OPINIÓ: Què està passant amb la memòria democràtica de les Balears? per l'Obra Cultural Balear de Formentera

El 1r de novembre, dia de Tots Sants, a instància de l’Associació Memòria de

Mallorca es va celebrar al Mur de la Memòria del Cementiri de Palma (on també

finaren alguns formenterers) una multitudinària ofrena floral en homenatge a les

víctimes i represaliats del règim franquista a l’illa. Una fita qué actualment és més

necessària que mai, si tenim presents els retrocessos que s’estan produint en la

interpretació i la institucionalització de la memòria democràtica per part del Govern

de Marga Prohens.

Dies passats, el Govern Balear va encaminar la derogació de la Llei 2/2018 de

Memòria Democràtica de les Illes Balears a instància de Vox. En aquesta ocasió, la

presidenta Prohens -necessitada dels pactes pressupostaris del 2026- mostrà la

seva afinitat amb el revisionisme neofeixista que Vox i el lobby reaccionari que

alimenta al partit, i a determinats influencers, difonen constantment a les xarxes i

l’opinió pública.

“El dictador Franco va morir abans que vostè i jo naixéssim, i els únics que en xerren

són els de l’esquerra” asseverava Prohens. Al mateix temps que exposà la intenció

del Govern Balear de fer un homenatge a les víctimes dels bombardejos de l’aviació

republicana de 1936.

El Govern PP-Vox està retornant a les Illes Balears a l’obscurantisme memorial que

va silenciar quaranta anys les víctimes de la dictadura mentre n’exonerava els

responsables (jutges, militars, cossos policials, grups paramilitars, eclesiàstics i/o

funcionarials) que formaren part de l’aparell del terrorisme d’estat franquista.

A canvi dels pressupostos, el Govern Balear ofereix amnèsia, cinisme, el retorn

d’homenatges als Caídos por España i la revictimització dels repressaliats, els

quals no es troben només a les fosses, ja que molts moriren o encara viuen en el

silenci i la por que va imposar la cultura política de la dictadura.

Prohens no vol recordar que els Caídos por España van ser reconeguts com a herois

de la Guerra Civil, rebent tota mena de beneficis públics des de 1936: homenatges,

monuments, mèrits militars o suports econòmics. Mentre que des del 1936 al 1975,

els rojos (un terme polisèmic per a deshumanitzar els opositors del franquisme) que

no foren assassinats o s’exiliaren durant la Guerra, hagueren de patir la presó, els

treballs forçats, la depuració laboral, la usurpació de béns i per descomptat, la

tortura física i psíquica. La llei 22/2018 de Memòria Democràtica va arribar per a

rompre el silenci, afrontar la memòria traumàtica i iniciar el procés de reparació,

veritat i justícia dels que no la van començar a tenir fins que víctimes, familiars i

militants van impulsar l’arribada de les primeres polítiques de memòria a principis

del segle XXI.

La Llei 2/2018 no és un caprici que es pugui bescanviar, és un full de ruta que s’ha

d’executar a consciència i actualitzar-se amb les noves recerques.

Avui dia la pedagogia de la memòria és irrenunciable, sobretot quan neonazis

vandalitzen el monument d’Aurora Picornell al Passeig del Molinar de Palma o quan

el president del parlament, Gabriel Le Senne, estripa una imatge de les Roges del

Molinar en plena sessió parlamentària.

Ara bé, mentre PP-Vox dinamiten els avenços memorials de les Balears, des de

l’OCBF aplaudim que el Ple del Consell Insular de Formentera el passat 30

d’octubre aprovés per majoria absoluta la creació d’una Ordenança Municipal de

Memòria Democràtica per a dur a terme una política memorial local que permeti

investigar, conèixer i difondre la nostra memòria. Però, volem assenyalar que

aquesta aprovació requereix fets i no només bones intencions.

Per aquest motiu, demanem al representant de Formentera al Parlament Balear

i a l’equip de Govern que facin valdre aquesta aprovació, i que més enllà de les

seves diferències, retornin al PP Balear al consens que va dur a la Llei 2/2018 per

a poder executar plenament l’Ordenança aprovada al ple del 30 d’octubre.

Per la justícia dels que no la tingueren mai, per la veritat i per la reparació dels que

foren reprimits per defendre el millor de la nostra cultura democràtica, com a

societat ens ho devem.

2 de novembre de 2025

Junta directiva de l’OCBF

Articles d’opinió: Per a publicar un article d’opinió adreceu un correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., fent-nos arribar el text de l’article i el vostre nom complet i número de DNI i un telèfon a on contactar-vos. Els comentaris d’Opinió són responsabilitat del signant de l’article i Formentera Ràdio podrà evitar alguna part del text, de forma consensuada amb l’autor, en cas que vulneri els drets fonamentals de les persones.

 

Ens ha deixat Joan Robert Masdeu Mayans als 82 anys. Recordat professor, regidor i diputat per Formentera

Formentera està de dol per la mort de Joan Robert Masdeu Mayans (Saragossa, 1943 - Formentera 2025), mestre, regidor a l'ajuntament de l'illa i diputat al Parlament Balear en la quarta legislatura, essent el primer representant a la cambra autonòmica per l'Agrupació Popular Independent de Formentera (AIPF).

Va estudiar a Eivissa i es va graduar en magisteri a l'escola Jaume Balmes de Barcelona i a l'escola Superior de Belles Arts Sant Jordi. Va començar a fer feina de professor a Sant Adrià del Besòs (Barcelona), fins al 1970, que va ser destinat a Eivissa i l'any 1972 va passar a exercir a l'escola de Sant Ferran de ses Roques fins a la seva jubilació l'any 2004.

Va ser candidat pel Grup Independent de Formentera (GIF) a les eleccions al Parlament de les Illes Balears l'any 1991, i no va ser escollit, però quatre anys més tard al capdavant de l'AIPF va sortir elegit com a diputat per Formentera.

L'any 1999 va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Formentera.

Entre els projectes que va dur a terme Masdeu, es recorden la millora del paviment de les carreteres de Formentera i el centre mèdic de l'illa.

Tancament definitiu de la turbina des Ca Marí, una notícia esperada des de fa dècades pels vesins de la zona

Aquest matí s'ha dut a terme la clausura definitiva de la turbina des Ca Marí, una fita que posa punt i final a dècades de remors, fums i molèsties per als vesins de la zona.

Han set molts anys de lluita i paciència davant d'una situació indigna i injusta que ha generat moltes tensions a la zona.

El diputat Córdoba demana al Govern "acció real i transparència en els expedients dels quioscos de Formentera"

El diputat per Formentera, Llorenç Córdoba Marí, ha reclamat avui que el Govern de les Illes Balears actuï amb celeritat i transparència davant les irregularitats i incompliments detectats en les concessions dels quioscos de platja de Formentera.

Durant la seva intervenció al Ple del Parlament, Córdoba ha recordat que “ja fa mesos que el Govern va anunciar l’obertura d’expedients i la possible caducitat d’algunes concessions, però avui la realitat és que no hi ha hagut avenços concrets”.

Tot i que la presidenta ha afirmat que els tràmits segueixen el seu curs, el diputat considera que “el temps juga en contra de la credibilitat institucional, i que la millor manera de protegir l’interès públic és garantir que la llei es compleix amb la mateixa rapidesa que es va anunciar”.

Per aquest motiu, Córdoba ha anunciat que sol·licitarà per escrit l’accés als expedients oberts per saber en quin punt real es troben i quines mesures s’han pres fins ara.
Segons ha explicat, “aquesta iniciativa no respon a cap interès particular ni de grup, sinó a una qüestió de justícia, de respecte a la llei i de protecció dels drets de la resta de ciutadans”.

“Si s’han detectat irregularitats o incompliments, el que la ciutadania, espera és que el Govern actuï amb eficàcia, sense dilacions i amb total transparència”, ha afirmat el diputat.

Córdoba ha remarcat que Formentera només demana el mateix rigor i el mateix respecte que qualsevol altra illa, i ha afegit que “el domini públic és de tots, i els qui el gestionen han de fer-ho amb responsabilitat. El Govern té l’obligació de garantir-ho i de donar exemple amb la seva actuació”.

Finalment, ha defensat que “a Formentera la llei no pot tenir temporada baixa, ni tampoc la transparència”, reiterant la seva voluntat de continuar fent seguiment d’aquesta qüestió fins que es confirmin resultats concrets i mesurables.

Ens ha deixat n'Erik Doornweerd, amb 76 anys

Erik Doornweerd va néixer a Jakarta (Indonèsia) l'any 1949 i va descobrir Formentera l'estiu de 1968 i s'hi va a quedar a viure fins que ahir dissabte al matí una malaltia amb la qual havia lluitat els darrers mesos se'l va endur a l'altra dimensió.

Erik era un gran cuiner i molt conegut per la seva faceta de guitarrista. Havia tocat en diversos grups com: Sixpence, Tubos de Es Cap, 4 Men Terror, Starvation Army i amb na Núria van formar el duet Nee, molt recordat a l'illa.

Al llarg de dues dècades va ser el músic principal i coordinador de l'animació musical del mercat artesanal de la Mola.

La seva peculiar tècnica de rasguejat amb la guitarra damunt les cames i una imatge d'hippie elegant el van fer un personatge mític a la nostra illa.

Erik va gravar un disc i les seves cançons continuaran sonant a l'espai "música de ca nostra" de Formentera Ràdio.

Pàgina 15 de 426