L'habitatge a Formentera el més car de tota Espanya. 9.776 €/m²

Els habitatges més cars del país es concentren en cinc comunitats autònomes, entre les quals destaca les Balears, amb cases per sobre del mig milió d'euros de mitjana, segons el portal immobiliari Pisos.com.
Amb les dades recopilades de setembre de 2024, el municipi més car és el de Formentera, amb una mitjana de 9.776 euros per metre quadrat. Li segueixen Santa Eulària des Riu (8.031 euros per metre quadrat), Eivissa (7.432 euros) i Calvià (7.024 euros).

A continuació, es troben el municipi de Sant Josep, amb un preu mitjà de 6.529 euros per metre quadrat, seguit de Santanyí (5.918 euros), Sant Antoni (5.743 euros), Andratx (5.740 euros), i Marbella (5.621 euros).
Balears, Andalusia, Catalunya, País Basc i Canàries concentren els 25 municipis més cars d'Espanya per a comprar un pis tipus de 90 metres quadrats.

«L'escalada dels preus ha estat continuada, i davant la falta d'oferta i noves construccions, no veiem el moment en el qual es vagi a detenir aquesta tendència a curt termini», ha advertit el director d'Estudis de Pisos.com, Ferran Font.
«És interessant destacar que, a excepció d'Esplugues de Llobregat, on es va produir un retrocés de l'1,93%, tots els municipis han vist incrementat el seu preu en comparació al mateix mes de l'any 2021», ha comentat Font.

A més, l'expert ha indicat que fins a deu municipis l'han incrementat més d'un 50%: Santa Eulària (50,24%), Santanyí (66,58%), Marbella (68,85%), Benahavís (58,66%), Sóller (56,53%), Adeje (55,06%), Artà (54,33%) i Sant Lluís (51,20%). Per contra, només Formentera i Zarautz han experimentat variacions per sota del 10%.

𝐋𝐚 𝐆𝐮𝐚̀𝐫𝐝𝐢𝐚 𝐂𝐢𝐯𝐢𝐥 𝐜𝐨𝐧𝐭𝐢𝐧𝐮𝐚 𝐛𝐮𝐬𝐜𝐚𝐧𝐭 𝐚 𝐅𝐨𝐫𝐦𝐞𝐧𝐭𝐞𝐫𝐚 𝐚𝐥 𝐩𝐚𝐭𝐫𝐨́ 𝐟𝐮𝐠𝐢𝐭 𝐟𝐚 𝐮𝐧𝐚 𝐬𝐞𝐭𝐦𝐚𝐧𝐚

El patró d'una de les pasteres arribades el passat diumenge va envestir a la llanxa de la Guàrdia Civil i va ruixar als agents, va acabar fugint per les penyes de Punta Roja (la Mola).
A partir d'aquell moment va començar l'operatiu de cerca del patró escapat i de moment no ha set localitzat.
Aquí podeu veure una foto del fugit, que segons ha pogut saber Formentera Ràdio, és el mateix patró que conduïa la llanxa que va arribar a es Caló el passat 12 d'octubre amb motors d'alta velocitat i 6 metres d'eslora.
El fugit té una berruga sota l'ull.

Sa Unió vol que el Consell retorni les competències de menors no acompanyats al Govern

La coalició Sa Unió de Formentera ha emès un comunicat de premsa, anunciant que portarà a ple la proposta de retornar les competències dels MENAS al Govern.
Us reproduïm la nota íntegrament:
"La intenció de la coalició és que se surti de la paràlisi actual i s'activi l'article 135 de la llei de Consells.

El fenomen migratori actual ha impactat de forma molt important a l'illa de Formentera, on la nostra illa està dins la ruta migratòria de les màfies que s'aprofiten del sofriment de les persones que volen una vida millor.

Aquesta situació es veu agreujada per l'augment exponencial de l'arribada de menors no acompanyats, els quals el Consell Insular, com a administració fins ara competent, se n'ha de fer càrrec fins a la seva majoria d'edat.

Formentera en aquests moments no disposa ni dels recursos econòmics, ni humans, ni de les infraestructures necessàries per fer front a aquest fenomen i inclús en aquests moments s'ha vist obligat a acollir 8 d'aquests menors a la Casa de Colònies, un indret que no està destinat a
aquest tipus de situacions.

Són menors que formen part del contingent d'infants que en aquests moments són tutelats pel Consell insular i que actualment és de cent un infant. D'aquests, vuitanta-set són menors no acompanyats que han arribat a la nostra illa provinent d'Algèria durant els darrers anys,
amb un increment exponencial (setanta-vuit) només aquest 2024.
Concretament, des d'inicis d'any han arribat a la nostra illa o a les seves aigües territorials un total de 1.772 persones repartides en 111 grups procedents del continent africà, entre els quals diverses desenes de menors.

Atès que en una situació similar com podem veure a les Illes Canàries aquesta competència sobre els menors no acompanyats no recau en els Cabildos, sinó en el Gobierno de Canarias.

En atenció a tota aquesta dura realitat la coalició formada per PP i Compromís amb Formentera porta una proposta al Ple de dia 31 d'octubre on demana que s'apliqui la Llei 4/2022, de 28 de juny, de Consells Insulars on en: el Títol IX sobre el Règim Especial per a l'illa de
Formentera es disposa entre d'altres:
Article 135. Renúncia a les competències 1. Per acord del ple, adoptat per majoria absoluta, el Consell Insular de Formentera pot renunciar a la titularitat i a l'exercici de les competències que tengui atribuïdes per una llei de la comunitat autònoma. 2. La renúncia s'ha de comunicar
al Govern i al Parlament de les Illes Balears a fi que s'adoptin les mesures pertinents per als traspassos de funcions i serveis. 3. La renúncia produirà plens efectes a partir dels quatre mesos següents a la data de la comunicació de l'acord plenari al Govern de la comunitat
autònoma.

Sa Unió no entén la inacció del president Córdoba en aquest sentit, ja que com va dir al darrer Ple també és partidari de retornar aquestes competències, unes competències què en cap moment s'haurien d'haver assumit per part dels anteriors governs".

Comença el curs de Monitors Astronòmics Starlight finançat amb fons europeus

El Consell Insular de Formentera ha cobert les 45 places del curs de monitors astronòmics Starlight, que comença aquest dissabte i que té com a objectiu continuar augmentant l'oferta del producte d'astroturisme. A més, és gratuït i és finançat amb fons Next Generation, Programa Pla de Sostenibilitat Turística en Destins 2022, i capacitarà com a Monitors Astronòmics Starlight als qui
realitzin la formació el 26 i 27 d'octubre i 1, 2 i 3 de novembre de 2024 en el Centre d'Esports Nàutics de Formentera (CENF).
Seran 60 hores lectives i constarà d'una part teòrica i una altra pràctica. L'objectiu general d'aquesta formació és impulsar la conscienciació sobre la conservació del cel nocturn i la creació d'una nova oferta turística especialitzada i de qualitat en l'àmbit de l'astroturisme, des de la base de la capacitació, en la Destinació Turística Starlight de Formentera.
Més concretament, es persegueix capacitar en astroturisme un grup de persones amb interès i intenció de posar en marxa a curt i mitjà termini activitats astroturístiques, principalment en la Destinació Turístics Starlight de Formentera. Per a això, se'ls dotarà de coneixements teòrics i pràctics sobre astronomia i sobre com transmetre nocions a grups de visitants de manera amena i divulgativa.
Així mateix, se'ls ensenyarà a treballar amb instruments d'observació diürna i nocturna, així com programes que ajuden a interpretar el cel en les diferents èpoques de l'any; a conèixer les oportunitats professionals que obre el turisme d'estrelles, i la millor manera de posar en marxa i promocionar activitats astroturístiques.
D'aquesta manera, es vol consolidar un grup de persones que seran "vigilants" del cel nocturn i que promouran el respecte i la conservació del patrimoni que és el cel estrellat, especialment en la Destinació Turística Starlight de Formentera.
La part pràctica se centrarà en el destí i consistirà, entre altres coses, a visitar les diferents localitzacions susceptibles de ser punts d'observació de cels nocturns.
Únicament obtindran la certificació de Monitor Astronòmic Starlight aquells alumnes que hagin completat com a mínim un 80% de la formació presencial.
El Curs inclourà els següents mòduls:
MÒDUL D'ASTRONOMIA
1. Història de l'Astronomia
2. El missatge de la llum
3. Mecànica Celeste: com orientar-nos en el cel
4. Mesurar l'Univers: Espai i Temps
5. El Sol
6. La Lluna
7. El Sistema Solar i Exoplanetes
8. L'Univers Local
9. Formació i Evolució Estel·lar
10. Paràmetres de qualitat del cel
11. Mesures del fons de cel i altres paràmetres astronòmics
12. Origen de l'Univers i Cosmologia
13. Fonaments de Relativitat
14. Grans Incògnites i Desafiaments de l'Astrofísica actual
15. Didàctiques d'Astronomia
16. Maneig de Planetari
17. Instrumentació astronòmica
18. Aplicació de noves tecnologies per a l'observació astronòmica
MÒDUL D'ASTROTURISME
1. Estructura, evolució i situació del Turisme actual: Segmentació, Productes i Recursos
2. El cel estrellat: oportunitats de negoci
3. Cura de la matèria primera del Turisme Astronòmic: protecció del cel, il·luminació intel·ligent,
legislació
4. La incorporació del cel nocturn com a valor turístic i cultural. Dinamització de les àrees rurals
5. Astroturisme: recursos, activitats, productes, serveis, models de negoci. Experiències reals
6. Funcions, deures i obligacions d'un Monitor o Guia Starlight
7. Introducció a l'astrofotografia
8. Singularitat de conduir grups en la nit: precaucions, consells, normes pràctiques de qualitat
9. Modes d'explicar i interpretar el cel. Pràctica de com fer atractius in situ els conceptes
astronòmics
10. Maneig de telescopis.
11. Com elaborar una DAFO per cada alumne de la seva zona

La deducció per naixement (entre 800 i 1400 €) es podrà sol·licitar per endavant al novembre

La deducció autonòmica per naixement es podrà cobrar a compte a partir de l'1 de novembre. Així ho reflecteix l'ordre publicada avui dijous en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), que permet sol·licitar a tothom que hagi tingut fills el 2024 l'avançament de la deducció sense haver d'esperar a l'aplicació en la pròxima declaració de la renda sobre persones físiques (IRPF), que es presentarà a mitjan any que ve.

Aquesta deducció forma part de la reforma fiscal que ha impulsat el govern de les Illes Balears des de l'inici de la legislatura, i que es va aprovar com a llei en el Parlament el passat 14 de novembre. Cal recordar que la deducció és de 800 € pel primer fill, 1.000 € pel segon, 1.200 € pel tercer i 1.400 € pel quart i següents, i el pagament anticipat és una mesura pionera en aquesta comunitat autònoma. La deducció serà aplicable per a rendes menors de 33.000 € en declaració individual, i de 52.800 € en declaració conjunta. En el cas de les famílies nombroses o de les famílies monoparentals, els límits de renda han d'incrementar-se un 20%.

La sol·licitud de l'abonament anticipat de la deducció autonòmica de l'IRPF per naixement, corresponent a naixements produïts entre l'1 de gener i el 31 d'octubre de 2024, ha de realitzar-se des de l'entrada en vigor de l'ordre, és a dir, l'1 de novembre i fins al 30 de novembre de 2024. Aquest mateix termini s'aplica a les presentacions de la sol·licitud de l'abonament de la deducció autonòmica de l'IRPF per naixement en cas d'insuficiència de la quota íntegra autonòmica, corresponent a l'exercici fiscal 2023. En el cas dels nascuts a partir de l'1 de novembre de 2024, la sol·licitud de l'abonament anticipat de la deducció per naixement s'haurà de formular en el termini de quinze dies hàbils des del naixement. La presentació posterior a aquest termini suposarà la denegació automàtica de la sol·licitud, sens perjudici del dret a aplicar la deducció en la corresponent declaració de l'impost.

La sol·licitud es podrà fer a través de la web de l'Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB) o de manera presencial a les oficines de la ATIB.

Aquesta deducció es va crear el passat 14 de novembre amb l'aprovació de la Llei 11/2023, va rebre el vistiplau del Consell Assessor fiscal el passat dia 31 de juliol i va ser avalada pel Consell Consultiu de les Illes Balears en el dictamen del 24 de setembre.

Pàgina 60 de 426