Martínez ho ha fet amb el compromís de reforçar el projecte polític del PP i continuar treballant per garantir el progrés de Formentera. El nou president ha volgut destacar que aquest projecte polític es construirà de manera col·lectiva, comptant amb tots els militants i simpatitzants del partit, i ha afegit que "Formentera necessita polítics que posin l'illa per davant de qualsevol interès”.

Martínez ha reivindicat el valor del sector primari com un dels pilars històrics i econòmics de Formentera, defensant la necessitat de continuar impulsant-lo. D’altra banda, el nou president del PP de Formentera ha remarcat el paper de lʻesport com a eina de cohesió social, salut i educació. En aquest sentit, ha recordat que el govern insular de Sa Unió ha incrementat els ajuts als clubs, ha impulsat nous esdeveniments esportius per desestacionalitzar la temporada i està millorant infraestructures esportives. Martínez ha apostat per desenvolupar un model turístic que combini la tranquil·litat que caracteritza Formentera amb una oferta cultural, gastronòmica, esportiva i d'oci que reforci el seu atractiu com a destinació internacional.

El popular ha assenyalat la vivenda com a un dels principals reptes actuals. En aquest sentit, ha defensat les polítiques que el PP està impulsant des de diverses institucions. A nivell local, ha recordat que el govern de Sa Unió està cedint solars al Govern balear per construir vivendes de protecció oficial i destinades a personal essencial. A nivell autonòmic, ha destacat les mesures del Govern de Marga Prohens per facilitar l'accés a la vivenda, especialment per a joves i famílies vulnerables.

Així mateix, ha reiterat el compromís del Partit Popular amb la protecció del medi ambient i la conservació de l´entorn natural de l´illa, un dels principals valors de Formentera.

Cap referència a la convulsa legislatura
Durant la seva intervenció, Hugo Martínez va obviar, segons la nota distribuïda pel partit la convulsa legislatura i la crisi política sense precedents, i va reivindicar la necessitat d'obrir una nova etapa en el Partit Popular de Formentera després dels mesos de crisi interna viscuts per la formació. El nou president insular va assegurar que assumeix el càrrec “amb responsabilitat, amb força i amb les idees molt clares sobre la direcció que el partit ha de seguir” per a consolidar el projecte polític popular a l'illa i “continuar construint una Formentera millor”.

A més alerten d'un 'efecte dòmino', ja que asseguren que l'encariment del transport i de la producció industrial derivarà en un augment de costos dels materials, des del ciment a l'acer, l'alumini o els ceràmics, entre d'altres.

Avisen que si no es prenen mesures urgents es poden veure paralitzacions d'obres tant públiques com privades. Asseguren que avui el cost d'omplir una màquina excavadora ha pujat entre 75 i 100 euros més per a un ús d'un dia i mig.

A més, destaquen que la manca de pressupostos actualitzats a la licitació pública, sense revisió de preus pot tornar a provocar un augment de les obres desertes. Per tot això, els constructors reclamen de manera urgent al Govern les bonificacions al combustible que es van establir per la guerra a Ucraïna. I que això es completi amb la revisió de preus de l'obra pública, incloent-hi el factor energètic.

La patronal de constructors assegura que l'increment dels costos no pot ser absorbit íntegrament per les empreses sense posar en risc la solvència o la continuïtat de les obres que s'estan executant. Per tot això parlen d'inseguretat jurídica tant a l'obra pública com a la privada.

El Consell Insular de Formentera està executant aquests dies diferents treballs de condicionament i manteniment de la xarxa de camins públics de l’illa amb l’objectiu de millorar-ne l’estat abans de l’inici de la temporada turística.

Aquestes actuacions es duen a terme de manera progressiva a diferents punts del territori i formen part de les tasques habituals de manteniment que el Consell realitza al llarg de l’any per garantir unes condicions adequades de circulació.

Els treballs consisteixen principalment en la reparació del ferm, l’aportació de material i la seva posterior compactació, amb l’objectiu de millorar l’estabilitat i la seguretat dels camins i facilitar-ne l’ús tant per part dels residents com dels visitants.

Paral·lelament, durant aquests dies també s’estan duent a terme treballs de reparació a la carretera des Cap, una actuació destinada a millorar l’estat general d’aquesta via.

En aquest tram s’està intervenint en la millora del paviment, les voreres i el ferm, amb l’objectiu de reforçar la seguretat i la qualitat de la infraestructura viària.

Segons Delegació del Govern central, un helicòpter centrava divendres les seves tasques de recerca en la costa sud de l’arxipèlag i intentava seguir les mateixes rutes de les embarcacions que han arribat els darrers dies, i que ho van fer al sud de les Pitiüses o al Migjorn de Mallorca. Als esforços de Salvament Marítim s’hi afegien els avions de l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes, Frontex.

Segons l’ONG Caminando Fronteras, en una de les embarcacions hi viatjaven 10 dones i 2 infants molt petits. D’ençà de dia 22 no se’n té cap notícia. 

La fundadora de Caminando Fronteras, Helena Maleno, explicava en declaracions a IB3 Ràdio que els despareguts viatjaven en tres embarcacions. Dues d’elles partiren el passat dia 22 de febrer d’Algèria rumb cap a les Illes. Segons Maleno, en una de les barques hi havia 29 persones i en una altra 30. La tercera barca desapareguda va partir dia 24 amb 21 persones procedents de Somàlia i una del Sudan.

Maleno reclama al Govern espanyol més recursos per cercar les persones que fan la travessa cap a les Illes. Les famílies, segons Caminando Fronteras, també reclamen que s’intensifiqui la recerca dels desapareguts.

Segons l’informe ‘Monitoratge del dret a la vida’ que Caminando Fronteras elabora de manera anual, l’any passat, 1.037 persones migrants van desaparèixer mentre tractaven de creuar la coneguda com a ruta algeriana, que connecta el país magrebí amb les Balears i el llevant de la Península. L’arxipèlag, d’acord amb l’ONG, s’ha convertit en la ruta “més perillosa” d’aquesta travessia i és avui un “laboratori de la necrofrontera”, és a dir, “un espai en el qual convergeixen la criminalització, la necropolítica i l’erosió progressiva del dret internacional, especialment per a la protecció del dret a la vida”.