El govern balear ha organitzat durant aquests pròxims cinc dies (de dimecres a diumenge) un total de 25 sessions de cuina en directe, cada una dedicada a un producte local diferent, per posar en valor la gastronomia de les Illes Balears en la Fira Internacional de Turisme (FITUR) 2025. Per primera vegada, el Govern disposarà a Fitur d'un espai enogastronòmic per reivindicar el producte local com a element diferencial de la promoció turística.

D'aquesta manera, cinc xefs prepararan cinc elaboracions cadascun que es degustaran acompanyades d'un vi local. Les sessions es destinaran cada dia a una illa: dia 22 de gener estarà dedicat a Eivissa i Formentera; dia 24, a Menorca, i dies 23, 25 i 26, a Mallorca. Els xefs responsables de les degustacions són Òscar Molina (per a Eivissa i Formentera), Patrick James (per a Menorca), i Miquel Calent, Ariadna Salvador i Borja Triñanes (per a Mallorca). Els vins maridats seran de les indicacions geogràfiques protegides Eivissa, Menorca i Mallorca i de les denominacions d’origen protegides Binissalem i Pla i Llevant.

Avui, el primer participant serà Òscar Molina, cuiner del restaurant La Gaia, ubicat a Ibiza Gran Hotel i guardonat amb una estrella Michelin. Aquestes són les seves propostes: bresca de Mel d'Eivissa amb praliné de festuc; carxofes confitades amb pil-pil de porc negre i Oli d'Eivissa; bullabessa de periquito i aire d'Herbes Eivissenques; amanida de peix sec de Formentera, i corbina curada en sal de Formentera d'hibiscus i cremós de coliflor negra.

L'equip de govern de Sa Unió ha pogut aprovar el seu projecte de pressupost per aquest any de 45,3 milions, i això suposa un creixement del 4,2% respecte al 2024. Ho ha fet gràcies a l'abstenció dels grups de l'oposició PSOE i GxF i amb el vot en contra del conseller no adscrit, Llorenç Córdoba.

El vicepresident i conseller d'Hisenda, Javi Serra, ha assenyalat que no totes les propostes que havien presentat l'oposició en les negociacions prèvies s'han pogut reflectir inicialment en els comptes, però sí que parla d'un" compromís" del govern de fer-lo en els pròxims mesos "algunes peticions són més fàcils d'atendre que unes altres". Ha reiterat que "s'ha intentat atendre totes les mesures que ens han presentat".
La portaveu de Gent per Formentera, Alejandra Ferrer, ha recordat que van plantejar 7 mesures bàsiques i algunes apareixen en la memòria pressupostària. No obstant això, ha lamentat que no hi hagi partides específiques en els pressupostos de dues de les seves propostes, per als pressupostos participatius i per als negocis que obrin tot l'any. Serra s'ha compromès a incloure diners en aquests dos punts, encara que Ferrer ha destacat que "seguim amb dubtes".

Reclama així mateix més personal per a la inspecció turística "i millorar la gestió en ordenació turística, relacionada directament amb l'habitatge residencial". Ha advertit que l'Oficina d'Habitatge "no s'està fent el treball que feia abans i ha de tornar a fer-lo".

Ferrer ha dit que la seva abstenció "és un vot de confiança, perquè hi ha una part en la qual no podem estar d'acord, el principal és acabar amb la paràlisi". Ha assenyalat que estaran atents "perquè es compleixin els compromisos adquirits".
El conseller socialista, Rafa Ramírez ha valorat positivament que hagin tingut en compte les seves propostes. Entre elles, la rehabilitació d'espais culturals i el projecte del centre cultural de Sant Ferran "perquè sigui un element cohesionador que es pugui pactar entre tots".

També ha parlat del capítol de personal "Malgrat les seves crítiques quan estaven en l'oposició, es demostra que quan es fan coses costa diners". Ha insistit en la necessitat de reduir el capítol de despesa corrent "no és encara l'element que toca, encara que s'hagi reduït".
Llorenç Córdoba, conseller no adscrit ha estat molt més crític en les seves intervencions acusant Sa Unió de parlar "solament amb els seus amiguets de l'oposició, que en realitat són també part de l'equip de govern, perquè van ser protagonistes de la moció de censura. Els han demanat un munt de coses i demostren que estan governant, no sé si dir en conjunt o està governant l'esquerra".
Ha criticat que "es posin dos càrrecs de confiança més i apugin el sou als portaveus de l'oposició un 50%, ara comencem a entendre algunes coses".

Durant l’any 2024, els hospitals públics de les Illes Balears van extreure 176 òrgans, 44 més que en 2023, gràcies a l’altruisme de 57 donants i de les famílies. La xifra de donants ha augmentat en nou respecte al 2023, fet que suposa assolir una taxa de 47 donants per milió d’habitants. Per illes, en 2024 hi va haver 48 donants d’òrgans a Mallorca, 3 donants a Eivissa i Formentera i 6 a Menorca.

En el balanç d’activitat de 2024, la Coordinació Autonòmica de Trasplantaments de les Illes Balears (CATIB) recull que 21 dels 57 donants (més d’una tercera part) van donar en asistòlia, una tècnica que permet la donació d’òrgans en aturada cardiorespiratòria i que es va implantar als hospitals públics de les Illes Balears el 2016 amb la finalitat d’optimitzar la donació d’òrgans. Els 36 restants van ser donants en mort encefàlica.

Cal assenyalar que del total de donants quinze van ser estrangers i un va ser donant pediàtric.

Pel que fa als trasplantaments, a l’Hospital Universitari Son Espases se’n van fer 89 de ronyó —xifra màxima històrica—, 21 trasplantaments més que en 2023. Si parlem de trasplantaments de fetge a pacients de les Illes Balears, se’n van fer 22, el nombre més gran de trasplantaments hepàtics des de l’inici d’aquest programa en 2021. Del total de trasplantaments, 90 es van fer a pacients de Mallorca, 17 d’Eivissa i 4 de Menorca.

D’altra banda, hi va haver 24 pacients residents que van rebre un trasplantament fora de les Illes Balears: 7 de cor a Catalunya; 4 de pulmó a Catalunya; 5 de fetge a Catalunya i Madrid; 1 de fetge i ronyó a Catalunya; 5 de ronyó a Catalunya i Canàries i 2 trasplantaments renopancreàtics a Catalunya.

En una nota de premsa l'expresident, Llorenç Córdoba destaca que "necessito informar d'una sèrie de fets que reflecteixen la preocupant falta de transparència i respecte institucional per part de l'actual equip de govern".
Segons Córdoba ningú ha contactat amb ell "per a informar o negociar sobre l'esborrany dels pressupostos, a pesar que sí que han mantingut reunions amb els grups polítics de l'oposició".
Córdoba continua dient que "tot això és una mostra evident que han acordat prèviament l'aprovació dels pressupostos mitjançant l'abstenció en la votació de Gent per Formentera i PSOE, un pacte entre els partits de dreta i esquerra poc lògic i habitual. Poc habitual, però sospitosament similar a la "pinya" que han fet els partits per a tapar les irregularitats realitzades en el Consell en els últims anys i l'adjudicació de quioscos més recentment. Seria el que ve a dir-se comunament un presumpte pagament de favors".
Córdoba contínua denunciant que "han signat un decret, rubricat pel president Portas, per a desallotjar-me del despatx que em correspon com a diputat per Formentera. Aquest acte de represàlia no fa més que subratllar la mala fe i el desig de venjança dels actuals dirigents del Consell".