La VI edició del Foro Marino de Ibiza y Formentera presentarà tres projectes que tenen com a objectiu la conservació del Mediterrani aquest divendres, 25 d'octubre, a partir de les 10.00 hores, al Centre d'Esports Nàutics del port de la Savina.
El primer projecte el presentarà Marco Mendoza, geògraf i CEO de TrueWorld, startup balear especialitzada en tecnologia de monitoratge d'impacte. Es tracta d'un projecte de teledetecció, inventari i model predictiu dels principals residus que afecten les costes de les illes, com els fondejos il·legals, les xarxes fantasma i altres tipus de residus. Aquesta iniciativa de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal del Govern Balear es vol utilitzar per generar una eina on es puguin tenir detectats els dipòsits de deixalles marines i que puguin ser extrets de la mar per les administracions i institucions competents, ja que les escombraries marines produeixen efectes negatius sobre la biodiversitat i els seus hàbitats, a més de ser una amenaça per a la salut humana.
La segona presentació anirà a càrrec d'Elisenda Belda, gestora i investigadora cultural, i de Flor Dell'Agnollo, ambientòloga i consultora socioambiental, amb la presentació del seu projecte 'Sumergidos', un pòdcast educatiu sobre la Mar Balear. Cadascun dels capítols d'aquesta sèrie té com a protagonista un element de la biodiversitat de la Mediterrània i s'hi analitza quina és la situació actual de l'espècie, si s'està veient afectada pel canvi climàtic, per l'escalfament de les aigües o la contaminació, i quines solucions hi ha per millorar la seva situació. Es tracta d'una sèrie sonora dirigida a estudiants de les Illes Balears que obre portes a la divulgació de la necessitat de protegir la mar.
El tercer projecte, batejat com "Posidonia soundscapes and marine conservation", és una iniciativa en què s'uneix ciència, investigació i art. Coco Francavilla, compositora i enginyera de so italiana establerta a Eivissa, treballa amb Neus Pérez Gimeno, investigadora del Laboratori d'Enginyeria Acústica de l'Institut Universitari d'Investigacions Marines (INMAR) de la Universitat de Cadis; juntament amb Txema Brotons, director científic i fundador de TURSIOPS; i Manu San Félix, biòleg marí i explorador de National Geographic, per tirar endavant un treball de recerca en què es pretén recollir sons del fons del mar, com poden ser els realitzats pels catxalots que es troben a l'àrea de cria de la zona de Menorca, o la remor generada pel moviment de la Posidònia, entre d'altres, classificar-los i posar-los a disposició de compositors i productors de música. D'aquesta manera, es pretén acostar el missatge conservacionista a un públic global a través d'aquest art.
"Al Foro Marino, al llarg de les sis edicions realitzades, sempre s'ha donat cabuda a llenguatges diferents que persegueixen l'objectiu de divulgar la protecció, la conservació i la regeneració del mar Balear. L'Equip Promotor format per EivissaPreservation, Marilles Foundation, Fundació Pachá, OD Hotels, The White Angel, Trasmapi, Marina Eivissa i l'associació Vellmarí, des del 2018 ha treballat per crear un esdeveniment obert a la societat, un aparador independent que s'ofereix com a espai per amplificar les accions i projectes que es focalitzen en la reversió de la situació de fragilitat de la Mediterrània", ha declarat Antonio Martínez Beneyto, coordinador del Fòrum Marí.
El programa es pot consultar a la pàgina web foromarino.org. L'esdeveniment és gratuït i obert a tothom fins a omplir l'aforament; no cal la inscripció prèvia.

Imatge: Jon Kareaga en un acte del Foro Marino

El Consell Insular de Formentera ha obert aquest cap de setmana la temporada de caça menor de l'illa, que s'estendrà fins al 5 de gener per a la majoria de les espècies. En el cas dels ocells migradors, la temporada es tancarà el pròxim 2 de febrer de 2025, de la mateixa manera que la caça del tord i del faisà.
Els dies hàbils per a la caça són els dimarts, els dijous, els dissabtes i els diumenges, a més dels festius de caràcter nacional o autonòmic. Està permès caçar a partir de mitja hora abans de la sortida del sol i fins mitja hora després de la posta de sol.
D'altra banda, fins al 2 de març de 2025 es podran autoritzar recomptes de cega sense mort, amb ca de mostra, als vedats. Els dies hàbils per dur-la a terme seran els mateixos que per a la caça i es podran utilitzar un màxim de dos cans simultanis per caçador. En aquest cas no es podrà portar arma de foc ni detonadora.

La presidenta del govern de les Illes Balears, Margalida Prohens, ha anunciat la posada en marxa del programa «Lloguer segur» a partir del mes de novembre per iniciar la captació d'habitatges buits o sense ús residencial a petits propietaris particulars (no grans tenidors), de manera voluntària, als quals l'Administració abonarà un preu de lloguer per la seva adhesió al programa i així poder oferir aquests habitatges a ciutadans residents a les Illes a un preu reduït en un 30% por sota del preu de mercat.

Aquest nou programa forma part del pla de xoc del Govern en matèria d'habitatge —juntament amb el desplegament de la Llei 3/2024 de mesures urgents en matèria d'habitatge, el programa «Construir per llogar» i les promocions públiques de l'IBAVI— i té per objectiu generar en una primera fase 7.000 habitatges a preus accessibles per a residents. El programa «Lloguer segur» es posa en marxa amb l'objectiu d'aconseguir entre 2.000 i 3.000 habitatges en una primera fase i s'espera que els primers habitatges es puguin lliurar enguany mateix.

Tal com va anunciar la presidenta en la darrera Mesa de l'Habitatge, el programa «Lloguer segur» es posa en marxa aquesta tardor, en concret a partir de novembre. Es tracta d'una iniciativa per estimular la sortida al mercat d'habitatges buits o que actualment es destinen al lloguer turístic, basat en la intermediació del Govern, per tal d'aportar seguretat i confiança als propietaris i als futurs llogaters.

«Amb aquest programa volem rompre la barrera que atura molts de propietaris de pisos buits que, com ens diuen els agents de la propietat immobiliària, s'estimen més tenir l'habitatge buit per por d'impagaments, desperfectes o de males experiències» ha manifestat la presidenta en la presentació.

Prohens ha estat acompanyada del conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, i dels presidents dels col·legis professionals que col·laboren amb el Govern en aquest programa: José Miguel Artieda, del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de les Illes Balears (COAPI); i Antoni Jaume, del Col·legi d'Administradors de Finques de les Illes Balears (CAFBAL). Ambdós col·legis, a través de convenis, actuaran com a entitats col·laboradores per al desenvolupament i la gestió del programa i per a l'administració, la gestió i el seguiment dels contractes d'arrendament que se'n derivin.

El Govern captarà habitatges de petits propietaris (no grans tenidors) que s'hi adhereixin, amb garantia total de cobrament del lloguer i de devolució en bon estat de l'immoble, entre altres avantatges. El contracte de lloguer de l'habitatge a l'Administració serà de 7 anys i s'ofereixen diverses modalitats de cobrament als propietaris: pagament cada mes, pagament anticipat de l'any en curs o pagament anticipat dels 7 anys de durada del contracte d'arrendament d'aquests habitatges per part de l'Administració (en aquest darrer cas, en un nombre limitat subjecte a la disponibilitat pressupostària).

Així mateix, el Govern destinarà els habitatges a ciutadans residents amb cinc anys o més de residència a les Illes Balears. Entre altres requisits, també s'estableix que els habitatges han de ser l'habitatge habitual i permanent del nou inquilí durant la vigència del contracte; per tant, no podrà destinar aquest habitatge a un altre ús, com ara el lloguer turístic.

Entre els requisits per als propietaris dels habitatges, s'estableix que no tenguin la condició de gran tenidor; només es poden acollir al programar habitatges que estiguin buits des de fa sis mesos o més, o que no figuri cap persona empadronada a l'habitatge des de fa un any; els habitatges han de tenir una antiguitat de la construcció de tres anys o més i han de presentar un bon estat de neteja i manteniment que hi permeti l'entrada immediata.

A més a més, els habitatges han d'estar situats a les Illes Balears, no poden estar sotmesos a limitacions que n'impedeixin l'arrendament, han de tenir contractats els subministraments d'aigua i electricitat, amb cuina i bany correctament dotats i amb l'equipament bàsic, han de disposar de certificat d'eficiència energètica en vigor i la instal·lació elèctrica ha de complir els requisits d'acord amb la normativa vigent.

Límits i exemples dels preus per a propietaris i per a llogaters

El Govern fixa uns preus màxims dels lloguers que abonarà als propietaris i hi aplicarà una reducció de fins al 30%, de la qual es beneficiaran els llogaters. El Govern pagarà al propietari de l'habitatge un preu taxat per agents de la propietat immobiliària, que haurà de ser validat pel Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de les Illes Balears (COAPI).

Els llogaters pagaran un preu un 30% inferior al taxat. El Govern fixa un preu màxim de taxació dels lloguers que han de percebre els propietaris, tenint en compte la realitat de cada illa, de 1.500 euros a Mallorca i Menorca, i de 2.100 euros a Eivissa i Formentera, de manera que els preus que hauran de pagar els llogaters se situen per davall dels 1.050 euros a Mallorca i Menorca, i dels 1.470 euros a Eivissa i Formentera.

Com a exemples de la reducció del preu del lloguer del 30%, en el cas d'un preu de 850 euros que la CAIB ha d'abonar als propietaris, la reducció del 30% situa el preu que han de pagar els llogaters en 595 euros. En el cas d'un preu de 1.000 euros que percebran els propietaris, la reducció del 30% situa el preu per als llogaters en 700 euros, i si es tracta d'un preu taxat en 1.200 euros, la reducció situa el preu a pagar pels llogaters en 840 euros.

Pel que fa al pressupost, el cost estimat del programa és de 12 milions d'euros anuals. D'altra banda, els propietaris que s'hi adhereixin podran optar per aplicar-se desgravacions fiscals importants en la declaració de l'IRPF davant l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT), a través de la reducció del 70% que estableix la Llei 35/2006 de l'IRPF ( (art. 23.2.b) 2n) en tractar-se de l'arrendament de l'habitatge a una administració pública.

Per a llogaters amb ingressos de fins a 60.667 euros anuals

Per poder ser beneficiari d'aquests habitatges, s'estableixen uns límits d'ingressos de renda dels llogaters; s'hauran d'empadronar a l'habitatge llogat i s'exigirà la mateixa o quasi idèntica documentació que en el cas d'un lloguer particular (contracte de treball, aval, IRPF dels anys anteriors, etc.) i l'abonament de la fiança (una mensualitat).

Aquest límit d'ingressos ampliat, tal com s'aplica en el programa «Garantia hipoteca IBAVI» d'ajuda per accedir a una hipoteca de compra d'habitatge, permetrà optar als habitatges del programa «Lloguer segur» a persones amb un màxim d'ingressos anuals de 6,5 vegades l'IPREM ponderat: actualment 60.667 euros per a un llogater i 68.250 euros per a dos llogaters.

En les condicions per als llogaters, també s'establirà contractualment l'obligació, en finalitzar el lloguer, de retornar al propietari l'habitatge en les mateixes condicions en què es va rebre l'immoble. Com a norma general, els arrendataris no podran ser propietaris ni titulars d'un dret real d'ús i/o gaudi d'un habitatge a l'illa on es vol llogar l'habitatge. L'arrendatari no pot tenir parentiu fins al tercer grau amb el propietari.

Els llogaters no podran sotsarrendar els habitatges i assumiran les despeses dels serveis i subministraments individualitzats, les petites reparacions a causa de l'ús ordinari i la taxa de residus (incineradora). Per la seva part, els propietaris assumiran l'impost sobre béns immobles (IBI), les taxes d'entrada de vehicles, si escau, i les quotes de comunitat; i en el cas d'un habitatge moblat i/o amb estris, el cost de possibles reparacions i del manteniment que no siguin imputables al llogater particular. També s'estableix com a requisit que no tenguin deutes amb la comunitat.

Col·laboració amb els col·legis professionals COAPI i CAFBAL

El Govern impulsa aquesta iniciativa en col·laboració amb el Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de les Illes Balears i el Col·legi d'Administradors de Finques de les Illes Balears, tant per al desenvolupament i la gestió del programa com per a l'administració, la gestió i el seguiment dels contractes d'arrendament que se'n derivin.

El COAPI i el CAFBAL s'encarregaran de col·laborar en la difusió del programa entre els seus col·legiats i el públic en general; de la captació, la mediació i la comercialització dels habitatges en condicions d'adherir-s'hi, així com de la captació i recerca dels potencials llogaters; de la recopilació de la documentació necessària per a l'inici de les actuacions i la comprovació del compliment dels requisits; de l'atenció gratuïta i l'assessorament als interessats (propietaris i llogaters); de l'informe sobre la situació de l'habitatge i la taxació prèvia del preu del lloguer que l'Administració haurà d'abonar als propietaris dins dels preus màxims fixats pel Govern. Cada Col·legi haurà de validar i ratificar les propostes d'acolliment al programa que hagin tramitat de manera individual els seus col·legiats.

El govern de les Illes Balears llança a partir d'aquest dimarts una campanya de publicitat per donar a conèixer aquest programa a la ciutadania i també habilita el lloc web www.lloguersegur.caib.es amb tota la informació detallada.
Us deixem enllaç al PDF del programa Lloguer Segur.

L'enquesta és intersectorial i anònima, oberta a totes les empreses de Formentera, siguin sòcies o no sòcies de la patronal.
La PIME pretén prendre el pols a les diferents empreses de l'illa per a poder detectar problemes i buscar solucions, involucrant a les diferents administracions.
Es pot participar en l'enquesta en aquest enllaç: Enllaç a l'enquesta