sistema pactat i repartit.

Des del 27 de desembre de 2024, exerceixo com a conseller no adscrit del Consell Insular de Formentera, després d’haver estat destituït de la presidència mitjançant una moció de censura impulsada pel meu propi grup polític al Consell, El Partit Popular i Compromís, en col·laboració amb Gent per Formentera i el PSOE. Aquesta moció es va justificar amb un informe merament informatiu sobre ètica, sense cap valor jurídic, construït amb l’únic objectiu de desallotjar-me del càrrec. El motiu real? Ser una veu incòmoda per a qui havia estat al poder i per a qui ara el volia ostentar.

Els qui avui manen al Partit Popular de Formentera em varen utilitzar per guanyar unes eleccions després de vint anys de fracassos, incloent-hi governs que acabaren amb mocions de censura a alcaldes per greus irregularitats urbanístiques. I un cop recuperat el poder, no varen trigar a posar en marxa la maquinària de partit per fer-me fora i quedar-se amb el control del Consell. Varen orquestrar una campanya contra la meva persona, atacant la meva imatge de manera deliberada, i sense importar-los el dany col·lateral que causaven a la institució i als ciutadans. Fins i tot varen abandonar el Consell durant sis mesos només per pressionar i preparar la moció de censura, deixant els treballadors i la ciutadania en una situació de desemparament institucional.

Des d’aleshores, l’assetjament ha estat constant. S’han bloquejat totes les accions polítiques que he intentat dur a terme tant com a conseller com a diputat al Parlament. Han intentat invisibilitzar-me, excloent-me de la Junta de Portaveus —on podria participar si així ho decidissin— i d’altres òrgans col·legiats com la Junta de Seguretat i altres. Fins i tot han desplaçat el despatx del diputat dela seu institucional del Consell —on el reglament estableix que ha d’estar— a un espai impròpiament habilitat al centre de dia, literalment a un quartet de trastos al costat dels urinaris. Allà és on, segons el Partit Popular, he de rebre ciutadans i autoritats com a diputat per Formentera.

La darrera mostra d’aquest menyspreu institucional —i la raó d’aquesta nota de premsa— és la decisió del president del Consell, Òscar Portas, de no incloure en l'ordre del dia del pròxim ple les quinze preguntes que vaig registrar dins el termini i en la forma escaient, com cada mes. Per justificar-ho, diu haver reinterpretat l’article 89.1 del Reglament Orgànic. Quan vaig demanar un informe jurídic signat per un lletrat que avalés aquesta decisió, se’m va negar en tot moment. Ara com ara, no he rebut cap resposta formal, però l’ordre del dia parla per si sol: les preguntes no hi són.

En aquest cas, sorprèn especialment el paper de la secretaria accidental del Consell, figura que ha de vetllar per la legalitat, que ha actuat com a còmplice necessària d’aquesta vulneració. Ha signat i autoritzat l’ordre del dia del pròxim ple sense exigir ni aportar cap interpretació jurídica escrita que avali aquest important canvi de criteri sobre la participació dels consellers de l’oposició. Un fet greu, tenint en compte que el dret a la fiscalització és un dels pilars fonamentals del funcionament democràtic d’una institució.

Negar el dret a formular preguntes orals en ple a un conseller de l’oposició suposa una vulneració flagrant del principi de pluralisme polític, de la llibertat d’expressió i del dret de representació democràtica. El que està en joc no és només una qüestió reglamentària: és el dret dels formenterers i formentereres a ser representats, a tenir una veu crítica i independent que fiscalitzi l’acció de govern.

Davant aquesta situació, demano als grups de l’oposició que varen donar suport a la moció de censura —PSOE i Gent per Formentera— que es manifestin públicament. És moment de saber si avalen aquest estil de governar que s’ha instaurat al Consell Insular: autoritari, restrictiu i clarament allunyat dels valors democràtics. ¿Això formava part del pacte que van signar per fer fora un president elegit democràticament?

Una cosa són les idees i els valors polítics, legítims i respectables. Però una altra ben diferent és la defensa de la legalitat, dels drets fonamentals i del funcionament democràtic de les institucions. Aquesta línia vermella no s’hauria de creuar per part de ningú, sigui quin sigui el seu color polític.

Per cert, m’agradaria saber si n'estan al corrent i que en pensen des del Partit Popular de les Illes Balears amb la manera com el seu equip a Formentera ha gestionat l’arribada i l’exercici del poder. Últimament, no n'estan massa pendents d'aquesta illa.

PREGUNTES FORMULADES AMB RESPOSTA ORAL PER PART DEL CONSELLER LLORENÇ CÓRDOBA

1.               Sra. Costa, per quins motius s'ha produït la substitució en la direcció de la residència de majors des Brolls?

2.               Sra. Costa, quines activitats diàries i setmanals s'ofereixen als joves immigrants no acompanyats que tenim tutelats actualment a Formentera? Hi ha cap activitat educativa o formativa inclosa? I d'integració social i cultural? Se´ls facilita alguna aportació econòmica per poder fer vida social quan surten del centre? De quina quantitat es tracta per menor i com s'adjudica?

3.               Sra. Castelló. Té previst l'equip de govern aprovar com a definitiu el llistat provisional d'assignació d'amarraments de l´estany des Peix així com està o hi haurà canvis derivats de possibles modificacions en el reglament o de noves situacions esdevingudes durant el temps transcorregut des de la primera aprovació?

4.               Sra. Castelló. Quines mesures ha pres d'ençà que ha tornat al govern per la retirada de les dues embarcacions varades a la costa de ponent del parc natural a causa del temporal del passat agost? Estaran retirades abans de l'estiu?

5.               Sra. Castelló, quines mesures ha pres d'ençà que ha tornat al govern per la retirada de les embarcacions varades a la costa derivades de la immigració irregular? Quan retirarà les que hi ha des de fa setmanes? De quina manera té previst fer-ho? Qui se'n farà càrrec de les despeses?

6.               Sra. Castelló, La temporada de bany comença l´1 de maig. Les platges estaran abalisades per aquest dia?

7.               Sra. Castelló, des de la clausura de l'abocador de residus de construcció i demolició, quines mesures ha pres com a consellera? A on s'estan abocant ara aquests residus? Quines mesures té previstes prendre a curt i mitjà termini?  

8.               Sra. Castelló, ja està acabat l'informe de l'estudi de càrrega de l´estany des Peix que va sol·licitar Gent per Formentera i que jo vaig encarregar als tècnics de la conselleria?

9.               Sr. Martínez, és conscient que les bases actualment publicades per a la selecció del Coordinador/a del Centre d'Esports Nàutics de Formentera no s'ajusten als requisits establerts en la normativa vigent en matèria d'ensenyament i direcció d'activitats esportives nàutiques? En cas de no haver tingut coneixement previ d'aquesta possible irregularitat, prendrà mesures per a suspendre o corregir el procés i adaptar-lo a la legislació vigent? I, en cas d'haver actuat coneixent que s'està incomplint la legalitat, quines mesures de responsabilitat política i administrativa està disposat a assumir si ocorregués un accident derivat de la falta de qualificació tècnica exigida per llei al personal directiu del centre?
10.               Sr. Martínez, seguint amb l'escola de vela i el Centre d'Esports Nàutics de Formentera, enguany hi ha cap conveni signat per gestionar el seu funcionament? Amb quina associació, club o empresa? Per quina quantitat econòmica i duració del servei?
11.               Sr. Martínez, en quin punt es troba l'elaboració de la nova relació de llocs de feina del Consell Insular de Formentera? Quan té previst que estigui acabada definitivament i s'apliqui?

12.               Sr. Mayans, quin va ser el cost total del vídeo promocional de Formentera, que es va fer des de la seva conselleria, on es promocionen els quioscos de platja? Va ser costejat íntegrament pel Consell Insular de Formentera? Si no és així, qui més hi va col·laborar?

13.               Sr. Mayans, quina és la intenció d'aquest equip de govern en relació amb la borsa de places que estava en moratòria fins ara? La desbloquejaran?

14.               Sr. Serra, tenen cap previsió, iniciativa, projecte, contacte amb el Govern Balear o similar perquè es construeixin habitatges a on ara és l'antic edifici de la INEM o a altre indret a la zona industrial?

15.               Sr. Serra, en quin punt es troben els expedients derivats de les inspeccions d'activitats dutes a terme a la zona d'Illetes, Llevant, Cavall den Borràs i Sa Sequi durant l'any passat? Hi ha obert cap expedient sancionador?

 Articles d’opinió: Per a publicar un article d’opinió adreceu un correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., fent-nos arribar el text de l’article i el vostre nom complet i número de DNI i un telèfon a on contactar-vos. Els comentaris d’Opinió són responsabilitat del signant de l’article i Formentera Ràdio podrà evitar alguna part del text, de forma consensuada amb l’autor, en cas que vulneri els drets fonamentals de les persones.

El diputat Llorenç Córdoba ha denunciat al Parlament balear que Formentera torna a quedar exclosa del nou Pla Nacional de Salvament Marítim 2025-2027, aprovat pel Govern central. Ho va fer durant el debat d'una proposició no de llei sobre mitjans marítims, on va advertir de "l'abandonament institucional” que sofreix l'illa, malgrat ser un dels enclavaments més exposats de l'arxipèlag per l'augment del trànsit nàutic, la concentració d'embarcacions recreatives i la consolidació de la ruta migratòria entre Algèria i Balears.
Formentera no té base de Guàrdia Civil de la Mar, ni de Salvament Marítim, ni disposa de jutjat d'instrucció, oficina d'ocupació en condicions dignes o seu de la DGT. Així ho va enumerar Córdoba, qui va recordar que els funcionaris que presten servei a l'illa ho fan en condicions precàries, la qual cosa al seu entendre representa una discriminació inacceptable respecte a altres territoris com Canàries, Ceuta o Melilla.

“Una vegada més, ens quedem fora. I això no és una qüestió de logística: és una negligència d'Estat”, va denunciar el parlamentari.

El nou pla, dotat amb 162,7 milions d'euros, contempla importants inversions en el conjunt del país, entre elles 30 milions per a un centre de coordinació a Palma, noves embarcacions per a Eivissa i adquisició d'helicòpters i drons de rescat. Per a Formentera no es contempla cap inversió concreta.
L'illa pateix des de fa anys una pressió migratòria creixent. En 2024, van arribar a Formentera més de 2.580 persones en 162 pasteres, la qual cosa suposa més del 40% de totes les arribades registrades a Balears, segons dades recopilades per la Delegació del Govern. Aquesta realitat ha portat al mateix Consell i a associacions professionals a exigir reforços immediats.
L'Associació Justícia per a la Guàrdia Civil (JUCIL) va reclamar una base fixa del Servei Marítim a Formentera per a fer front al trànsit irregular i garantir una resposta operativa eficaç. Des de l'organització es va advertir que l'illa s'ha convertit en un dels destins preferents de les màfies que operen des del nord d'Àfrica, justament per la feblesa de la seva seguretat.
El Consell de Formentera va aprovar l'any passat una proposta conjunta entre Gent per Formentera i Llorenç Córdoba, llavors president insular, sol·licitant formalment una base fixa de Guàrdia Civil de la Mar i Salvament Marítim. L'argument: el creixement del trànsit nàutic, la falta de cobertura efectiva i el risc per a la seguretat tant de residents com de migrants.

Fins avui, no hi ha hagut resposta concreta. L'únic esment oficial va ser el gener de 2021, quan el Ministeri de l'Interior va respondre per escrit que valorava situar un destacament permanent en el port d'Eivissa que també donés cobertura a Formentera. Tres anys després, aquest desplegament continua sense executar-se.
En els últims anys s'han incorporat embarcacions de manera temporal en el port de la Savina, com la Salvamar Naos, o amb personal de Creu Roja durant els mesos d'estiu. Però segons Córdoba i el Consell, aquests reforços són clarament insuficients per a garantir una cobertura eficaç i constant.

“El que necessitem és una base fixa a Formentera. Parlem de vides humanes, no de tràmits administratius”, va afirmar el diputat durant la seva intervenció.
Des del Govern balear, el conseller de Mar, Juan Manuel Lafuente, ja ha reconegut públicament que la Guàrdia Civil està desbordada a Formentera, i ha mostrat el seu suport a les peticions de reforç. En l'àmbit parlamentari, el PP ha presentat en les Corts Generals una iniciativa en aquesta línia, que compta amb el suport de diversos grups.

D'altra banda, el Parlament ha exigit al Govern presencia permanent de Guàrdia Civil de la Mar en totes les illes.
Córdoba va concloure la seva intervenció exigint igualtat de tracte i justícia territorial. Va lamentar que, malgrat els milers de signatures ciutadanes, propostes institucionals i alertes de seguretat, el Govern continuï deixant a Formentera fora dels seus plans estratègics: "No tenir base marítima a Formentera és posar vides en perill. No parlem d'una illa capritxosa, parlem d'una illa que vol estar protegida com la resta del país. I sí, també parlem de justícia social, de drets humans i d'igualtat territorial".