L'Associació Espanyola de la Guàrdia Civil ha denunciat en un comunicat que Formentera no comptarà aquesta temporada turística amb agents de Trànsit. En estius anteriors, entre quatre i cinc agents especialitzats eren desplegats a l’illa de juny a setembre per reforçar la seguretat a la xarxa viària, però enguany no s’ha previst la seva incorporació, sense que fins ara s’hagin explicat els motius d’aquesta decisió, destaca el comunicat de l’AEGC.

El sindicat adverteix que aquesta absència obligarà els guàrdies civils destinats a Formentera a assumir competències de trànsit per a les quals no disposen de formació específica ni perceben compensació econòmica: “A la càrrega habitual de treball i l’arribada de barques de la migració se suma ara la responsabilitat de vigilar el trànsit, sense mitjans ni retribucions addicionals”.

L'AEGC té la intenció de sol·licitar la convocatòria de comissions de servei perquè agents de la Península o de Mallorca puguin prestar servei temporalment a Formentera durant la temporada alta, amb el corresponent abonament de dietes i compensacions.

L’entitat denuncia que aquesta situació agreuja el maltractament institucional que, pateixen els agents destinats a les Illes Balears, i lamenta la falta de solucions per part de l’administració.

Després d'analitzar les dades de l'enquesta de mitjan legislatura, elaborada per l’Institut Balear d’Estudis Socials (IBES), pronostica un tomb polític a l'illa després de dos anys de govern inestable per part de Sa Unió, coalició formada per Partit Popular i Compromís amb Formentera.

El sondeig atorga a Gent per Formentera un 47,8% d'intenció de vot, un creixement notable respecte al 26% que va obtenir a les eleccions del 2023. Aquesta xifra atorgaria la majoria absoluta al partit insularista en la pròxima legislatura.

El treball de camp va ser realitzat entre el 19 i el 23 de maig del 2025 per l'Institut Balear d'Estudis Socials. En el cas de Formentera, es van completar 100 entrevistes, una mostra reduïda que disminueix la fiabilitat estadística del resultat.

A Formentera Ràdio hem posat en marxa una altra enquesta al nostre web i superats els 80 votants (en el moment de la redacció de la notícia) el 52,5% opten per "un partit nou, en cas de presentar-se" opció que no contemplava el sondeig de l'IBES. La segona opció més votada amb un 25% és Gent per Formentera.

En el moment de la redacció de la notícia, el PSOE i Sa Unió estan empatats a vots amb un 11,25% cadascuna de les dues opcions polítiques.

Pots participar en el sondeig i aportar el teu comentari.

Es tracta del segon cos trobat en pocs dies i tot fa pensar que es tracta d'una persona que estava embarcada en les pasteres que parteixen des de la costa algeriana.

Segons la delegació del govern, el cos sense vida va ser localitzat dilluns a la nit a la platja de Llevant a prop del quiosc Manolito i estava en avançat estat de descomposició.

Recordem que dissabte passat es va trobar un altre cos a Migjorn, a la zona des Mal Pas. Des de principis d'any han set 7 els cossos que han aparegut a la costa de la nostra illa.

Imatge: Un cadàdaver recollit per la Guardia Civil (Arxiu). Javi Parejo.

L'intent de Sa Unió per dotar-se d'un mecanisme intern per a afrontar situacions de bloqueig polític i forçar una qüestió de confiança obligatòria davant l'absència d'una Junta de Govern ha estat frenat pel Consell Consultiu de les illes Balears.
Recordem que aquesta proposta havia rebut el suport de l'oposició enmig de la crisi de governabilitat, amb la voluntat de forçar la sortida de Llorenç Córdoba de la presidència del Consell.
No obstant això, l'òrgan consultiu ha emès un dictamen desfavorable, de caràcter essencial, al projecte de modificació puntual del Reglament Orgànic del Consell Insular de Formentera (ROC) per ser il·legal.

La raó fonamental: la proposta es considera contrària a la legislació bàsica estatal per introduir una figura, una qüestió de confiança obligatòria, que manca d'habilitació legal suficient.

El Dictamen 25/2025, datat el 25 de març de 2025 i rebut pel Consell de Formentera el 3 d'abril, es va pronunciar sobre un projecte de modificació puntual del ROC iniciat per acords plenaris en les envestides per remoure del càrrec a Còrdova.
La iniciativa de modificar el ROC havia estat presentada pel grup Sa Unió i secundada amb els vots dels socialistes i l'abstenció de Gent per Formentera.

“La proposta de reforma del Reglament Orgànic del Consell Insular de Formentera té per finalitat donar una solució jurídica a una situació de crisi política (que es va produir i podria repetir-se en el futur) de dimissió dels membres de la Junta de Govern i vicepresidents (òrgans de caràcter obligatori), la qual cosa va dificultar greument el normal funcionament de la institució”, detalla en el seu document el Consell Consultiu.
Per a donar una solució a aquesta situació, es pretenia regular una “qüestió de confiança de caràcter obligatori a la qual s'ha de sotmetre el president del Consell Insular davant la pèrdua de confiança dels membres de la Corporació”.

Durant aproximadament sis mesos, la institució insular va mancar de Junta de Govern, vicepresidències i consellers competents. Aquesta situació es descriu com una «situació de bloqueig» i «paralització», agreujada per la «particularitat extrema» de Formentera de no poder nomenar consellers no electes, a diferència de les altres illes.

L'objectiu declarat de la modificació era buscar “incloure de manera inajornable en el nostre Reglament Orgànic solucions que afavoreixin la governabilitat futura i la seva consecució material, en cas de repetir-se situacions com la viscuda al llarg de l'any 2024 en el nostre Consell Insular”.
La modificació puntual del ROC pretenia afegir una Disposició Addicional Única titulada «Actuacions en el supòsit d'absència de Junta de Govern: intent de recuperació d'aquesta i formulació preceptiva per la Presidència de qüestió de confiança».

El text proposat establia que, en cas que no hi hagués Junta de Govern o no pogués conformar-se (inclosa la falta de Vicepresidència), la Presidència vindria obligada a intentar conformar una nova Junta en un termini màxim d'un mes.

Però la clau de la modificació radicava en el fet que, dins d'aquest mateix termini d'un mes, la Presidència hauria de convocar, i celebrar-se, una sessió extraordinària del Ple on es votés una «preceptiva qüestió de confiança».

Si la Presidència guanyava aquesta qüestió de confiança, es conformaria una Junta de Govern amb els grups de suport. Però si la perdés la confiança, automàticament cessaria en el seu càrrec, passant a regir-se per les normes generals per a l'elecció d'una nova Presidència.
La proposta fins i tot preveia què passaria si el president no convocava la sessió obligatòria, fixant una data automàtica per a això.
El Consell Consultiu, en la seva anàlisi jurídica, ha estat clar: la proposta «introdueix una regulació de la qüestió de confiança que altera la seva naturalesa jurídica».
El dictamen subratlla que aquest tipus de qüestió de confiança obligatòria «no es troba contemplada ni en la legislació bàsica estatal (Llei orgànica 5/1985, del Règim Electoral General, i Llei 7/1985, Reguladora de les Bases del Règim Local) ni en el nostre Estatut d'Autonomia».