“La reforma és a un pas i ja no hi ha marge per a ambigüitats: el vot dirà qui està amb Formentera i qui només ho diu”
“Formentera fa anys que sent que sí, que té raó, que aquesta reivindicació és justa i que ja toca atendre-la. El problema és que massa vegades tot ha acabat aquí. Per això, el moment que ara s’obre al Congrés no admet més retòrica ni més escapatòries. Ja no estem en la fase de les bones paraules. Som en la fase del vot.
La reforma constitucional perquè Formentera tingui senador propi i perquè Eivissa tingui també el seu respon a una lògica institucional difícil de discutir. Eivissa i Formentera són administrativament independents, tenen institucions pròpies i responen a interessos insulars propis. El que és estrany no és la reforma. El que és estrany és que hagi trigat tant.
Aquesta reivindicació ve de lluny. Fa diverses legislatures que intenta obrir-se camí i, per primera vegada, és realment a prop. El Congrés ja ha fet passos importants i ha deixat la reforma a les portes de la votació decisiva. Hem arribat més lluny que mai. I precisament per això seria imperdonable que aquest moment es tornés a diluir en el soroll de sempre.
Durant aquesta legislatura hi ha hagut una feina sostinguda perquè aquesta qüestió no tornés a quedar en un calaix, i aquesta feina l’he impulsada personalment des de l’àmbit institucional i parlamentari. El compromís va quedar incorporat al pacte d’investidura signat amb el PP i, fins i tot abans que a Madrid se n’activés formalment la tramitació, aquesta reivindicació ja s’havia portat al Parlament mitjançant preguntes i iniciatives que vaig promoure, que es van debatre, es van votar i van ser aprovades en Ple. No hem arribat fins aquí ni per inèrcia ni per casualitat. Hi hem arribat per insistència, per convicció i per una feina política i institucional mantinguda en el temps.
I ara toca el que és important. En els darrers dies ja hem vist massa tendència a convertir aquesta reforma en una arma llancívola entre partits. Aquest enfocament no serveix. Formentera no necessita més titulars creuats. Necessita vots favorables.
Ara és quan els dos grans partits nacionals hauran de demostrar amb fets què pesa més per a ells: si Formentera i la seva gent, o els seus interessos de partit; si el compromís amb la realitat insular, o la comoditat de l’ambigüitat; si estan disposats a fer el que toca, o si tornaran a amagar-se darrere de càlculs que aquí cada vegada entén menys gent.
I convé dir-ho clar: la majoria de ciutadans de Formentera, votin el que votin, no entendrien cap altra sortida que no fos el suport dels grans partits estatals a una reivindicació tan bàsica com aquesta. No som davant d’una discussió extravagant ni davant d’una disputa ideològica. Parlem de representació, de respecte institucional i de sentit comú. Qualsevol que conegui mínimament la realitat d’aquestes illes entén sense dificultat que aquesta correcció ja no admet més ajornaments.
A més, hi ha una qüestió de fons que fa encara més difícil justificar qualsevol bloqueig. El mateix article 69.3 de la Constitució estableix que, a les províncies insulars, cada illa o agrupació d’elles, amb Cabildo o Consell Insular, constitueix una circumscripció a l’efecte de l’elecció de senadors. Des del moment en què Formentera va passar a tenir Consell Insular propi, ja existia una base constitucional clara per sostenir que havia de comptar també amb circumscripció pròpia. El que ha passat durant tots aquests anys és que aquesta lògica general del mateix article convivia amb una menció específica a “Ibiza-Formentera” que mai no es va actualitzar. Això és, precisament, el que ara es corregeix: no s’està inventant res estrany ni concedint res excepcional, sinó ajustant finalment el text constitucional per eliminar una contradicció que arrossega des de 2007 i adaptar-lo a la realitat institucional de Formentera.
Per això, el debat ja no és si aquesta reforma s’entén. S’entén perfectament. El debat és qui vol assumir el cost de votar-hi en contra, d’abstenir-se o de tornar a ajornar una decisió que ja no admet excuses raonables. I també és el joc polític que alguns vulguin fer amb les esmenes que s’han presentat fins ara, vinguin d’un costat o de l’altre. Tant és. Si les esmenes serveixen per millorar tècnicament el text, seran útils. Però si s’utilitzen per embolicar, retardar o convertir una reivindicació justa en una partida partidista, també quedarà clar davant de tothom.
Aquí ja no val amagar-se. No val dir una cosa a les Illes Balears i fer-ne una altra a Madrid. No val aparentar comprensió mentre es guanya temps amb maniobres que ningú a Formentera entén ni comparteix. Ha arribat un punt en què votar a favor hauria de ser el normal. El que necessitaria explicació és qualsevol altra cosa.
Hem recorregut un camí llarg per arribar fins aquí. S’ha fet molta feina, s’ha insistit molt i s’ha defensat aquesta qüestió quan era fàcil ignorar-la, ajornar-la o donar-la per impossible. Per això seria molt difícil d’explicar que, justament ara que som tan a prop, tot es tornés a frenar per interessos que no tenen res a veure amb Formentera.
El dijous ja no valdran les paraules.
El dijous comptarà el vot.
I amb aquest vot, cadascú deixarà clar si està realment amb Formentera o si, una vegada més, considera que altres prioritats van per davant”.
Llorenç Córdoba Marí, diputat per Formentera al Parlament Balear i Conseller no adscrit al Consell de Formentera.
Articles d’opinió: Per a publicar un article d’opinió adreceu un correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., fent-nos arribar el text de l’article i el vostre nom complet i número de DNI i un telèfon a on contactar-vos. Els comentaris d’Opinió són responsabilitat del signant de l’article i Formentera Ràdio podrà evitar alguna part del text, de forma consensuada amb l’autor, en cas que vulneri els drets fonamentals de les persones.
