Formentera comptarà amb senador propi

El Congrés dels diputats ha votat avui a favor d'una reivindicació històrica de la nostra illa, acabant així amb una "anomalia democràtica".

La cambra ha aprovat amb 321 vots a favor, 33 en contra del grup VOX i cinc abstencions, la reforma d'un article de la Constitució perquè Formentera pugui elegir senador propi en unes eleccions generals.

Recordem que el Partit Popular s'havia abstingut en les votacions prèvies per aquesta reforma. Avui, però si ha donat suport una vegada aprovada l'esmena que havien presentat per a mantenir el topònim Eivissa a la Constitució.

Al llarg del debat de les esmenes la diputada socialista, Milena Herrera, ha manifestat que "no ens abstindrem per no permetre que Formentera es quedi sense senador".

El diputat del PP, Marí Bosó en la seva intervenció ha declarat que la Constitució ja reconeix la circumscripció de Formentera al senador des del moment en què es constitueix el Consell de Formentera.

Ha afegit que el canvi de topònim és "un matís", però també ha dit que "gens fàcil, però continuarem treballant perquè aquesta sigui la Constitució de la concòrdia".

 

Detingut un agent de la Guàrdia Civil a Formentera

Segons ha pogut saber el digital La Voz de Ibiza, dilluns va ser detingut un agent de la Guàrdia Civil a Formentera.

Fonts de l'institut armat han confirmat la detenció i que l'agent és investigat per un presumpte delicte de tracte degradant.

Segons el digital eivissenc els fets es remunten al passat mes d'octubre a la nostra illa, tot i que no han transcendit més detalls.

En l'ordenament jurídic espanyol, el delicte de tracte degradant està vinculat a la integritat moral i castiga conductes que suposin una humiliació o vexació greu a la persona. En el cas de membres de les forces de seguretat, aquest tipus de conductes poden comportar a més responsabilitats disciplinàries i inclús la inhabilitació.

L'agent destinat a la nostra illa i segons les primeres informacions, seria un Sargent que va ser posat a disposició judicial i el jutjat va acordar la seva posada en llibertat amb mesures cautelars.

Imatge: (Arxiu)

S’obre el termini per sol·licitar plaça a les escoletes de Formentera per al curs vinent

El pròxim dilluns 13 d’abril s’obrirà el període de sol·licitud de places per al primer cicle d’educació infantil (0-3 anys) a les escoletes del Consell de Formentera, La Miranda i Sant Ferran, per al curs 2026-2027. El termini de presentació de sol·licituds romandrà obert fins al 21 d’abril.

Amb motiu de l’inici del procés d’escolarització, els centres han organitzat jornades de portes obertes perquè les famílies puguin conèixer les instal·lacions i el projecte educatiu de les escoletes. Les visites tendran lloc el 14 d’abril a l’Escoleta La Miranda (de 15.30 h a 16.30 h) i el 15 d’abril a l’Escoleta Sant Ferran (de 16.00 h a 17.00 h).

Les sol·licituds s’han de tramitar telemàticament a través del portal d’escolarització del Govern de les Illes Balears. Com a novetat d’aquest procés, les famílies amb naixement previst abans de l’1 de gener de 2027 podran presentar la sol·licitud per a infants encara no nascuts, sempre que s’hi adjunti un informe mèdic que acrediti la data prevista de naixement. Un cop feta la sol·licitud, s'ha de portar a l'Escoleta La Miranda la documentació requerida. És necessari demanar cita prèvia al 971 323 415.

Les famílies també poden obtenir informació o suport durant el procés a través del correu electrònic escoleta@conselldeformentera.cat  (de 7.30 h a 13.30 h) o als telèfons 971 323 415 (La Miranda) i 673 615 130 (Sant Ferran).

Opinió: "Que fàcil és donar suport a Formentera fins que toca votar", per Llorenç Córdoba

“La reforma és a un pas i ja no hi ha marge per a ambigüitats: el vot dirà qui està amb Formentera i qui només ho diu”

“Formentera fa anys que sent que sí, que té raó, que aquesta reivindicació és justa i que ja toca atendre-la. El problema és que massa vegades tot ha acabat aquí. Per això, el moment que ara s’obre al Congrés no admet més retòrica ni més escapatòries. Ja no estem en la fase de les bones paraules. Som en la fase del vot.

La reforma constitucional perquè Formentera tingui senador propi i perquè Eivissa tingui també el seu respon a una lògica institucional difícil de discutir. Eivissa i Formentera són administrativament independents, tenen institucions pròpies i responen a interessos insulars propis. El que és estrany no és la reforma. El que és estrany és que hagi trigat tant.

Aquesta reivindicació ve de lluny. Fa diverses legislatures que intenta obrir-se camí i, per primera vegada, és realment a prop. El Congrés ja ha fet passos importants i ha deixat la reforma a les portes de la votació decisiva. Hem arribat més lluny que mai. I precisament per això seria imperdonable que aquest moment es tornés a diluir en el soroll de sempre.

Durant aquesta legislatura hi ha hagut una feina sostinguda perquè aquesta qüestió no tornés a quedar en un calaix, i aquesta feina l’he impulsada personalment des de l’àmbit institucional i parlamentari. El compromís va quedar incorporat al pacte d’investidura signat amb el PP i, fins i tot abans que a Madrid se n’activés formalment la tramitació, aquesta reivindicació ja s’havia portat al Parlament mitjançant preguntes i iniciatives que vaig promoure, que es van debatre, es van votar i van ser aprovades en Ple. No hem arribat fins aquí ni per inèrcia ni per casualitat. Hi hem arribat per insistència, per convicció i per una feina política i institucional mantinguda en el temps.

I ara toca el que és important. En els darrers dies ja hem vist massa tendència a convertir aquesta reforma en una arma llancívola entre partits. Aquest enfocament no serveix. Formentera no necessita més titulars creuats. Necessita vots favorables.

Ara és quan els dos grans partits nacionals hauran de demostrar amb fets què pesa més per a ells: si Formentera i la seva gent, o els seus interessos de partit; si el compromís amb la realitat insular, o la comoditat de l’ambigüitat; si estan disposats a fer el que toca, o si tornaran a amagar-se darrere de càlculs que aquí cada vegada entén menys gent.

I convé dir-ho clar: la majoria de ciutadans de Formentera, votin el que votin, no entendrien cap altra sortida que no fos el suport dels grans partits estatals a una reivindicació tan bàsica com aquesta. No som davant d’una discussió extravagant ni davant d’una disputa ideològica. Parlem de representació, de respecte institucional i de sentit comú. Qualsevol que conegui mínimament la realitat d’aquestes illes entén sense dificultat que aquesta correcció ja no admet més ajornaments.

A més, hi ha una qüestió de fons que fa encara més difícil justificar qualsevol bloqueig. El mateix article 69.3 de la Constitució estableix que, a les províncies insulars, cada illa o agrupació d’elles, amb Cabildo o Consell Insular, constitueix una circumscripció a l’efecte de l’elecció de senadors. Des del moment en què Formentera va passar a tenir Consell Insular propi, ja existia una base constitucional clara per sostenir que havia de comptar també amb circumscripció pròpia. El que ha passat durant tots aquests anys és que aquesta lògica general del mateix article convivia amb una menció específica a “Ibiza-Formentera” que mai no es va actualitzar. Això és, precisament, el que ara es corregeix: no s’està inventant res estrany ni concedint res excepcional, sinó ajustant finalment el text constitucional per eliminar una contradicció que arrossega des de 2007 i adaptar-lo a la realitat institucional de Formentera.

Per això, el debat ja no és si aquesta reforma s’entén. S’entén perfectament. El debat és qui vol assumir el cost de votar-hi en contra, d’abstenir-se o de tornar a ajornar una decisió que ja no admet excuses raonables. I també és el joc polític que alguns vulguin fer amb les esmenes que s’han presentat fins ara, vinguin d’un costat o de l’altre. Tant és. Si les esmenes serveixen per millorar tècnicament el text, seran útils. Però si s’utilitzen per embolicar, retardar o convertir una reivindicació justa en una partida partidista, també quedarà clar davant de tothom.

Aquí ja no val amagar-se. No val dir una cosa a les Illes Balears i fer-ne una altra a Madrid. No val aparentar comprensió mentre es guanya temps amb maniobres que ningú a Formentera entén ni comparteix. Ha arribat un punt en què votar a favor hauria de ser el normal. El que necessitaria explicació és qualsevol altra cosa.

Hem recorregut un camí llarg per arribar fins aquí. S’ha fet molta feina, s’ha insistit molt i s’ha defensat aquesta qüestió quan era fàcil ignorar-la, ajornar-la o donar-la per impossible. Per això seria molt difícil d’explicar que, justament ara que som tan a prop, tot es tornés a frenar per interessos que no tenen res a veure amb Formentera.

El dijous ja no valdran les paraules.

El dijous comptarà el vot.

I amb aquest vot, cadascú deixarà clar si està realment amb Formentera o si, una vegada més, considera que altres prioritats van per davant”.

Llorenç Córdoba Marí, diputat per Formentera al Parlament Balear i Conseller no adscrit al Consell de Formentera.

Articles d’opinió: Per a publicar un article d’opinió adreceu un correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., fent-nos arribar el text de l’article i el vostre nom complet i número de DNI i un telèfon a on contactar-vos. Els comentaris d’Opinió són responsabilitat del signant de l’article i Formentera Ràdio podrà evitar alguna part del text, de forma consensuada amb l’autor, en cas que vulneri els drets fonamentals de les persones.

Enric Majoral, Premi Nacional d'Artesania 2025 de la Generalitat

L'artesà que es va instal·lar fa 52 anys a Formentera i va convertir en joia la posidònia oceànica, ha estat guardonat amb el Premi Nacional d'Artesania 2025, concedit per la Generalitat de Catalunya i el Consorci de Comerç, Artesania i Moda del Departament d'Empresa i Treball.

El jurat argumenta que Majoral és mereixedor del guardó "per la seva brillant i excepcional trajectòria artística, amb una activitat pionera en la creació de joieria contemporània mitjançant nous conceptes i experimentacions que obre noves possibilitats d'expressió, que l’ha convertit en una referència al sector, reconegut internacionalment". El guardó a Enric Majoral serà lliurat pel president del Govern de la Generalitat Catalunya, Salvador Illa, avui dimecres a les 17:00 hores, al Palau de la Generalitat.

Enric Majoral, nascut a Sabadell el 1949, és un joier d'ofici, artesà i artista d’avantguarda amb 50 anys de trajectòria professional i pioner de la joieria contemporània. És creador de formes simbòliques, naturals i ètniques, inspirades en les arrels culturals mediterrànies. Es va instal·lar a Formentera l'any 1973 i es va introduir de ple i de forma autodidacta a l'ofici de l'orfebreria.

Majoral assoleix la maduresa artística i creativa i la consolidació de la marca Majoral als anys 90 com una de les propostes més sòlides, originals i independents dins del món de la joieria d'autor, amb peces úniques i col·leccions modernes. Ha contribuït tant a socialitzar la joieria com a fer-la evolucionar en les formes i els conceptes, avançant més enllà de l'estètica clàssica i obrint-se a dissenys innovadors, materials i acabats.

El 2004 obté la Carta de Mestre Artesà de la Generalitat de Catalunya i el 2007 rep el Premi Nacional d'Artesania del Ministeri d'Indústria. El 2008, el Museu d'Arts i Disseny de Nova York incorpora a la seva col·lecció permanent dues peces de la sèrie “joies de arena”. El 2019, el Govern de les Illes Balears el guardona amb el Premi Ramon Llull.

Més de 200 exposicions realitzades a Catalunya, Alemanya, el Japó i els Estats Units avalen la seva aportació d'innovació i dinamització al sector, participant a taules rodones, organismes institucionals i escoles. Ha estat també pioner en l'aposta per la sostenibilitat i l'ètica al sector, tant a l'origen de les matèries primeres com a l'economia del bé comú.

Pàgina 9 de 426