La iniciativa, presentada pel conseller no adscrit Llorenç Córdoba, va tirar endavant amb els vots favorables de tots els grups de l'oposició i l'abstenció de l'equip de govern.

La proposta reclama que s'agilitzin els expedients administratius i que s'adoptin mesures transitòries per garantir la viabilitat econòmica del servei mentre es resolen els pagaments pendents. Durant el debat, l'equip de govern va explicar que els expedients ja estan tramitats i que només resten pendents de rebre els fons corresponents per poder abonar les compensacions derivades de la gratuïtat del transport públic dels anys 2025 i 2026.

La votació arriba pocs dies després que Autocares Paya advertís públicament que travessa una situació financera "molt greu" a causa dels impagaments relacionats amb el contracte del transport públic. Segons l'empresa, encara té pendent de cobrar una part important de les compensacions pels bitllets gratuïts del 2025, la totalitat de les corresponents al 2026, així com altres quantitats vinculades al reequilibri econòmic del contracte i a ajudes pendents. La companyia assegura que aquesta manca de liquiditat ha dificultat el pagament de nòmines i proveïdors i fins i tot ha comunicat formalment al Consell el risc de cessament del servei si la situació no es resol de manera immediata.

Autocares Paya afirma que durant els darrers anys ha assumit els reforços de servei sol·licitats pel Consell, adaptant horaris i freqüències per respondre a l'augment de la demanda, i defensa que no pot continuar finançant amb recursos propis un servei públic que correspon sufragar a les administracions. L'empresa recorda que presta el transport regular de viatgers a Formentera des de fa dècades i insisteix que només reclama el cobrament de les quantitats que considera degudes per garantir la continuïtat del servei.

Des del Consell, la seva vicepresidenta Verónica Castelló passa la pilota al govern central. La institució afirma que queden pendents aproximadament 175.000 euros que corresponen a les compensacions per la gratuïtat del transport públic de l'any 2025. El Consell aclareix que la situació "no és fruit de manca de tramitació per la nostra part, és perquè el Ministeri no ha transferit encara la totalitat dels fons destinats a aquestes ajudes".

El conflicte es produeix en un moment clau per a la mobilitat de l'illa, coincidint amb la temporada alta i amb la imminent entrada en funcionament del nou sistema digital de la Targeta de Transport de Formentera, que ha de modernitzar el servei i impulsar encara més l'ús del transport públic. Tot i aquest procés de modernització, la incertesa sobre el finançament continua condicionant la situació de la concessionària.

Poc després que Autocares Paya contactés amb Formentera Ràdio per advertir del risc del cessament del transport públic a la nostra illa per impagament del Consell, la institució ha emès un comunicat en el qual reconeix el deute pendent traslladant la responsabilitat principal al Ministeri de Transports.

La institució afirma que queden pendents aproximadament 175.000 euros que corresponen a les compensacions per la gratuïtat del transport públic de l'any 2025.

El Consell aclareix que la situació "no és fruit de manca de tramitació per la nostra part, és perquè el Ministeri no ha transferit encara la totalitat dels fons destinats a aquestes ajudes".

Fins a la data, el Govern central només ha abonat el 65% dels recursos estatals previstos i, a més, ha modificat recentment la documentació exigida per a justificar el 35% restant, la qual cosa ha obligat a totes les administracions implicades a adaptar la seva tramitació abans de poder completar els pagaments.

Pel que fa a les compensacions d'enguany, la situació és encara pitjor, segons el Consell: "El Ministeri encara no ha comunicat la distribució dels fons, i per això el Consell no ha pogut traslladar cap quantitat a l'empresa concessionària".

Una concessió prorrogada des de 1996

El comunicat del Consell Insular posa el focus en un altre problema estructural que va més enllà de l'impagament: el servei de transport públic de Formentera es presta sota una concessió adjudicada en 1996 que, després de diverses pròrrogues, es manté actualment en règim d'ordre de continuïtat, és a dir, una situació provisional que s'arrossega des de fa gairebé trenta anys.
L'actual equip de govern assegura estar treballant en una nova licitació que permeti disposar d'un contracte actualitzat i amb un marc jurídic i econòmic estable.

Respecte a les quantitats reclamades per Autocares Paya corresponents als exercicis 2021, 2022 i 2023, el Consell Insular assenyala que totes han estat analitzades i auditades per una empresa externa independent.

En no compartir les resolucions adoptades, la concessionària ha decidit acudir a la via contenciosa administrativa, on serà la Justícia qui determini les quantitats que puguin correspondre.

El comitè d'empresa dels serveis de recollida de residus, neteja viària, jardineria i punt verd de Formentera ha posat sobre la taula la possibilitat d'una vaga aquest estiu en plena temporada alta. Així ho va traslladar aquest dilluns UGT en un comunicat, després que l'adjudicatària, Pre-Zero, plantegés a la plantilla un conveni col·lectiu amb un «increment zero» en els salaris.
L'advertiment arriba després de la segona reunió de negociació, celebrada dijous passat, en la qual la representació dels treballadors va lliurar formalment la seva plataforma reivindicativa. Lluny d'obrir la via a una millora retributiva, l'empresa va respondre comunicant que no assumirà cap increment salarial en el pròxim conveni.
Segons la nota d'UGT, les plantilles no descarten iniciar les protestes «de manera immediata», una resposta que el sindicat considera proporcional a la proposta de congelació salarial que s'ha posat sobre la taula.
Pre-Zero justifica la seva negativa a l'increment salarial en un conflicte econòmic amb el Consell de Formentera. L'adjudicatària sosté que la institució insular no està complint l'acord aconseguit en 2024 i subscrit en el TAMIB, el pacte que en el seu moment va permetre desconvocar la vaga de l'estiu anterior.
Segons l'empresa en la taula de negociació, el Consell no estaria ingressant els abonaments econòmics vinculats a aquell acord i li deuria la totalitat de les partides corresponents als exercicis 2024 i 2025. Sobre aquesta base, Pre-Zero es declara incapaç d'assumir qualsevol millora econòmica per a la plantilla.
El comunicat d'UGT planteja, a més, un escenari encara més greu per als empleats del servei. L'adjudicatària no descarta arribar a no aplicar els increments salarials que ja es van aplicar en 2024 i 2025, una mesura que suposaria una reducció del salari del 8,5% per als treballadors de Pre-Zero a Formentera.
El comitè d'empresa ha manifestat el seu rebuig frontal al fet que el pols econòmic entre l'empresa i l'administració insular acabi pagant-lo la plantilla. Des de la representació dels treballadors subratllen que no estan disposats a negociar una congelació salarial mentre el cost de la vida segueix a l'alça.
UGT carrega contra el que considera una situació insostenible i trasllada, en boca del mateix comitè, el malestar de les plantilles afectades. «Els treballadors de neteja, recollida, jardineria i punt verd no podem pagar els plats trencats d'una mala gestió política i les seves rebequeries», recull la nota sindical.

Imatge: Vaga de neteja del passat estiu 2025.

«Tot és il·legal». Amb aquestes tres paraules, que van ressonar en tots els presents, la directora general de Costes i Litoral de la Conselleria de la Mar i Cicle de l'Aigua confirma el que ja havia avançat La Voz de Ibiza setmanes enrere: el concurs de les hamaques no és vàlid, ja que els plecs violen el Reglament de Costes.
D'aquesta manera la licitació queda baix sospita i podria ser declarada nul·la. El Reglament General de Costes és clar en dos punts: l'explotació de serveis de platja per tercers no pot superar el termini de l'autorització atorgada per Costes, fixat en un màxim de quatre anys.
No obstant això, els plecs publicats pel Consell de Formentera el novembre de 2021 van establir una durada de sis anys —de 2022 a 2027— amb possibilitat de dues pròrrogues anuals addicionals, la qual cosa eleva l'horitzó temporal a vuit anys. Una finestra que doblega el límit legal i que situa tot el concurs d'hamaques i ombrel·les a la vora de la nul·litat.

Aquest punt va prendre transcendència en la reunió celebrada el passat 18 de maig en un local privat de Formentera, que va poder ser reconstruïda pel periodista, Agustín Gigante del digital eivissenc a través de diferents fonts. Tots arriben a la mateixa conclusió: la trobada va ser molt tensa, amb acusacions creuades entre les administracions.
Després de les notes de premsa i les acusacions, els involucrats es van veure cara a cara. D'un costat, el conseller de la Mar i Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, i la directora general de Costes i Litoral, María Joaquina Ferrer Matas. De l'altre, la consellera insular de Medi Ambient, Verònica Castelló, i el conseller d'Economia, Territori i Infraestructures, Javi Serra.

El clima va anar en augment i van anar aflorant totes les tensions acumulades durant mesos producte de la polèmica per les hamaques, després que el Govern retallés un terç dels lots per l'aplicació d'una nova restricció de 10 metres establida en l'ordre ministerial de 2013.
I quan un dels adjudicataris va qüestionar el paper del Govern, la directora va ser contundent: «Tot és il·legal». I va recordar que «heu signat un contracte de sis anys quan hi havia una autorització de quatre. És il·legal fer-ho».

A més, va afegir que li faria vergonya tenir una consellera de Medi Ambient que no conegui la OCAMAT i que no sàpiga el que és la Llei de Costes.
Però les paraules de la directora general no són una novetat. El passat 22 de maig, La Voz de Ibiza ja va publicar que la concessió de les hamaques i ombrel·les de Formentera estaven a la vora de la il·legalitat, documentant que els plecs de 2021 fixaven un termini de sis anys —de 2022 a 2027—, prorrogable per dos anys addicionals, la qual cosa eleva l'horitzó fins a vuit anys, el doble del màxim legal de quatre que estableix l'article 113 del Reglament General de Costes.
El mateix conseller Lafuente havia reconegut públicament aquesta contradicció de terminis. «La Llei de Costes es compleix per a tots», va dir.

A més, havia reconegut que la controvèrsia deriva precisament que la concessió atorgada en 2021 es va fixar en vuit anys quan l'autorització de Costes és de tan sols quatre.
La conseqüència és directa: esgotat aquest termini legal de quatre anys, el Consell no pot emparar la continuïtat de l'explotació pels mateixos tercers sense convocar una nova licitació.
En cas de no fer-ho, incompliria l'article 113.6 del Reglament de Costes i el condicionat de l'autorització, la qual cosa constituiria causa de caducitat.